Sant Pere de Rodes al complet

Una nova senyalització i uns nous panells permetran fer un recorregut que oferirà una visió integral del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, situat al terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). L'objectiu és posar en valor aquest patrimoni integrat pel monestir de Sant Pere, el castell de Sant Salvador o Verdera i el poblat de la Santa Creu, amb l'església de Santa Helena, vertebrant un discurs més suggeridor i coherent, no només basat en l'arquitectura i l'art romànic, sinó que potenciï el que és un exemple únic a Catalunya de fossilització de l'estructura d'assentament medieval i de l'ordre de la societat feudal.

El conjunt de Sant Pere de Rodes, està situat al cor del Parc Natural del Cap de Creus. La seva fundació data del segle IX, en el marc de l'expansió de l'ordre monàstica benedictina als comtats catalans impulsada per la monarquia franca. El principal monument és el monestir de Sant Pere, a l'empara del qual van prosperar el castell de Verdera i el poble de Santa Creu. Eren els tres estaments en què es fonamentava la societat medieval: els oratores oraven, els bellatores guerrejaven i els laboratores treballaven.

El poblat de Santa Creu es considera des del Departament de Cultura “fonamental per a l'anàlisi d'aquest moment històric”. Els experts consideren que l'excepcionalitat i la riquesa del jaciment i de les restes arqueològiques que apareixen, rau entre altres coses, en què “no estem davant un poblat de camperols, sinó davant un poblat important i vinculat al monestir i a la gestió del seu patrimoni i riquesa”. Segons el tècnic en documentació antiga, Josep Maria Gironella, la importància d'aquest jaciment es troba principalment en què és el poble del monestir, “tenen unes ocupacions i uns recursos, és un poble de serveis, però és més que això, té més importància pel vincle amb el monestir, el més important del nord-est català”.

Santa Creu era el centre de serveis on els habitants de les masies portaven els seus excedents agrícoles i adquirien els productes que no podien produir ells mateixos, explica el tècnic documentalista. Aquesta informació s'ha pogut obtenir gràcies a un conveni de col·laboració entre Cultura i la Fundació Albert Tomàs i Bassols de Llançà, que finança fins al 2018 el treball de recerca que permetrà conèixer més del que es pot fer a través de l'activitat arqueològica. “La intenció és documentar qui eren els habitants i quines eren les seves ocupacions, detalls molt importants per anar coneixent cada vegada més la manera de viure i l'organització del territori del cap de Creus a l'edat mitjana”, prossegueix Gironella.

En els més de 2.000 documents registrats fins al moment del segle XIV, s'ha pogut comprovar que hi havia corsaris, sabaters, sastres, taverners, comerciants, clergues i notaris.

La nova senyalització, presentada en català, castellà, anglès i francès, es planteja en tres nivells. D'una banda, senyalització de benvinguda i explicativa de l'oferta patrimonial, també senyalització interpretativa dels elements més rellevants de cadascun dels tres monuments i del seu excepcional entorn natural i finalment senyalització direccional que facilita l'accés al poble i al castell. El projecte de senyalització i la implementació s'ha dut a terme en el marc del programa Patrimoni en Acció, impulsat pel Departament de Cultura i l'Obra Social La Caixa, i ha disposat d'una inversió de 139.000 euros.

L'accés al conjunt monumental és per les localitats de Vilajuïga i el Port de la Selva. La carretera de titularitat municipal que porta des d'aquesta turística i pesquera localitat del cap de Creus al monestir, presenta diversos i perillosos sots de vegades difícils d'evitar. Aquesta és precisament des de fa anys una de les queixes de l'alcalde de la localitat, Josep Maria Cervera, que qualifica d'“inexplicable” que un dels monuments més emblemàtics del país “tingui els accessos com els té”. Per ell, que aquesta carretera sigui municipal va ser només “un error del passat”. Per les seves característiques, manté, l'hauria d'haver absorbit algun organisme supramunicipal amb capacitat per posar al dia una infraestructura que “és l'accés natural dels milers de turistes que passen les vacances als municipis costaners compresos entre Cadaqués i Cotlliure”.

Cervera s'ha mostrat satisfet que es potenciï la visió integral del conjunt medieval però considera que seria positiu “que anés acompanyat per altres mesures que permetessin millorar-ne la visita i augmentar el nombre de visitants, alguna cosa impossible si no es milloren els accessos, l'accessibilitat i la zona d'aparcament”.