L’assassí que murmurava pistes falses a la policia

Abans de morir a la presó, víctima d'un càncer, Alejandro Cuartero continuava negant-ho tot. Malgrat l'allau de proves que l'incriminen i la sentència dictada en contra seva, sostenia que no va tenir cap implicació en l'assassinat d'una parella d'ancians i de la seva néta de 16 anys. Les tres víctimes eren familiars —els pares i una neboda— de Mònica Claveguera, que havia estat la seva parella durant deu anys i que el va deixar, segons ell, perquè va emmalaltir de càncer. Tornar amb ella es va convertir, des de llavors, en una obsessió que va guiar tots els seus passos.

El matí del 27 de gener de 2012, Cuartero va acudir al pis del carrer de Sardenya de Barcelona, on la Mònica vivia amb els seus pares i una neboda. Ella no era a casa, però la seva família sí. L'home els va matar a cops de martell i va intentar elaborar pistes estrafolàries per convèncer la policia que ella era la responsable dels crims.

Josep Porta, cap d'homicidis dels Mossos d'Esquadra, recorda amb nitidesa l'anomenat triple crim de l'Eixample. Porta no creu que Cuartero intentés fer mal a la Mònica a través de la família més propera. Opina, més aviat, que l'assassí veia en els avis i la neboda un obstacle per reprendre la seva tortuosa història d'amor. Ella l'havia deixat un any abans, però ell no ho va acceptar i la va sotmetre a un assetjament implacable. Durant aquell temps se seguien veient i fins i tot mantenien relacions sexuals. “Era per treure-me'l de sobre”, diria la Mònica, aclaparada, al judici.

Cuartero va posar tota la seva energia a desvincular-se dels assassinats. Als investigadors els va sorprendre que, la primera vegada que van parlar amb ell, donés tota classe d'explicacions que ningú li havia demanat. Especialment, que critiqués l'adolescent de 16 anys malgrat que acabava de morir d'una manera horrible i brutal. Els policies van saber que estaven enfront d'un home incapaç per a l'empatia i amb trets de psicòpata. “Tenia un caràcter egocèntric, molt de cara a la galeria, parlava sempre per sobre de les seves possibilitats...”, recorda Porta.

El triple homicida va sostenir que la Mònica, funcionària de la Generalitat, era l'única persona que sortia beneficiada del crim, ja que aconseguia l'herència dels seus pares i es deslliurava de la penosa càrrega de bregar amb una adolescent “capritxosa” i problemàtica.

“Es pensava que ens confondria perquè se sentia superior. I va elaborar una estratègia per intentar dirigir la investigació”, assenyala el cap d'homicidis. Cuartero va deduir que tindria el telèfon intervingut i va aprofitar les trucades i els missatges per involucrar la seva ex. I, també, per inocular la seva versió als qui l'escoltaven. “Arribava un moment en què parlava per a nosaltres. Estava les 24 hores dedicat a això”, afirma Porta. En les seves maquinacions, va arribar a confeccionar cartes escrites per falsos sicaris que exigien a la Mònica el pagament de la quantitat suposadament pactada per executar el crim. “Rossa, el bonus era per dos i en van sortir tres. Ens deus pasta. Passa't pel lloc que saps i tanquem el business”, va escriure Cuartero. Aquestes cartes coincidien amb missatges de text que ell mateix havia enviat al mòbil de la Mònica abans de ser detingut.

Els Mossos creuen que es va enfonsar quan “li van retirar l'accés” a la seva exparella. A la Mònica també la van sondejar, però van descartar que hi estigués involucrada. L'únic dubte que els queda als investigadors és si, atès que ella mateixa era víctima de trucades i seguiments, va poder arribar a imaginar que Cuartero seria capaç de matar. Ella ho va negar a la vista: “No vaig pensar que fos perillós... Ho era, però perquè a mi em torturava”.

Dos anys després del succés, Cuartero va ser condemnat a 59 anys de presó per tres assassinats amb traïdoria. La prova que el va incriminar de manera definitiva, més enllà de les seves pròpies extravagàncies, van ser les restes de sang de la menor que els Mossos van trobar al cordó de les seves ulleres.