Els municipis volen controlar l’arribada de turistes a rius i gorgs

L’afluència massiva creixent de banyistes en rius i gorgs de les comarques de l'interior, alguns dels quals, en espais naturals protegits, ha fet que els ajuntaments hagin posat en marxa mesures per limitar el nombre de visitants en el futur, davant el risc que la pressió turística posi en perill l'atractiu d'aquests espais, a més del seu ecosistema. Els consistoris habiliten aparcaments propers a les zones de visita, al mateix temps que limiten l'estacionament fora d'aquests espais. Els Mossos d'Esquadra i el Cos d’Agents Rurals, així mateix, ajuden les administracions municipals a vigilar-los.

Un dels ajuntaments que ha pres decisions sobre aquesta qüestió és el d’Arnes. Aquest municipi de la comarca de la Terra Alta rep un nombre cada vegada més alt de banyistes, atrets per la bellesa del veí Parc Natural dels Ports i el riu Estrets. El seu alcalde, Francesc Xavier Pallarès, planteja obrir-hi un estacionament l’estiu que ve, prop del parc. Després que s’obri, l'accés del trànsit motoritzat quedarà limitat a la capacitat de l'aparcament. “Es posarà un vigilant en el camí d'accés. Amb un només serà fàcil de controlar”, explica el regidor, tot i que matisa que encara ha de “pactar aquesta mesura amb el sector turístic”.

Alguns consistoris ja tenen experiència en aquesta política. La Riba (Alt Camp) l'aplica des de l'agost passat. Aquest municipi va obrir un aparcament a mig camí de la zona urbana i l'àrea de bany del riu Brugent, un dels seus atractius turístics. Joan de la Puente, el seu alcalde, assegura que després de la seva posada en marxa l'afluència de visitants ha caigut entre un 35% i un 40%. “N’hi ha uns quants menys dels que acostumàvem a tenir, entre 600 i 1.000”, afegeix. Els visitants han de deixar el cotxe allà, o al nucli urbà, i després han de recórrer a peu tot el camí fins al riu.

Xavier Font, professor de la Universitat de Barcelona, argumenta que els estacionaments redueixen el nombre de visitants que accedeix a aquests paratges naturals. “A peu l'accés està garantit, però l'aparcament limita l'entrada amb el cotxe”, explica. Font, cap de l'oficina tècnica de turisme de la Diputació de Barcelona, afegeix que també és útil que hi hagi “llocs més propers a l'aparcament, més massificats, i d’altres de més allunyats”, als quals no arribin tants visitants.

La resposta dels consistoris, no obstant això, no es limita a utilitzar els estacionaments com a filtres del turisme. Joan Roma, alcalde de Borredà (Berguedà), relata una bateria de polítiques per frenar el flux de visitants a l'espai d'interès natural de la riera de Merlès, que ha arribat a les 3.000 persones durant algun cap de setmana d'agost. Entre aquestes hi ha “prohibir l'estacionament”, “impedir el pas d'autocars”, o la coordinació entre municipis, Mossos d'Esquadra i el Cos d’Agents Rurals per vigilar la zona. Alguns dels habitants de Borredà estan indignats. És el cas de Xavier Puigcercós, que gestiona un càmping allà. Assegura que una fracció dels centenars de famílies que van a la riera de Merlès “deixen les escombraries tirades i aparquen sobre els camps de cultiu”.

Altres pobles han pres mesures extremes. El Consistori de Campdevànol (Ripollès) va aprovar el març passat una moratòria de dos anys per al bany en el torrent veí de la Cabana, després de debatre amb els veïns possibles solucions a la saturació d'aquest espai fluvial. “Volíem evitar que la gent s’hi banyi i hi faci pícnics”, explica Maria Sau, regidora de turisme del municipi. L’Ajuntament també ha limitat l'entrada de cotxes a dos aparcaments de pagament.

Espècies invasores

L’aglomeració de visitants en els torrents no afecta només l'atractiu turístic d'aquests espais. Amb els turistes, espècies invasores com el cranc vermell, d'origen nord-americà, han arribat a la riera de Merlès, assegura Núria Valls, biòloga de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctona. Alguns visitants, apunta, “els porten amb cotxe”. Aquests crancs, a més, “porten un fong que mata l'espècie autòctona, que no té defenses”.