Rajoy amenaça les autonomies que donen assistència als sense papers

El Govern va amenaçar aquest dijous les comunitats que han retornat l'assistència sanitària als immigrants irregulars –Aragó, Comunitat Valenciana, Balears i Cantàbria– de prendre mesures contra elles “per haver vulnerat competències estatals”. I els va avisar de la possibilitat que la Unió Europea sancioni Espanya amb “multes milionàries”. El secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, va alertar al Congrés de les “conseqüències catastròfiques” que pot suposar aquesta actuació de les comunitats. Després de les eleccions del 24-M, els set governs autònoms que han canviat de color polític estan aprovant mesures que reverteixen les polítiques del PP, com ara la paralització de la llei educativa o la marxa enrere en privatitzacions.

L'amenaça del Govern espanyol es va dirigir en concret a les comunitats autònomes que han retornat l'assistència sanitària als immigrants irregulars, però va sonar com un avís a navegants: compte a revertir mesures que va aprovar el Govern. El secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, va advertir al Congrés a tres autonomies –va citar expressament la Comunitat Valenciana (Govern del PSOE amb Compromís), les Baleares (PSOE amb Més) i Cantàbria (Partit Regionalista de Cantàbria i PSOE)– de la possibilitat que el Govern adopti mesures contra elles per “vulneració de les competències estatals” en haver aprovat normes autonòmiques per restablir l'atenció sanitària als sense papers. A més d'aquestes tres, Aragó ha dut a terme la mateixa política.

Competències establertes

“Em fa l'efecte, cal estudiar-ho, que poden estar vulnerant les competències que constitucionalment tenim establertes”, va assegurar Moreno a preguntes dels periodistes, després de la seva compareixença en la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Congrés. El número dos del Ministeri de Sanitat va afirmar que l'Advocacia de l'Estat està estudiant si les normes que han aprovat els executius autònoms són inconstitucionals. “Si això és així, han d'entendre que l'Estat haurà d'actuar”, va dir.

L'alt càrrec del Ministeri de Sanitat va alertar de possibles “conseqüències catastròfiques” per la mesura, com ara “multes diàries milionàries” per part de la Unió Europea i fins i tot “paralització de fons europeus”. El secretari general de Sanitat va sostenir que, en atendre els immigrants irregulars, aquestes regions “també haurien d'atendre els ciutadans europeus que acudeixin a la regió amb tres mesos de residència i no paguin l'assegurança al seu país d'origen”. “Imagina't tractar els pacients europeus i que en lloc d'assumir els costos el país d'origen ho faci la comunitat que li toqui”, va afegir.

Tanmateix, els governs autònoms sostenen que de cap manera les ordres que han aprovat donen cabuda al fet que ciutadans europeus s'acullin a l'assistència sanitària prevista per als sense papers. L'Executiu de Cantàbria recorda que la seva norma estableix expressament l'exclusió dels pacients comunitaris, “a l'empara dels reglaments comunitaris i convenis internacionals”, així com tots aquells que tinguin accés a cobertura sanitària al seu país d'origen o procedència.

El mateix argument addueixen a Aragó i a la Comunitat Valenciana: per tenir accés a l'assistència és necessari acreditar que no es té cobertura o assegurança sanitària al país d'origen. Al mateix temps, assenyalen fonts de l'Executiu valencià, els serveis socials estudien cas per cas. “El Govern s'ha de deixar d'amenaces. Entrar en qüestions burocràtiques o de competències quan està en joc la salvaguarda de la vida de les persones em sembla una immoralitat”, va assegurar a EL PAÍS Carmen Montón, consellera de Sanitat del Govern Valencià. “Són, a més, amenaces falses, perquè el Consell d'Europa va jutjar il·legal excloure els sense papers de l'assistència sanitària el gener del 2014”, va afegir. L'Executiu valencià continuarà endavant amb la mesura. “Seguirem defensant la universalitat sanitària. L'exclusió té els dies comptats, els que li queden al PP al Govern”, va defensar la consellera.

El portaveu de Sanitat del PSOE al Congrés, José Martínez Olmos, va considerar les paraules del secretari general de Sanitat com una “amenaça inadmissible”. A parer seu, a l'Executiu “estan nerviosos perquè la iniciativa de les comunitats els ha desmuntat la seva estratègia electoralista”, va assenyalar en al·lusió a l'anunci que va fer el març passat el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, tot just assumir el càrrec, que el Govern retornaria l'assistència als immigrants en l'atenció primària, i que encara no ha dut a terme. Els socialistes demanaran la compareixença del titular de Sanitat perquè expliqui les declaracions del seu número dos.

L'assistència sanitària als sense papers és una de les mesures que els nous Governs sortits del 24-M estan adoptant i que reverteixen les polítiques del PP. Set autonomies de les que van celebrar eleccions van canviar de color polític: Castella-la Manxa, Extremadura, Aragó, Comunitat Valenciana, Balears, Navarra i Cantàbria. Excepte en el cas navarrès, en què governava UPN, a la resta de regions va ser el PP el substituït en el poder. Cap ha perdut el temps.

Ciutadania

En matèria educativa, algunes comunitats com Cantàbria i Aragó han rescatat l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, eliminada per la llei educativa del PP (LOMCE) i que va arribar als tribunals la legislatura passada. També rebaixen el pes de la religió a les aules. El canvi de color polític i la pèrdua de poder autonòmic han forçat també el Ministeri d'Educació a aparcar i modificar el decret que regula les polèmiques revàlides, que es deixen en suspens per a secundària i batxillerat.

El Govern de Castella-la Manxa ha estat un dels que més ha capgirat la gestió de l'Executiu anterior. Emiliano García-Page reprendrà les obres paralitzades de dos nous hospitals a Toledo i Conca abans que acabi l'any i revertirà la seva privatització parcial perquè la gestió sigui totalment pública. El Govern castellanomanxec ha anul·lat, a més, el recurs que va presentar María Dolores de Cospedal contra la sentència que impedia l'aplicació d'una norma elaborada per aplicar les retallades que el Govern de Mariano Rajoy va imposar al sistema de dependència.

Amb informació de Joaquín Ferrandis, Pilar Álvarez i Lucía Bohórquez.