El crim augmenta a les ciutats als EUA després de dues dècades de caiguda

L'augment del crim en grans ciutats dels Estats Units inquieta la policia. L'onada de morts violentes des de principi d'any frena la tendència a la baixa registrada en les últimes dues dècades i mitja. Les autoritats no hi troben una explicació. S'esgrimeixen, com a possibles motius, la proliferació d'armes de foc i drogues, i un augment de la contenció de la policia per l'impacte del cas de Ferguson.

La mort fa un any en aquesta localitat de Michael Brown, un jove negre desarmat, per trets d'un agent blanc ha propiciat un debat nacional sobre el tracte de les forces de seguretat als afroamericans. La confiança en la policia als EUA es va situar al juny en el seu nivell més baix des del 1993, segons una enquesta de Gallup.

Les xifres són inquietants. En Milwaukee, el nombre de morts violentes a la primera meitat d'aquest any va duplicar el del mateix període del 2014. A San Luis, va augmentar un 60%; a Nova Orleans, un 30%; i a Nova York, un 11%, segons xifres recopilades pel setmanari The Economist.

Les xifres queden lluny de l'onada violenta de finals dels anys vuitanta als EUA. Entre el 1990 i el 2012, les morts violentes van caure un 45%

A Baltimore, hi va haver 45 crims mortals al juliol, el mes més violent de la ciutat des del 1972, quan la població era gairebé el doble. A Washington, fins diumenge passat la taxa d'homicidis s'havia disparat un 29% en relació amb el 2014 i el més preocupant és que no es limiten a una zona ni barri concret de la capital nord-americana.

Algunes d'aquestes ciutats acumulen un llegat de tensió racial i alta criminalitat, que semblaven haver canalitzat. Washington era un model d'èxit per l'acostament de la policia a la ciutadania. San Luis –a l'extraradi del qual se situa Ferguson– i Baltimore han estat escenari de protestes en l'últim any després de les morts de joves negres desarmats a les mans de la policia. A Baltimore, hi ha indicis que la mort de Freddie Gray, al maig per una lesió cervical després de ser detingut, ha derivat en un augment de la cautela policial: el nombre d'arrestos s'ha desplomat des d'aleshores.

El paisatge no és uniforme. Altres grans urbs, com Los Angeles, Phoenix i San Diego han experimentat descensos de crims en la primera meitat de l'any. És aviat per dirimir si és un problema nacional o local. Les xifres queden lluny de l'onada violenta de finals dels anys vuitanta als EUA per la irrupció del crack. Entre els anys 1990 i 2012, les morts violentes van caure un 45% al país, segons dades de Brookings Institution. Així i tot, dels països desenvolupats, els EUA eren el 2013 la cambra amb més ràtio (3,82) d'homicidis per cada 100.000 persones, segons l'ONU.

Després del repunt del crim als anys vuitanta, es va imposar el mantra de llei i ordre, de mà dura amb els criminals, cosa que va disparar la població carcerària. Des de fa uns anys, aquest plantejament es qüestiona per les seves conseqüències destructives en nuclis familiars. No hi ha un consens clar sobre què va propiciar aquesta caiguda del crim. Es barreja des de l'impacte de la immigració i l'envelliment de la població fins a una barreja socioeconòmica i racial més heterogènia a les ciutats.

Tampoc existeix ara consens per explicar les arrels de l'auge del crim. En una cimera a principis d'agost a Washington de caps policials de grans ciutats, no es va arribar a cap conclusió concreta, més enllà de recomanar més control en la venda d'armes de foc i drogues.

Pot ser que hi hagi certa sensació que la policia té menys el control dels carrers, que l'ha cedit més als nois dolents" Eugene O'Donnell, professor a l'Escola de Justícia Criminal John Jay de Nova York

Eugene O'Donnell, professor a l'Escola de Justícia Criminal John Jay de Nova York, atribueix l'increment a tres possibles causes: la proliferació de les armes als EUA (n'hi ha unes 270 milions d'ús privat en un país de 321 milions d'habitants), la presència de “joves molt alienats” que busquen en la violència una forma de reconeixement social, i un augment de l'escrutini a les pràctiques policials propiciat per Ferguson i la reiteració de casos semblants.

De les tres causes, l'última, assenyala el professor, és l'única nova respecte a anys anteriors. “Existeix la sensació ara que la policia ha de ser extremament cauta perquè corre el risc de ser durament criticada si alguna cosa acaba malament encara que no hagi fet res dolent”, diu O'Donnell en una entrevista telefònica. “Pot ser que hi hagi certa sensació que la policia té menys el control dels carrers, que l'ha cedit més als nois dolents”.

Aquesta possibilitat, agrega, se sosté en el fet que alguns dels crims a les ciutats afectades destaquen per la seva cruesa. O'Donnell adverteix que “hi ha senyals preocupants”, però al seu torn sosté que és aviat per saber si és un repunt puntual o sostingut.

No hi ha dubte que des del cas de Ferguson l'agost passat, els mètodes policials són objecte de més control de l'opinió pública, polítics i fiscals. Els sindicats policials ho denuncien. Un sondeig del juny de la policia de Nova York va revelar que gairebé la meitat dels agents tenen un sentiment negatiu de la seva feina per la por de l'opinió externa i que un 85% temen ser massa proactius als carrers davant possibles queixes.

La tensió entre la policia i l'alcaldia de la ciutat es va disparar després de la mort de dos agents a finals de l'any passat. Des de Ferguson, els cossos demanen sotmetre el mateix escrutini a les morts de policies.