Reforma i consens

El president Rajoy va confirmar després de la seva entrevista amb el Rei el que havia avançat el seu ministre de Justícia: que el Govern central està obert a estudiar en la propera legislatura un acord sobre una reforma limitada de la Constitució. De moment, sobre una delimitació més precisa entre les competències de l'Estat i les de les autonomies; i sobre l'eliminació de la prevalença de l'home en la successió a la Corona.

Propostes anteriors es van abandonar per dues raons principals: perquè no existeix un consens com el que va avalar el text de 1978; i pel temor que, oberta la possibilitat d'introduir modificacions, els nacionalistes miressin d'aprofitar l'oportunitat per incloure-hi demandes a les quals, en honor del consens, havien renunciat en el debat constituent. Per exemple, el dret d'autodeterminació; o per revertir la generalització autonòmica i la tendència a l'equiparació competencial bàsica de totes les comunitats.

Ara el primer tendeix a relativitzar-se: el consens s'haurà d'aconseguir com a culminació del procés de debat i negociació de la reforma i no com a requisit per iniciar-lo. Fins i tot podria considerar-se que l'objectiu compartit d'aquesta reforma és una ocasió per recuperar el consens essencial trencat des de fa anys. Quant als nacionalismes, ja han plantejat això que es volia evitar. I és cert que sense l'actual desafiament independentista català la reforma constitucional segurament no s'hauria plantejat ara. Però no es tracta de constitucionalitzar la ruptura amb Espanya, sinó de reforçar l'Estat autonòmic, actualitzant-lo i corregint les debilitats que el temps ha evidenciat, perquè sigui capaç de respondre més eficaçment als qui es plantegen eliminar-lo. Pel que fa a la crisi catalana, es tractaria de convertir la reforma, que confirmaria el poble espanyol en el seu conjunt, en marc en el qual plantejar un acord sobre un reforçament de l'autogovern català susceptible de ser ratificat per la població d'aquesta comunitat. Un procés que podria plantejar-se si el 27-S no hi ha una majoria independentista, o és insuficient; o dóna lloc a una declaració d'independència que seria impugnada.

Fins ara el PP havia respost a les demandes d'iniciar un procés de reforma constitucional reclamant precisió sobre els objectius concrets a aconseguir. Ara Rajoy avala el que ha avançat el seu ministre de Justícia, que inclou aclarir de la distribució competencial. És un dels punts essencials de la proposta del PSOE aprovada fa dos anys a Granada, i també un dels temes sobre la necessitat de la reforma en què existeix un major consens acadèmic. És un indici que s'obre pas la idea d'una reforma limitada, la viabilitat de la qual depèn que se sàpiguen seleccionar els punts concrets a reformar. Sense dispersions per motius partidistes o reaccions sectàries a les propostes dels altres.

La Constitució de 1978 es diferencia de les anteriors en el fet que el consens no només és un procediment d'elaboració sinó un tret de contingut, la qual cosa la va convertir en un marc polític i un conjunt de regles de joc compartits. La seva reforma serà eficaç si manté aquest caràcter.