“Colau ha entrat en un assumpte que espanta els polítics: el turisme”

Famílies en bermudes i vambes, amb grans refrescos a la mà, passegen pel barri de la reportera i escriptora Elizabeth Becker (Carroll, Iowa, 1947) el primer dissabte d'agost, humit i calorós, a Washington. Té un punt irònic que la dona que ha ficat el dit a l'ull del turisme visqui en un dels punts turístics de la ciutat, el Capitoli. L'excorresponsal de The New York Times, que ha recorregut mig món, ha investigat a fons aquesta indústria i alertat contra els seus excessos. La seva obra mestra sobre aquest tema, Overbooked: la explosión del negocio del turismo y los viajes, és un meticulós estudi dels efectes del fenomen. Defensa models com París o Copenhaguen. Només obrir la porta, el qüestionari previst salta pels aires perquè obre foc: “Què li sembla la nova alcaldessa de Barcelona? És emocionant, no?”. Ada Colau, the major (l'alcaldessa). No deixarà de nomenar-la.

Pregunta. I què li espera ara, a Barcelona?

Resposta. L'alcaldessa ha entrat en un assumpte que espanta els polítics. El turisme o l'ignoren o el temen, creuen que l'única manera de gestionar-lo és promocionar-lo. Però ella ha tocat el punt feble. Ha dit: escoltaré què vol la gent. Sempre s'analitza el turisme des del punt de vista de l'economia, però és un assumpte de democràcia. A qui pertany la ciutat? I ella vol que sigui dels barcelonins.

P. En un lloc on el turisme és un negoci tan important, podrà fer front a la pressió de les empreses?

R. Per això ha de fer estudis, dir: "D'acord, si som tan dependents d'aquests diners, digueu-me d'on vénen i on són". A Barcelona arriben molts creuers. Quant deixen? Hi ha estudis que demostren que no tant com es diu. El turisme afecta tothom i com determines el tipus de turisme que vols és crucial per a la població. Ella no ha de prendre mesures radicals, parla d'una moratòria, diu que el turisme ha crescut massa i massa ràpid i hem de repensar-lo. Es tracta de tenir la millor informació per gestionar-lo bé.

P. És molt crítica amb els creuers.

R. Dues companyies —Carnival i Royal Caribbean— controlen gairebé dos terços del negoci mundial. Els creuers prometen que un nombre de passatgers gasti una quantitat de dòlars que en realitat no gasta, i que els negocis locals guanyaran. Però no passa perquè tenen molts acords amb empreses per portar-hi els clients. Hi ha també el cost de la contaminació: quan un creuer atraca no es connecta a l'electricitat, es deixa anar, i genera una contaminació equivalent a 12.000 cotxes. Això va a l'aigua. I paguen sous horribles. 50 dòlars (46 euros) al mes a un cambrer... Viuen de les propines. No es preocupen de les normes laborals i hi ha un veritable interrogant sobre si segueixen les normes mediambientals ...I on són les fonts d'aigua? On són les cambres de bany? Qui recull les seves escombraries? On van?

Els polítics o ignoren el turisme o el temen. Veuen en la promoció l'única forma de gestió

P. Com s'aconsegueix l'equilibri d'un turisme fort que no es mengi una ciutat?

R. No pots preguntar-te només si el turisme és positiu o negatiu. És positiva la indústria petrolífera? És clar, vols conduir el teu cotxe. La pregunta és: fins a quin punt està beneficiant la ciutat aquest volum de turisme? A França hi ha regles, a París tenen restriccions d'aparcament, de soroll. La millor gestió del turisme que hi ha, en la qual els ciutadans no es queixen, és la més transparent: la que els diu qui paga, qui ingressa, quant costen aquells serveis... I on se'ls ha preguntat el que volen.

P. Quines conseqüències ha observat en ciutats com Venècia?

R. Es disparen els preus d'habitatge per als ciutadans, es desprotegeixen els negocis locals… Per exemple, a Venècia trobes sobretot vidre de murano falsificat, és difícil trobar-ne de real, i la majoria està fet a l'antiga Iugoslàvia o a la Xina.

P. És més rendible, probablement.

R. Venècia té uns 60.000 habitants i rep uns 25 milions de turistes a l'any. A qui beneficia? Als venecians no, estan marxant.

En abordar aquest debat et diuen elitista i el que cerques és que la gent  pugui seguir vivint a la seva ciutat

P. Es pot fer marxa enrere?

R. Sóc optimista. Hi ha coses que no poden tornar, com els vells edificis que es van enderrocar a la Xina, i això et trenca el cor. Però pots restablir qui vols ser. Pots dir: en el passat deixàvem que tot això passés però ara ja no. Aquí no es va nu pel carrer, no pots emborratxar-te al carrer i llençar escombraries. Els turistes no ho fan a París, i la majoria tampoc als seus països d'origen. Barcelona ha de dir: no, aquesta ciutat no és així.

P. Les aerolínies low cost han estat determinants en aquesta explosió però han democratitzat el turisme.

R. I moltes han començat a tenir problemes i han hagut de prohibir portar alcohol perquè la gent s'emborratxava… Una altra cosa que et poden dir en plantejar el debat del turisme és que ets elitista, però el que vols és justament protegir la gent pobra, que puguin seguir vivint a la seva ciutat. La gent que fa negoci amb Venècia no són els venecians. No vull que li passi el mateix a Barcelona.