_
_
_
_
_

160 habitants, 20 parells de bessons: el secret de Riocabado

Com s'explica aquest fenomen? És per l'aigua que beuen? Per la climatologia? O pels llaços de sang que comparteixen?

Pablo Cantó

La probabilitat de tenir bessons a Espanya, segons les estadístiques de l'INE, ronda el 2%. Sí, només dos de cada cent. Això, esclar, si no vius a Riocabado: amb només 160 habitants, aquest petit poble agrícola d'Àvila té, entre els seus habitants, vint parelles de bessons. El 25% de la població.

No tots els parells de bessons de Riocabado viuen actualment al poble: són molts els joves de la localitat que, per estudis o per feina, acaben marxant fora. És el cas de la Cristina i la Sandra, que viuen a Àvila, i també el de la Carmen, una rara avis –del poble, però sense bessó– que també viu a la capital de la província. Ella és presidenta de l'Associació Siete Barrios, una agrupació local que organitza eventualment "quedades de bessons" perquè fins i tot els que viuen fora es reuneixin amb els que encara resisteixen a la localitat. "La propera serà el 2016", anuncia a Verne.

Com afirma el doctor José Antonio Vidart, cap del servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid, la genètica és un dels factors que més influeixen en la possibilitat de tenir bessons. “Si tens bessons, tindràs bessons”, afirma una dita popular, i de raó no n'hi falta: les famílies amb bessons són més propenses a tenir-ne i, en el cas concret de Riocabado, quatre de les parelles de bessons amb qui Verne s'ha reunit durant aquest reportatge tenien llaços de sang en diferents graus.

Altres raons augmenten la probabilitat de concebre bessons i que també podrien donar-se en Riocabado són l'edat de les mares (com més edat, més probabilitat) o haver tingut bessons anteriorment. Segons apunta el doctor Vidart, un altre motiu podria ser la climatologia (a les regions més fredes el nombre de bessons és més alt), encara que els mateixos habitants del la zona ho descarten. I què es diu al poble? Que la culpa és de l'aigua. Des de Verne també hem volgut desmentir aquesta teoria i, entre proves i preses falses, més d'un litre de la mítica font ha estat ingerit pel nostre redactor. D'aquí a uns anys (tot apunta al fet que en seran molts) tindrem la resposta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Cantó
Forma parte del equipo de Redes Sociales de EL PAÍS. Trabajó durante cinco años en Verne, la sección dedicada a la cultura digital de este diario, y actualmente se encarga junto a Anabel Bueno de coordinar y escribir su boletín quincenal.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_