Cap a un altre procés

“Això és molt estrany”. Va ser el primer que va dir ahir Raül Romeva a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya (MHC). No es referia al museu, tot i que podria haver estat així. El centre divideix els seus continguts en dues seccions: “Des de la prehistòria fins al 1714” i “Segles XVIII a XXI”. A la subsecció del segle XXI s’exhibeix el bolígraf amb què Artur Mas va firmar el decret de la consulta del 9-N. A Romeva no li semblava estrany aquest fetitxisme, sinó que la llista Junts pel Sí hagi unit CDC, ERC i allò que Carme Forcadell va denominar “nosaltres, la societat civil catalana”.

És un invent estrany, va continuar Romeva, “perquè volem ser un país normal”. Jo no sé què és normal o anormal, però l’acte al MHC tampoc era tan inusual: hi eren els de sempre, els de cada manifestació –“en portem moltes, no sé quina ho va començar tot”, va admetre Muriel Casals–, els de cada coreografia patriòtica. Les mateixes cares que han protagonitzat el procés sobiranista i que aspiren a mantenir viu el xou. Eduardo Reyes, Marina Geli, Toni Comín, Santiago Vidal, Patrícia Gabancho, Liz Castro, Oriol Soler, Núria de Gispert, Joan Rigol disfressat de mormó –camisa blanca de màniga curta i corbata negra–. Molts candidats a formar part de la llista de Junts pel Sí encara que davant de la llibreta i el bolígraf neguessin que fossin allà per guanyar-se un lloc a la història.

Com a cronista del procés des dels seus inicis –setembre del 2012–, Romeva va assegurar una cosa que em va posar els pèls de punta: “Si guanyem la majoria, l’endemà demanarem al Parlament que iniciï el procés d’independència”. Un altre procés, més fulls de ruta, més redactats de constitucions, més estructures d’Estat, una gàbia nova per l’hàmster. Encara pitjor: un negociador de Convergència em va avisar que aquest agost només hi hauria calma les dues primeres setmanes: “Després, i fins al final, hi haurà molta activitat”. El final s’entén que està més enllà del procés segona part.

Romeva va dir que a la llista de Junts pel Sí no hi hauria persones “sinó voluntats”, ens eteris inflats de la voluntat del “nosaltres, la societat civil”. Les cinc primeres voluntats de la candidatura van irrompre a la terrassa del MHC com l’All Star de la NBA. La presentadora de l’acte els cridava pel seu nom i ells, d’un a un, sortien d’un passadís de vidre decorat amb cortines daurades. El primer a parlar, i el més breu, va ser Oriol Junqueras. El líder d’ERC i el de CDC es van saludar amb la fredor amb què saludem el president de la comunitat de veïns. Mas, èpic com de costum, va invocar la història: “Escriurem pàgines noves per a la història i per al futur”. Casals, visiblement emocionada, agafava el micròfon amb dues mans; Forcadell va tornar a la primera fila com si no l’hagués abandonat mai.

Va ser un dels actes històrics més breus del procés: mitja hora. Va acabar amb els assistents cantant Els Segadors sense música ni orquestra. Les cinc estrelles van marxar com van arribar: cadascuna pel seu compte.