La Generalitat crea un consell assessor per modificar els horaris de treball

El Govern vol canviar els horaris de treball perquè s'assemblin als de la resta de països europeus. La Generalitat recull una iniciativa que fa diversos anys que suma suports en la societat civil i la incorpora a la seva agenda política de cara a la legislatura següent. La manera de materialitzar-ho serà a través d'un consell assessor format per experts que ha estat presentat aquest dilluns al Palau de la Generalitat i que funcionarà el 2016.

Artur Mas ha fet així un altre gest a propostes procedents de la societat civil. El consell assessor per a la reforma horària tindrà un rang alt dins l'estructura de la Generalitat. Divendres que ve es presentarà amb un informe davant el Parlament, ja amb el beneplàcit del president. L'òrgan estarà adscrit al Departament de Presidència i aconsellarà l'Executiu per legislar sobre polítiques que tenen incidència en l'organització del temps a la feina. Algunes de les idees assenyalades són: estendre la jornada intensiva i començar abans a treballar, fer pauses més curtes per menjar o incentivar el treball des de casa. Totes aquestes mesures tindrien beneficis en la vida quotidiana per "viure millor", segons ha conclòs el president Mas, que ha posat l'accent en el fet que el procés fins a crear aquest òrgan parteix "de baix a dalt".

El president ha deixat clar que és conscient de les dificultats que té per dur a terme la reforma horària. "És una matèria amb una alta complexitat. No és l'única, però val la pena dedicar-hi esforços", ha explicat. Un dels promotors inicials de la iniciativa, l'activista Fabián Mohedano, ha intervingut en l'acte advertint dels obstacles que pot tenir la Generalitat per modificar els horaris. Segons l'exdiputat del PSC, hi ha "tres graus de sobirania" que poden impedir-ho: la individual, que suposa que cada treballador compleixi o no la seva obligació d'arribar a la seva hora; la de les organitzacions, que concerneix a la flexibilitat que tinguin les empreses i les administracions en la seva política laboral; i la més complexa, l'horària, perquè la competència és europea o estatal. En aquest últim punt, Mohedano ha fet una crida a reflexionar sobre els dos canvis d'hora que hi ha a l'any a Europa i sobre l'ús horari al territori català.

Si hi ha una estructura d'Estat prèvia a les altres és aquesta" Salvador Cardús, membre del consell assessor per a la reforma horària

Esther Sánchez, una altra de les ponents, ha resumit un informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya que conclou que l'única manera d'aplicar els canvis és a través de la negociació col·lectiva, ja que la competència de les normatives laborals és estatal. En vista d'aquests inconvenients, el sociòleg Salvador Cardús, membre del consell, ha estat clar i ha apostat per aprofitar les expectatives de canvi polític a Catalunya: "Ara és l'hora de canviar l'horari", ha dit utilitzant un dels lemes de les entitats sobiranistes (Ara és l'hora). "Si hi ha una estructura d'Estat prèvia a les altres, és aquesta", ha afegit.

En el que tots els ponents han estat d'acord és en els beneficis d'adoptar horaris europeus. Permetrà als treballadors tenir més temps lliure per dedicar-lo a la cultura o a activitats humanitàries, trencarà barreres de gènere i eliminarà diferències socials, han destacat. Aquestes virtuts, a més, podrien estendre's "a altres territoris de l'Estat espanyol", segons ha explicat Mas, però només si "tots els rellotges i engranatges es posen a l'hora".