Animals a banda

Fa quaranta anys que el filòsof australià Peter Singer va publicar el llibre Liberación animal, i va convertir el tracte cap als animals en un debat ètic sense fi que està en la base dels moviments animalistes i el veganisme, una opció de vida que rebutja qualsevol producte d’origen animal, no només en l’alimentació, sinó també en el vestir o la cosmètica. Molt més arrelat als Estats Units, amb Califòrnia com a epicentre, on fins i tot existeix un gran supermercat vegà, o a Anglaterra, on el 1944 es va fundar The Vegan Society, la primera societat vegana del món, aquesta filosofia també creix a Catalunya, on s’han disparat les visites a nutricionistes, els restaurants i les botigues d'alimentació vegana, i van apareixent marques que es defineixen així, sobretot de calçat i complements. A Barcelona, fins i tot hi ha una botiga de moda vegana, Amapola, al barri de Gràcia.

A la consulta de David Gasol, especialista en nutrició natural i energètica, cada dia hi arriben més persones que han decidit seguir una alimentació vegana, i hi busquen assessorament perquè aquesta opció no els generi carències, un deteriorament probable quan s’abandonen aliments d’origen animal sense substituir-los per d’altres que aportin els mateixos nutrients. Les persones totalment veganes no mengen cap producte del regne animal, ni carn, ni peix, ni ous, ni lactis ni mel. La diferència amb els vegetarians és que aquests sí que mengen ous o lactis, en funció de les motivacions de cadascú.

La primera societat vegana del món, The Vegan Society, es va fundar el 1944 a Anglaterra

Pel que observa Gasol, els motius per adoptar una alimentació vegana són diversos, i creu que hi ha una part de seguidors que senzillament “s’han apuntat a una moda”, encara que la majoria ho fa perquè considera que és una alimentació més bona per a la seva salut, per respecte als animals i rebuig al seu patiment i explotació. Independentment de les raons, Gasol assegura que l’alimentació vegana pot ser saludable “si es fa d’una forma impecable”. “No et pots permetre deixar de menjar carn, peix o ous i no substituir el que t’aporten per altres aliments”, afirma.

Gairebé tot el que aporten els productes d’origen animal es pot substituir amb altres ingredients, com algues marines, ferments vegetals com la xucrut, cereals integrals, llegums combinats amb cereals, llavors o fruits secs. El principal dèficit dels que opten per aquest tipus d’alimentació és la vitamina B12, que es troba a la carn i, encara que també està present en algunes algues, no en les quantitats suficients que necessita el cos. Res que no es pugui solucionar amb una tanda a l’any de pastilles, ja que se’n generen reserves suficients, apunta Gasol.

El veganisme pot ser “una opció molt sana però s’ha de fer de forma molt equilibrada i amb assessorament”, insisteix, mentre recorda que la “dieta mediterrània abans era molt més vegana que ara”, i explica que ell aconsella a tots els pacients reduir la proteïna animal perquè se n’abusa molt. La revolució industrial, la refrigeració, la indústria alimentària, l'economia domèstica i una manca d’educació nutricional estan al darrere d’aquest increment del consum de carn, que no és gens bo per a l’organisme, assegura. Fins fa dues generacions, hi havia més equilibri en la dieta perquè es menjava el que donava la terra, afegeix, per reivindicar tot seguit que l’educació nutricional hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola.

Dins del veganisme hi ha un corrent que va un pas més enllà, el crudiveganisme, que consisteix a alimentar-se amb vegetals en el seu estat natural, sense cuinar i ecològics. Encara que amb menys seguidors, també és una alternativa d’alimentació que convenç els que defensen que la cocció a partir de 40 graus elimina molts dels nutrients dels aliments, i cuinen amb utensilis com processadors i deshidratadors. “És absurd, és cert que se’n perden, però es guanyen per altres bandes”, opina Gasol, que defensa la cocció dels aliments perquè “nodreix i escalfa”, sobretot en les èpoques de l’any més fredes. “Al gener no pot ser que ho mengis tot cru i fred”, conclou.

Davant de l'auge, impulsat en part pels pocs miraments que la producció intensiva té envers el bestiar, no és estrany que també obrin restaurants i botigues per atendre aquest públic. A Barcelona, al districte 22@ es troba Sopa, un restaurant vegetarià que també té propostes per a vegans amb influències macrobiòtiques. Per completar la seva oferta saludable, que està en l'impuls de totes aquestes tendències alimentàries, tenen un centre de ioga. També hi ha botigues expecialitzades, com la Veganoteca, al Raval, on els animals mai es converteixen en una mercaderia o bé de consum, i ofereixen un ampli ventall d'alternatives.

Vegans de cap a peus

El veganisme, si és conseqüent, no s’entén només com una opció a l’hora de seure a taula, sinó que també exclou totes les formes d’explotació i crueltat cap al regne animal en altres àmbits del consum, com el vestir o la cosmètica, on per tradició s’utilitzen materials procedents d’animals o es fan servir per testar productes. No és casualitat, doncs, que en els últims temps vagin apareixent marques de moda i cosmètics que porten l’etiqueta de veganes, dirigides a aquests nous consumidors.

Internacionalment conegudes són les sabates Olsen Haus o la dissenyadora Stella McCartney, que han apostat per substituir la pell dels animals per altres materials naturals o reciclats per fer calçat o bosses i complements més sostenibles i lliures d’explotació animal. Però més a prop també hi ha petites marques que aposten per aquesta filosofia de respecte cap als animals i no utilitzen productes que tenen aquest origen, com les sabates El Naturalista, les espardenyes Slowers o les bosses de Numon.

Tanta és l’oferta que a Barcelona fins i tot hi ha una botiga de moda i complements vegana, Amapola Vegan Shop, situada al barri de Gràcia, que va obrir ja fa més de tres anys. La propietària, Raquel Passola, explica que la botiga va néixer per la seva necessitat de trobar productes que casessin amb la seva manera de viure, que ha anat evolucionant, des de la sensibilitat pels animals al vegetarianisme i actualment al veganisme.

A Amapola Vegan Shop no hi ha lloc per a la pell, la llana, la seda o les plomes

A la seva botiga no hi ha lloc per a la pell, la llana, la seda o les plomes, quatre materials molt habituals en la moda. Tots els productes que ven, des de sabates fins a bosses, maletes o barrets no tenen cap producte d’origen animal i en la majoria dels casos es poden incloure dins l’etiqueta de moda sostenible, reivindica Passola, que creu que la moda vegana és una branca dins d’aquesta tendència més respectuosa amb el medi ambient i els drets dels treballadors.

“L’essència dels vegans ve de la idea que no conceps el maltractament animal ni tampoc l’ús dels animals com a instruments o mercaderia”, afegeix Passola, que rebutja que formin part de la cadena de producció de negocis “als que només els importen els beneficis i no tenen en compte el seu benestar”. Amapola surt a la guia internacional Happy Cow, que és un web de referència per al moviment veganista. A Catalunya, el web Veganisme.cat s'hi pot trobar molta informació.