Matar el projecte europeu

Suposem que considereu Tsipras un imbècil incompetent. Suposem que voleu veure Syriza fora del poder costi el que costi. Suposem que, fins i tot, veieu amb bons ulls la idea d'empènyer aquests grecs molestos fora de l'euro.

Fins i tot si tot això fos cert, aquesta llista d'exigències de l'Eurogrup és una bogeria. L'etiqueta de Twitter #ThisIsACoup és exactament correcta. Això va més enllà de la venjança pura, la destrucció completa de la sobirania nacional i la falta d'esperança d'alleujament. Probablement pretén ser una oferta que Grècia no pugui acceptar; però així i tot, és una traïció grotesca de tot el que el projecte europeu se suposava que representa.

Hi ha alguna cosa que pugui treure Europa del caire de l'abisme? Es diu que Mario Draghi està tractant de tornar a introduir una mica de seny, que Hollande està finalment retrocedint una mica enfront de l'economia de la moralitat alemanya que ha fracassat tan rotundament en el passat. Però gran part del mal ja està fet. Qui tornarà a confiar en les bones intencions d'Alemanya després d'això?

En certa manera, l'economia gairebé s'han convertit en secundària. Però, així i tot, siguem clars: el que hem après aquestes últimes setmanes és que formar part de la zona euro significa que els creditors poden destruir l'economia d'un membre si surt de la cleda. Això no té res a veure amb l'economia subjacent de l'austeritat. És tan cert com sempre que la imposició de dures mesures d'austeritat i sense alleujament del deute és una política condemnada al fracàs sense importar com de disposat estigui el país a acceptar el sofriment. I això al seu torn significa que fins i tot una capitulació completa de Grècia seria un atzucac.

Pot Grècia, per tant, aconseguir una sortida reeixida?Alemanya intentarà bloquejar una recuperació? (Ho sento, però aquesta és la classe de coses que ara hem de preguntar.)