Joaquín ‘el Chapo’ Guzmán, el narcotraficant tenaç

Hores abans que fos capturat el febrer del 2014, Joaquín el Chapo Guzmán apurava les seves últimes hores de llibertat entre set cases de Culiacán, la capital de l'Estat de Sinaloa. Les residències estaven connectades al drenatge de la ciutat, fet que li facilitava la fugida a través d'un humit laberint. Per accedir-hi, el narcotraficant havia fet instal·lar als lavabos un enginyós mecanisme que aixecava el plat de dutxa per entrar a túnels il·luminats i amb pisos de fusta.

Joaquín Guzmán és el narcotraficant tenaç. Aquesta matinada s'ha convertit per tercera vegada en el delinqüent més buscat de Mèxic, un privilegi estrany per als narcotraficants, que acostumen a trobar el final de les seves carreres a la presó o amb la mort. Als 58 anys, el capo del poderós càrtel de Sinaloa ha estat vivint més corrent que entre reixes. Va ser detingut el 1993 a Guatemala per Otto Pérez Molina, avui president d'aquest país. Se'l va enviar a la presó de Puente Grande, a l'Estat de Jalisco, fins que va fugir el gener del 2001 en un carro de roba bruta.

Durant anys, el Govern ha sabut de la vida del criminal a través de detalls que són revelats com si fossin engrunes. Quan l'Armada va trobar els seus amagatalls va dir que el capo té una debilitat pel sucre. “No suportava passar més de deu dies sense veure les filles, per això tenia dolços a la mà”, van dir les autoritats el febrer de l'any passat. En totes les seves cases no faltava una cinta de córrer per mantenir-se en forma i el whisky Buchanan’s de 18 anys.

La seva vida és plena d'anècdotes que podrien compondre diversos corridos. Abans de començar a delinquir es va dedicar al camp, igual que el seu pare, al seu Badiraguato natal (a la zona muntanyenca de Sinaloa). A l'escola no va passar de tercer de primària. Durant la dècada dels vuitanta, quan tenia una mica més de 20 anys, va debutar en el negoci del narcotràfic amb un dels vells capos originaris de Sinaloa. Miguel Ángel Félix Gallardo, conegut com el Padrino, el tsar de la cocaïna i líder del càrtel de Guadalajara, el va incrustar en l'organització. La detenció del Padrino el 1989 va provocar el naixement de dues de les organitzacions més importants per al tràfic de droga als Estats Units: la de Tijuana i la de Sinaloa.

El Chapo va quedar com un dels caps visibles del càrtel de Sinaloa juntament amb Ismael el Mayo Zambada després de la detenció d'Héctor el Güero Palma el 1995. Des de llavors, Guzmán ha format un empori criminal que té presència en deu països d'Amèrica i Espanya. El Departament del Tresor dels Estats Units el responsabilitza de traficar el 25% de les drogues que es consumeixen en aquest país. Les autoritats nord-americanes asseguren que el càrtel utilitza més de 280 empreses per blanquejar diners. Entre elles aerolínies a l'Equador, fundacions filantròpiques a Colòmbia i l'Uruguai, immobiliàries a Panamà, empreses turístiques a Belize, i botigues, gasolineres i centres de canvi a Mèxic.

L'àmplia xarxa criminal té un valor de més de 3.000 milions de dòlars, la qual cosa ha portat el Chapo a les pàgines de la revista Forbes com un dels homes més poderosos del món. Però el seu nom no només figurava a les revistes de negocis. També apareix en causes penals obertes en jutjats de Califòrnia, Texas, Illinois, Nova York, Florida i Nou Hampshire. Des de 1995, s'han girat set ordres de captura en contra seva. A Mèxic té 12 processos oberts. En poc més d'un any que va estar a la presó de l'Altiplà la seva defensa va presentar dues empares per frenar una suposada  extradició, però l'Estat mexicà mai va començar el tràmit. Esperava que fos jutjat aquí i complís la seva condemna per enviar-lo als Estats Units.

Vida de família

Guzmán té deu fills i ha estat casat en tres ocasions. La seva primera dona va ser María Salazar Hernández, amb qui va tenir Gissele Alejandrina, César, Iván Archivaldo i Jesús Alfredo. Els dos últims estan acusats de pertànyer a l'organització criminal del seu pare.

La seva segona dona, Griselda López Pérez, també és buscada per les autoritats dels Estats Units. Amb ella va tenir quatre fills. Un d'ells, Edgar, va morir en un tiroteig a Culiacán el 10 de maig de 2008. El seu cenotafi s'aixeca al lloc on va morir, l'aparcament en un centre comercial de la capital de Sinaloa. Ningú s'atreveix a retirar-ho. És un recordatori permanent del poder que té el Chapo a l'Estat.

Emma Coronel, neboda del mort capo Ignacio Coronel, és la tercera dona del narcotraficant. L'exreina de bellesa va tenir un parell de bessones l'agost de 2011. Ella i les seves filles van ser detingudes a Mazatlán el febrer de l'any passat quan l'Armada va trobar el Chapo, però va ser posada en llibertat perquè el seu nom no figurava en cap investigació.