El jutge Castro segueix, Casa Pepe espera

El jutge que va fer seure la Infanta al banc dels acusats no serà el bàrman que regirà Casa Pepe. De moment. José Castro no es retirarà –obligat– el desembre del 2015, per jubilació forçosa en complir els 70 anys. Podrà seguir dos anys més al seu jutjat d'instrucció –com desitja i va reclamar– perquè la llei ara li permet una pròrroga de la carrera en actiu fins als 72 anys. Mesos enrere el Tribunal Superior de Justícia de les Balears i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van rebutjar la seva petició expressa de perllongar la seva activitat. “Estic satisfet… s'ha imposat el sentit comú”, va comentar en saber que la nova Llei del CGPJ permet als magistrats de jutjats unipersonals allargar dos anys l'exercici de la professió, possibilitat fins ara reservada a jutges de tribunals i sales col·legiats.

Així doncs, el jutge Castro no exercirà darrere d'una barra popular de tapes, copes i menjars, gairebé un divertiment per poder mantenir contactes amb les seves amistats, alienes al món jurídic en gairebé tots els casos. Castro va imaginar utòpicament la seva retirada atenent la gent, després de la que va suposar la "tan forçada com tediosa jubilació".

No fitxaria per un bufet potent d'advocats, ni muntaria el seu propi despatx, amb els seus dos fills lletrats i un procurador. Tampoc entrava als seus plans dedicar-se a la política; va desatendre les propostes públiques i directes per anar en una llista electoral o estar en un càrrec polític. De sondejos i suggeriments, n'hi va haver.

Una de les passions privades i ocultes –encara que la va deixar anar als seus afins en més d'una ocasió– és atendre la gent, exercir d'amfitrió darrere de la petita barra de casa seva, prop de la barbacoa, servir rostits o safates de pernil

José Castro Aragón, popular per la instrucció del cas Nóos i la imputació de la infanta Cristina –i per moltes altres causes de corrupció–, s'acollirà a la recentment reformada Llei Orgànica del Poder Judicial que faculta els magistrats que ho sol·licitin a perllongar la seva vida laboral més enllà de l'edat límit en la carrera judicial.

Castro havia sol·licitat mesos enrere –abans de la modificació legal– seguir al seu jutjat, com a jutge de suport, per tancar les peces pendents de la macrocausa matriu del cas Palma Arena. Pepe Castro –“per favor, digui'm de vostè, vostra senyoria, perquè m'obligarà a tractar-lo igual a vostè”– reclama sempre per abaixar el tracte i retallar les distàncies en el tracte sense toga o fora del despatx.

Als funcionaris del seu jutjat els prepara algun dinar amb les seves especialitats andaluses –és cordovès–, sobretot el salmorejo, bastant pernil, els pebrots, i els filets a la brasa. Darrere de la seva cuina oberta –al seu nou pis a la planta 14, davant del mar, després de vendre el xalet des Molinar– segueix atenent, expliquen, algun dia, drap sobre el braç i xerrada. Expliquen que hauria pogut ser un bon bàrman, afable i simpàtic.

El seu desig de continuar al jutjat fins als 72 anys l'explica per raons de vocació professional –i amb la lògica continuïtat econòmica idèntica a l'actual–. Va reflexionar que no es pot "trencar el fil conductor" de la causa del cas Palma Arena, de la qual té pendent de tancar 16 peces. Ara sense el rellotge de sorra, el tic-tac del temps i el calendari, seguirà en les noves causes que apareguin en els seus torns de repartiment ordinari com a jutge d'instrucció. I farà, com ara, guàrdies. No es considera “imprescindible”, va indicar.