El Papa demana perdó pels crims durant la conquesta d’Amèrica
Bergoglio demana la rebel·lió dels exclosos: “El futur de la humanitat és a les vostres mans. No us acovardiu!”
Les paraules del papa Francesc no han pogut ser més rotundes: “Demano humilment perdó, no només per les ofenses de la mateixa Església, sinó pels crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica”. Durant una trobada amb moviments populars de tot el món a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia), Jorge Mario Bergoglio ha demanat “terra, sostre i feina” per a tothom: “Cal lluitar per aquests drets, són sagrats. Que el clam dels exclosos s'escolti a Llatinoamèrica i a tota la Terra”.
Durant gairebé una hora, el Papa ha escoltat amb atenció els testimonis dels grups d'exclosos (indígenes, cartoners, treballadors precaris del món rural i de les perifèries de les ciutats) de tot el món. També un encès al·legat del president de Bolívia, Evo Morales, contra els colonialismes passats –“el 1492 vam patir una invasió europea i espanyola”– i els contemporanis. Però, en un fòrum dedicat a clamar contra les injustícies, qui s'ha mostrat més bel·ligerant ha estat el papa de Roma: “Quan el capital es converteix en ídol i dirigeix les opcions dels éssers humans, quan l'avidesa pels diners tutela tot el sistema socioeconòmic, arruïna la societat, condemna l'home, el converteix en esclau, destrueix la fraternitat interhumana, enfronta poble contra poble i, com veiem, fins i tot posa en risc aquesta nostra casa comuna”.
“Demano humilment perdó, no només per les ofenses de l’Església, sinó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica”
“Aquest sistema ja no s'aguanta”, ha dit Bergoglio en un discurs de sis folis que ha transitat per passatges ja coneguts –la globalització de la indiferència, la condemna de la cultura de l'excusa…–, però n'ha explorat d'altres que han cridat a la rebel·lió dels més humils: “Necessitem un canvi positiu, un canvi que ens faci bé, un canvi redemptor. Necessitem un canvi real. Aquest sistema ja no s'aguanta. I els més humils, els explotats, hi poden fer molt. El futur de la humanitat és a les seves mans".
En un passatge que ha posat l'emoció a flor de pell, Bergoglio ha volgut fer protagonistes de la salvació del món els més humils: “Què hi puc fer jo, cartoner, tastador, recicladora, davant de tants problemes si amb prou feines guanyo prou per poder menjar? Què hi puc fer jo, artesà, venedor ambulant, transportista, treballador exclòs si ni tan sols tinc drets laborals? Què hi puc fer jo, camperola, indígena, pescador que amb prou feines puc resistir l'avassallament de les grans corporacions? Què hi puc fer jo des del meu poble, la meva barraca, la meva població, el meu ranxo quan sóc diàriament discriminat i marginat? Què hi pot fer aquell estudiant, aquell jove, aquell militant, aquell missioner que va per les barriades i els paratges amb el cor ple de somnis però gairebé sense cap solució per als seus problemes?”.
A continuació, el Papa, entre aplaudiments, ha contestat la seva pròpia pregunta: “Molt! Hi podeu fer molt. Vosaltres, els més humils, els explotats, els pobres i exclosos, hi podeu fer i feu molt. M'atreveixo a dir-vos que el futur de la humanitat és, en gran mesura, a les vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i promoure alternatives creatives, en la recerca quotidiana de feina, sostre, terra. No us acovardiu!”.
organitzar-vos i de promoure alternatives creatives. No us acovardiu!”
El Papa ha clamat contra “la imposició de mesures d'austeritat que sempre estrenyen el cinturó dels treballadors i dels pobres” i contra “el colonialisme, nou i vell, que redueix els països pobres a mers proveïdors de matèria primera i feina barata, engendra violència, misèria, migracions forçades”. Ha estat gairebé al final quan Francesc, que havia convertit en el seu discurs els més pobres en “poetes socials”, ha admès: “Algú podrà dir, amb dret, que quan el Papa parla del colonialisme s'oblida de certes accions de l'Església”.
I ha afegit: “Igual que sant Joan Pau II va demanar que l'Església 'es prostri davant de Déu i implori perdó pels pecats passats i presents dels seus fills'. I us vull dir, vull ser molt clar, com ho va ser sant Joan Pau II: demano humilment perdó, no només per les ofenses de la mateixa Església sinó pels crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica”.
No és la primera vegada que un papa demana perdó als indígenes, però evidentment no amb aquesta contundència. El 13 d'octubre del 1992, Joan Pau II va demanar a Santo Domingo als indígenes que perdonessin les injustícies comeses contra els seus avantpassats i, dies després a Roma, va insistir en el seu “acte d'expiació per tot el que va estar marcat pel pecat, la injustícia i la violència” durant l'evangelització d'Amèrica. Quinze anys després, el 23 de maig del 2007, Benet XVI va afirmar que “el record d'un passat gloriós” no pot ignorar “les ombres” que van acompanyar l'evangelització de Llatinoamèrica. “No és possible oblidar el patiment i les injustícies infligits pels colonitzadors a les poblacions indígenes, els drets humans fonamentals de les quals eren trepitjats amb freqüència”, ha dit Joseph Ratzinger.
La diferència en el fons i en les formes és evident, encara que també Francesc, com abans Joan Pau II i Benet XVI, ha afegit que “per ser justos” havia de reconèixer els sacerdots que “es van oposar a la lògica de l'espasa amb la lògica de la creu”. Per finalitzar un dels seus discursos més llargs però també més bells i combatius, Bergoglio ha exclamat: “Diguem junts des del cor: cap família sense habitatge, cap camperol sense terra, cap treballador sense drets, cap poble sense sobirania, cap persona sense dignitat, cap nen sense infància, cap jove sense possibilitats, cap avi sense una vellesa venerable. Seguiu amb la vostra lluita i, per favor, cuideu molt la Mare Terra”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.