Atenes accepta el pla europeu amb cessions addicionals mínimes

Atenes accepta finalment la proposta que els seus ciutadans van rebutjar en referèndum. Amb uns lleugers, gairebé imperceptibles, retocs. El Govern de Grècia va enviar la nit de dijous el pla amb les mesures prioritàries per pactar el tercer i anhelat rescat amb els creditors, que està cridat a evitar la fallida i la sortida de l'euro. Atenes acata pràcticament al 100% l'última oferta europea –la rebutjada en el vot de diumenge passat–, i es compromet a fer concessions simbòliques, i circumscrites a les pujades d'impostos. La cancellera Angela Merkel va demanar dilluns passat una proposta més dura per a un programa complet i d’abast més llarg: per a tres anys i una mica més de 50.000 milions d'euros. Però només hi ha més duresa en el capítol d'ingressos fiscals, especialment en l’IVA: el Govern d’Alexis Tsipras rebaixa menys la despesa militar del que demanaven els socis, aporta mesures cosmètiques en altres qüestions (potser la més important sigui la privatització dels ports del Pireu i Salònica) i, sobretot, no ofereix mesures addicionals en pensions, potser el capítol més controvertit de la negociació.

Malgrat haver perdut ostentosament totes les batalles que ha lliurat els últims anys en el si del Banc Central Europeu (des de la rebaixa dels tipus d'interès fins al programa de compra de deute), el Bundesbank es resisteix a ser un més dels bancs centrals que formen l’Eurosistema.

El seu president, Jens Weidmann, va advertir aquest dijous que el BCE no ha de prestar ajuda econòmica a Grècia, que és una tasca que en la seva opinió han de fer els polítics.

“Ha de quedar clar que la responsabilitat de l'ulterior desenvolupament a Grècia i de qualsevol decisió que faci referència a transferir-hi recursos financers, recau sobre el Govern grec i els socis que li presten assistència, no sobre el consell de govern del BCE”, va indicar en una conferència organitzada pel Bundesbank a Frankfurt.

Weidmann, a més, va llançar una ombra sobre la solvència del sistema financer grec, uns dubtes “legítims que augmenten cada dia”.

Al seu judici, “l’Eurosistema no hauria d'ampliar la provisió de liquiditat, i el control de capitals hauria de continuar vigent fins que tots els socis hagin acordat un paquet d'ajudes apropiat i quedi garantida tant la solvència de l’Estat grec com del sistema bancari”.

Brussel·les i Berlín van prometre dijous un gest relatiu a la reestructuració del deute grec si l'oferta d’Atenes és convincent. Això encara s’ha de veure: la proposta és pràcticament calcada a la que va portar Tsipras a trencar les negociacions i convocar un referèndum fa uns dies. Els objectius fiscals són idèntics –un superàvit fiscal primari de l’1% del PIB per a aquest any–, i fins i tot Grècia demana revisar els objectius a mitjà termini (3,5% del PIB des del 2018) davant la constatació que l'economia s'ha parat en sec després del corralito. Grècia sí que fa concessions pel que fa als impostos, però no en el capítol de despeses, el preferit pels creditors. Menys potser per l'excepció que suposa la privatització dels seus principals ports: diners frescos, i no previsions d'ingressos. I deixa pràcticament intactes les mesures relatives a les pensions, picant l’ullet als pensionistes amb menys ingressos. Atenes, això sí, aprovarà d'urgència, a principi de la setmana que ve, tant la reforma fiscal com la de les pensions.

Les institucions anteriorment conegudes com troica avaluaran en les properes hores aquesta oferta. I l’Eurogrup l'examinarà dissabte. El futur de Grècia està en joc, i potser el de l'euro: després de sol·licitar dos rescats des del 2010 per import de 240.000 milions, Atenes en necessita urgentment un tercer, que ascendirà finalment a 53.000 milions addicionals. I que deixarà el Govern grec sota la tutela de la troica durant un termini de tres anys: pràcticament tot el mandat de Tsipras.

Aquesta pluja de milions no està garantida. Només arribarà si finalment hi ha acord. La dona més poderosa d’Europa, la cancellera Merkel, va avisar fa amb prou feines tres dies que esperava una proposta dura, més ambiciosa que l'europea: el pla de Brussel·les oferia 15.000 milions per a sis mesos, i Grècia demana ara més del triple d'aquests diners i per a tres anys. Però el pla d'ahir a la nit i l'anterior proposta europea són pràcticament iguals. I les concessions ja s'incloïen en la carta enviada per Alexis Tsipras a les institucions durant la campanya del referèndum.

Encara cal veure, per tant, si Europa conclou que Tsipras ha cedit prou o vol fer més sang, amb una dosi més gran d'austeritat, que castigaria la maltractada economia grega, que s'endinsa en una recessió profunda. Les concessions més importants s'ofereixen a través dels impostos: Grècia s'avé a eliminar el tipus reduït de l’IVA a les illes –però no en el cas de les més remotes–, i es compromet a apujar l’IVA dels hotels a partir de l'octubre. Ofereix també mesures compensatòries als creditors si es recapta menys del previst, amb augments addicionals de l'impost sobre els lloguers i de l’impost de societats, que podria ascendir fins al 29% en el pitjor dels casos. En el capítol de despeses no hi ha grans novetats: Grècia ofereix retallar la despesa militar en 100 milions aquest any i en 200 milions l'any que ve; els creditors volien una tisorada de 400 milions. Hi ha fins i tot altres mesures a favor de Grècia: l'oferta europea establia una revisió de la llei relativa als acomiadaments col·lectius; el nou pla es desvincula d'aquell compromís.

Las pensions han estat un dels cavalls de batalla de l'estratègia grega. Si Merkel pensava que Tsipras claudicaria encara més per aquest flanc, s'equivocava. Atenes, això sí, accepta tot el paquet de la UE inclòs en el pla del 30 de juny, que suposa elevar l'edat de jubilació a 67 anys i congelar les pensions fins al 2021. Però no afluixa la corda en res més. Al contrari: demana retardar al març del 2016 la retirada gradual del complement per als pensionistes amb rendes més baixes (EKAS).

Fase decisiva

La resposta de les institucions a aquesta última proposta és fonamental per al futur del tercer rescat, amb una banca que està prop de l'asfíxia i depèn de la liquiditat d'emergència del BCE. A manera d’esquer, Europa va enviar dijous senyals clares a Atenes que preveu una reestructuració del seu deute si emprèn serioses reformes. Tant el Govern alemany com el president del Consell Europeu, Donald Tusk, van advocar per això. Berlín es va reafirmar a descartar una quitació però va deixar oberta la porta a una millora en els terminis de devolució. L’FMI, els EUA i França defensaven ja concedir a Grècia un alleujament del deute, però ni Alemanya ni el Consell havien estat mai tan explícits sobre aquest tema.

Brussel·les i Berlín pretenien que Atenes arribés prou lluny i renunciés a moltes de les seves promeses perquè el pla tirés endavant, si s'ha de jutjar per l'altíssim nivell de desconfiança dels socis després de l'impagament a l’FMI, el final abrupte del segon rescat, la ruptura de les negociacions amb el referèndum i els controls de capital posteriors. Però al seu torn, els europeus són conscients que han de donar alguna cosa a canvi per eliminar d'una vegada per sempre la història interminable d'aquest capítol del serial grec: “Una proposta realista de Grècia hauria d'anar acompanyada d'una proposta realista dels creditors sobre sostenibilitat del deute per crear una situació en la qual tots guanyin”, va dir Tusk com a resolució. Ara caldrà veure si el pla enviat ahir a la nit, que té amb prou feines nou pàgines atapeïdes de retallades i reformes, és prou “realista” per als estàndards europeus. Quan encara falta descobrir aquesta incògnita, el desenllaç arribarà aquest cap de setmana.