Tsipras accepta tres concessions importants per obtenir el rescat

Ni tan sols el Diluvi va durar tota l'eternitat: la interminable negociació entre Europa i Grècia s'apropa al final. Atenes va enviar dimecres la sol·licitud per obtenir el tercer rescat. Després del controvertit referèndum, Alexis Tsipras va obrir el ball de concessions: accepta estar sota tutela de la UE fins a mitjan 2018; tres anys, i no els dos que pretenia. Aprovarà la reforma fiscal i sobretot la de pensions d’aquí a uns dies; no a l'octubre, com reclamava. I renúncia a incloure la reestructuració de deute en el rescat. Grècia necessita imperiosament ajuda per evitar un col·lapse bancari que precipiti la seva sortida de l'euro.

La crispació de Brussel·les amb l'afer grec va baixar dimecres diversos esglaons. Atenes va complir la seva paraula i al migdia va presentar la sol·licitud de tercer programa al mecanisme de rescat europeu (Mede). Atenes ja va obtenir 240.000 milions –dels quals s'han desemborsat entorn de 210.000– en els dos anteriors; ara, els socis podrien proporcionar 50.000 milions addicionals, segons les fonts consultades. Però no hi ha àpats gratis: Europa vol concessions a canvi, després d'uns dies marcats per l'impagament a l’FMI, l'abrupte final del segon rescat i sobretot el controvertit referèndum, que ha proporcionat a Tsipras estabilitat política a casa, però una situació financera insostenible i, sobretot, ha elevat a màxims la desconfiança dels socis, que volen cobrar-se l'ofensiva.

Grècia admet en la sol·licitud la “urgència” de la situació i la “fragilitat” del seu sistema bancari, que està a les acaballes després d'activar un corralito que no té pinta d'acabar-se aviat. Sense ajuda, el sector financer podria precipitar-se cap a la fallida i provocar la del país i l'engegada d'una moneda paral·lela o fins i tot una sortida de l'euro.

Per evitar-ho queden quatre dies: després de la sol·licitud del rescat presentada dimecres, i que havia de rebre el vistiplau ahir a la nit a Brussel·les, Atenes ha de presentar dijous els detalls de la seva proposta. Les institucions anteriorment conegudes com troica avaluaran els plans grecs, i dissabte l’Eurogrup –els ministres de Finances de l'euro– hauria de donar el vistiplau perquè diumenge, en l'enèsima cimera definitiva d'aquest serial, els líders donessin el senyal polític i s'eviti el temut Grexit.

Res d'això serà senzill. Però Atenes va fer dimecres un primer pas sòlid amb tres concessions tot just començar. Primera: Tsipras accepta finalment un rescat complet per un termini de tres anys; fins ara volia un préstec per només dos. El programa comporta condicions més dures i sobretot deixarà Grècia sota tutela de la UE fins a mitjan 2018; pràcticament tot el mandat de Tsipras. Segon: Atenes accepta aprovar immediatament, a principi de la setmana vinent, una reforma fiscal i sobretot les mesures relacionades amb les pensions; fins ara, Tsipras reclamava deixar aquest afer espinós fins a l’octubre. I tercer: el Govern grec renuncia al fet que la reestructuració desitjada de deute s'inclogui en el rescat. La carta d’Atenes al Mede “dóna la benvinguda a l'oportunitat d'explorar mesures potencials per fer sostenible i viable el deute públic”. La petició anterior era molt més directa: reclamava, juntament amb el rescat, “la reestructuració i ampliació de terminis del deute de Grècia amb el fons de rescat europeu”. Malgrat que tant els Estats Units com l’FMI donen la raó a Grècia en aquesta qüestió –que acabarà arribant, amb tota probabilitat, a la tardor–, el to és ara menys incisiu, menys directe; el llenguatge ha canviat.

Tot ha canviat. El referèndum ha donat a Tsipras una dosi d'estabilitat política addicional, però a canvi ha embrutit l'estat de la banca i de tota l'economia. Atenes va despertar dimecres del somni i, malgrat les promeses, va decidir allargar el corralito almenys fins diumenge en les mateixes condicions (60 euros diaris), informa Andrés Mourenza. La patronal bancària va explicar que el coixí d'efectiu de les entitats voreja els 700 milions d'euros.

No només Grècia fa els primers gestos per recompondre relacions: Europa també ha de fer concessions per no sortir d'aquest embolic amb marques. El BCE va complir el que havia promès i va decidir dimecres mantenir les línies de liquiditat d'emergència fins diumenge. Però no aniré més enllà: “Aquesta és la data límit, més enllà de diumenge serà massa tard”, va dir el governador del Banc de França, Christian Noyer.

França i els EUA al rescat

Aquest és el termini. En els quatre dies que queden, Grècia ha de convèncer Europa que aquesta vegada va de debò. Ha començat bé, amb una sol·licitud incontestable. Però la prova de foc arriba dijous, amb els detalls del pla grec: perquè agradin a Brussel·les han de ser difícils d'assumir a Atenas; així és el joc. De moment, gairebé ningú acaba de fiar-se de Grècia. Excepte França: el primer ministre francès, Manuel Valls, es va mostrar optimista, i va qualificar de “positiva i equilibrada” la carta enviada per Atenes. Valls va comparèixer davant el ple de l’Assemblea Nacional, on va fer una gran defensa de Grècia com a soci de l'eurozona i va apuntar la voluntat de París d'acceptar una reestructuració del deute. També va acceptar que el Parlament francès examini el pacte que se subscrigui en els propers dies, encara que aquest vot, segons la Constitució, no és vinculant, informa Gabriela Cañas.

Més enllà de França, l'altre gran aliat de Grècia procedeix de l'altra banda de l’Atlàntic: el secretari del Tresor dels EUA, Jack Lew, va instar dimecres la UE a evitar el col·lapse de Grècia. “Si això arriba a succeir hi ha moltes incògnites sobre les conseqüències. Hi ha un risc enorme per a l'economia europea i per a tothom. I geopolíticament és un error”, va dir, informa Pablo X. de Sandoval.