Un nou sondeig dóna un lleuger avantatge al sí en el referèndum grec

L'opció del sí lidera lleugerament enfront del no en la campanya del referèndum que es farà a Grècia diumenge que ve sobre la proposta d'acord presentada pels creditors.

Segons una enquesta de l'institut demoscòpic Alco per al diari Ethnos, un 44,8% dels grecs dóna suport al sí i, per tant, a la proposta d'acord presentada pels creditors, en contraposició amb un 43,3%, que ho rebutja.

El percentatge d'indecisos aconsegueix un 11,8 %.

Una majoria aclaparadora del 74% dels ciutadans és partidària que Grècia continuï en l'euro, i un 15 % preferiria tornar al dracma.

El 61% considera que un no en la consulta popular elevaria el risc d'una sortida de la zona euro, en contrast amb un 30 % que no comparteix aquest punt de vista i un 9% que no ho sap o no contesta.

Finalment, el 51% dels enquestats considera que si guanya el no els creditors canviaran d’actitud, mentre que un 30 % no ho creu.

Ni tan sols les enquestes es posen d'acord; l’única cosa que confirmen és la volatilitat de les opinions. Ahir, la de l'enquestadora GPO per a un portal de notícies preveia gairebé un empat (47% a favor del sí; 43%, pel no), però la publicada el dia abans pel diari Efimerida ton Syntakton (Esquerra) augurava, ja amb el corralito en vigor, una victòria del no (46%) en contraposició amb el sí (37%), si bé abans del tancament dels bancs l’opció del no treia encara més avantatge (11 punts). Molts atribueixen aquest canvi a la sorollosa campanya pel sí que estan duent a terme els canals privats de televisió principals –peons d'un entramat inextricable d'interessos econòmics i polítics–, que “pot fer bascular un resultat inicialment favorable a Syriza, amb bona part del suport que li va donar la victòria al gener intacte”, explica l'especialista en demoscòpia Sotiris Iassos. “Però aquesta és una situació excepcional que ni tan sols les enquestes podran determinar amb precisió”. Els indecisos són al voltant del 20%.

Des de la convocatòria del referèndum, fa una setmana, Grècia viu una crisi financera, política i nacional inèdita des del restabliment de la democràcia, el 1974; res comparable al 2012, quan semblava imminent la seva sortida de l'eurozona i l'arrossegament de la resta de països membres. Replegada com en un búnquer davant els missatges de Brussel·les, emmanillada econòmicament –comerciants que són incapaços de fer front als pagaments o porucs d'acceptar targetes, empreses estrangeres que preparen les maletes–, hi ha un altre escenari encara més temible, per la fúria potencial: el dia que els bancs es quedin a zero. “És probable que ens quedem sense diners dimarts si la gent segueix traient 60 euros al dia”, deia ahir un alt responsable bancari citat per l'agència Reuters.