Jordi Clos: “Hi haurà efecte bumerang i no vindran els inversors”
Una quinzena d'hotels no han demanat llicència però tenen el projecte avançat
Els sectors turístic i immobiliari temen que la moratòria aprovada per l’Ajuntament faci malbé el prestigi de la marca Barcelona i suposi una frenada en les inversions, que només l'any passat van ascendir a 325 milions d'euros. L'anunci de l'alcaldessa, Ada Colau, de promulgar una moratòria per a la construcció d’hotels nous va fer bullir el mercat, ja que els operadors havien inundat en les últimes setmanes l'Ajuntament de sol·licituds de llicències. El Gremi d’Hotels, de fet, ahir va aplaudir que Colau es decidís finalment a aprovar la mesura, a causa de l’“estat d'incertesa total” que s'havia produït.
L'entitat es va oferir ahir a participar en el pla estratègic, que va confiar que posi límit als allotjaments il·legals. Però més enllà del comunicat, en una conversa amb aquest diari, el president dels hotelers, Jordi Clos, es va manifestar molt més preocupat: “Hi haurà un efecte bumerang i no vindran els inversors”. Clos va assegurar que li van ploure les trucades d'empresaris que han comprat edificis amb una qualificació urbanística que permetia fer hotels i que ara han quedat “atrapats”. “El que provoca desconcert és la inseguretat jurídica i la desconfiança”, va afirmar Clos, que va demanar “una normativa clara i concreta i per a tota la ciutat”.
El turisme és un dels principals motors de Barcelona. Segons l'últim informe de Mastercard, un dels de referència que utilitza el sector, la capital catalana és la sisena ciutat del món en què els turistes es deixen més diners i la dotzena en volum de viatgers. A final del 2014 la ciutat tenia 634 hotels, en contrast amb els 417 de fa una dècada. I en projecte hi havia no només els 30 establiments afectats per la moratòria. Segons Clos, pot haver-n’hi “15 o 16 més”.
El sector tem que la moratòria duri més d’un any
La directora d’Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, va explicar que, a més de la trentena d'immobles que segons l’Ajuntament que estan afectats per la moratòria, “n’hi ha d’altres molt avançats que encara no havien fet el tràmit perquè treballaven en el projecte arquitectònic”. És el cas, per exemple, del de la Torre Agbar, que no havia demanat la llicència però que estava elaborant la documentació i intentava lligar un acord amb un operador. “En moltes ocasions, abans de portar el projecte a l’Ajuntament s'arriba a un pacte amb una cadena que gestioni l'establiment, s'ha negociat ja amb els bancs i s'ha redactat el projecte arquitectònic”, va assegurar el soci i consultor de Magma Turismo, Albert Grau. “En definitiva, s'hi inverteixen diners”, va afegir.
Ara hi ha, doncs, al voltant de 45 projectes que quedaran aparcats i que, va recordar Gener, van ser adquirits amb una qualificació que permetia l'ús hoteler i en un moment en què es concedien llicències. El sector sí que tem que la moratòria pugui allargar-se més enllà de l'any. Els experts consultats van coincidir que Barcelona sí que necessita posar ordre en algunes zones que estan congestionades, però van opinar que això no requeria una suspensió general. “Hi ha àrees que no estaven saturades i on aquests projectes haurien estat positius, ja que impliquen la creació d'activitat econòmica, de llocs de treballs i la regeneració de la zona”, va afirmar Gener.
Per d’altres, el temps és clau. “És important que es faci en període curt. Un any és massa, i pot paralitzar inversions i fer mal a la marca Barcelona”, va assegurar Domènec Biosca, coordinador de la Confederació d’Hostaleria i president de l’Associació d’Experts Turístics.
El sector hoteler era fins ara un dels segments atractius de l'immobiliari barceloní. Els inversors internacionals han estat molt actius els últims anys, especialment els dels Estats Units, Singapur i Qatar. “Alguns inversors esperaran un any, però d’altres, especialment els estrangers, descartaran Barcelona perquè tenen objectius de compra anuals”, va explicar Albert Grau, que va lamentar que es paralitzin projectes que “podrien haver aportat valor a la marca Barcelona”, com el Four Seasons o el Grand Hyatt. “Són establiments que portaven una nova demanda”, va afegir.
Augment de preus
La decisió d'una moratòria pot implicar altres conseqüències. La primera, va recordar Grau, és que la mesura no impedeix que no es produeixin noves transaccions. “Però pujarà el preu dels actius hotelers”, va advertir. La segona té a veure amb el manteniment dels immobles. “La flexibilitat en l'urbanisme era clau per mantenir el bon estat dels edificis i cobrir les necessitats d'oficines, de residències o d’hotels mitjançant la rehabilitació d'immobles”, va assegurar Gener.
D'altra banda, diverses associacions de veïns van empaperar ahir a la tarda l'oficina de Barcelona Turisme, en ple centre de la ciutat, per exigir a l’Ajuntament que posi fi a la massificació turística als barris i per exigir un nou model de ciutat que tingui en compte els veïns, informa Clara Gil. Les entitats van elaborar un manifest que recull peticions com la suspensió de llicències o la creació d'un consell ciutadà turístic.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.