El ‘corralito’ causa fortes caigudes en les borses, però no afecta l’euro

El temut tsunami borsari derivat del corralito grec ha estat només un ensurt. Els números vermells van poblar aquest dilluns les borses de tots els continents, però lluny del desastre que alguns analistes vaticinaven. L'euro fins i tot va aconseguir repuntar en contrast amb el dòlar en el que va semblar un vot de confiança del mercat en el futur de la moneda única. Els tallafocs engegats per les autoritats europees durant la crisi sembla que estan funcionant i els inversors no perden l'esperança que hi hagi alguna solució que eviti la sortida de Grècia de l'euro. Però és aviat per cantar victòria.

Las borses europees van registrar un dilluns negre, amb les pèrdues més elevades des de l'agost del 2012. Milà i Madrid van liderar les caigudes a Europa, amb descensos d’un 5,17% i d’un 4,56%, respectivament. La prima de risc dels països de la perifèria va pujar no més de 46 punts bàsics en el pitjor dels casos, Portugal, i l'euro fins i tot va remuntar la tendència i recollia guanys en l'obertura del mercat nord-americà. “El mercat ha mostrat un comportament relativament saludable”, reconeixia un operador borsari.

“Encara que part de la reacció inicial del mercat a la decisió de les autoritats gregues de celebrar un referèndum ha estat desactivada, hi ha marge per a una renovada volatilitat en cas d'una propera sortida de Grècia de l'euro”, assegura John Higgins, de Capital Economics.

Els tallafocs engegats durant la crisi sembla que estan funcionant

Aquest dimarts venç la pròrroga del programa de rescat actual a Grècia i Atenes ha demanat una extensió de les negociacions fins que se celebri el referèndum, diumenge que ve. Però Brussel·les no sembla que estigui disposada a aquesta concessió. També vencen els pagaments amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per uns 1.600 milions d'euros i una majoria aclaparant d'analistes preveu que Grècia declararà l'impagament.

Sense un programa de rescat en vigor i amb l'impagament d'un venciment amb un organisme internacional, el BCE pot veure's condicionat a l'hora de prendre decisions en la seva reunió de dimecres sobre la línia de finançament d'emergència que manté la banca grega. Frankfurt està compromès a mantenir l'estabilitat financera costi el que costi però no vol que les seves mesures s'interpretin com a decisions polítiques sobre el futur i la viabilitat de l'euro. Això obliga la institució a mantenir equilibris delicats sobre la quantitat i la durada d'aquesta línia d'assistència. Altre cop, en territori inexplorat.

Mercats i enquestes

Els mercats s'aferren a unes enquestes que atorguen la victòria del sí (per un 53%, contra el 30% del no) al rescat amb condicions de les institucions i la permanència de Grècia en l'euro en el referèndum convocat pel primer ministre Tsipras per al dia 5. Una esperança que ignora deliberadament el fet que els sondejos es fessin abans que es convoqués la cita però que molts creuen reforçada pels efectes del corralito sobre la població.

“Els controls de capital poden mobilitzar l'opinió pública en favor del sí. Molts ciutadans grecs ni tan sols tenen targeta de crèdit i el fet de no poder treure diners del banc els permetrà viure en primera persona les conseqüències d'una ruptura amb Europa”, asseguraven des de Londres els experts d'un banc d'inversió en una conferència amb clients aquest mateix dilluns.

Tanta seguretat té els seus límits. El Govern de Tsipras ha enxampat per sorpresa els mercats amb la seva decisió i no es poden descartar nous cignes negres procedents d’Atenes. “No hi ha una provisió legal perquè cap país abandoni l'euro. Seria una decisió que hauria d'adoptar el Govern de Grècia i perquè això es produís la situació hauria de deteriorar-se encara més. Però aquest seria un esdeveniment que canviaria per complet la naturalesa de la Unió”, adverteixen els banquers als inversors.