Incertesa absoluta davant del risc de contagi per part de Grècia

2015 no és 2010. La Unió Europea s'ha dotat aquests anys de nous instruments per afrontar episodis de crisi com el de Grècia però encara no han estat testats pel mercat. La conjuntura econòmica i financera tampoc no és la mateixa que fa cinc anys però el risc de contagi existeix si el bloqueig bancari es perllonga i Grècia declara l'impagament dels seus deutes. Els tractats no preveuen la sortida d'un país de l'euro però si el finançament es talla definitivament els marges desapareixen.

L'eurozona torna a entrar en terreny desconegut. Els analistes de Goldman Sachs recordaven aquest diumenge en una nota a clients que un escenari d'"impagament de deutes, controls de capital i emissió d'una espècie de pagarés (IOU's) per poder fer front a les pensions i salaris públics" dins d'una unió monetària presenta massa incògnites i obre moltes incerteses. "Les notícies d'aquest cap de setmana eren clarament inesperades. El mercat havia assenyalat que esperava un acord, especialment al llarg de la setmana passada, i els mercats van respondre a aquell escenari", assegurava Jens Nordvig, de Nomura, en una nota a última hora de diumenge.

Els seus càlculs apunten a una caiguda de l'euro [que divendres es canviava a 1,116 unitats per dòlar] en les primeres hores d'obertura dels mercats asiàtics "però la veritable prova serà què passarà quan obrin els mercats europeus i especialment les borses de la perifèria", recalcava al seu correu electrònic.

A diferència del primer rescat grec de maig de 2010, el Banc Central Europeu (BCE) disposa ara de la capacitat de comprar deute sobirà i s'han produït importants avenços cap a la unió bancària, la qual cosa trenca el cercle viciós que es va donar en aquell moment entre el deute sobirà i els bancs dels diferents països.

Però tot i això, fins i tot els més optimistes calculen que el cost de finançament dels països de la perifèria es multiplicarà per dos si la situació deriva en una sortida de Grècia de l'euro. Un element que no està previst als tractats i que reobre el debat sobre la irreversibilitat de l'euro. "Si aquest escenari s'obre, el mercat pot exigir a l'Eurozona que faci un pas més en la integració, amb la garantia comuna dels dipòsits", asseguren fonts financeres internacionals.

Com demostren els precedents de Xipre i el d'Islàndia, encara que en circumstàncies diferents, els controls de capital són una mesura fàcil d'imposar però molt difícil de retirar. El govern de Nicòsia ha trigat dos anys a poder donar carpetada als controls i Islàndia ha trigat set anys a donar els primers passos cap a la seva dissolució.

"El referèndum [del proper diumenge 5 de juliol fixat pel primer ministre, Alexis Tsipras] no és probable que produeixi la solució definitiva i creïble per a l'economia grega que esperen totes les parts", apuntava Huw Pill, de Goldman Sachs, a la seva nota d'aquest diumenge. "El risc de caos polític i social es dispara amb reverberacions a la conca del Mediterrani, sumit de ple desafiament migratori i terrorista", assenyalen els experts d'IHS a Londres.

Els vincles de la banca grega amb bona part de les economies dels Balcans obren un nou front de contagi de nou desconegut. Els experts insisteixen que els països de la regió han establert tallafocs en aquests anys per reduir els vincles entre les filials locals dels bancs grecs i les seves matrius però la situació es pot descontrolar si la por dels ciutadans es tradueix en llargues cues als bancs i retirades de dipòsits. El BCE haurà d'obrir aleshores línies de finançament d'emergència amb els bancs centrals d'aquests països i facilitar assistència financera per evitar un caos generalitzat.