Iñigo Méndez de Vigo substitueix Wert com a ministre d’Educació

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dictaminat avui nomenar el fins ara secretari d’Estat d’Assumptes Europeus, Iñigo Méndez de Vigo i Montojo, nou ministre d’Educació, Cultura i Esports en substitució de José Ignacio Wert. El canvi de Wert suposa un retoc mínim en l’Executiu i s’esperava des de feia setmanes. "Ha estat una prova de confiança enorme, estic molt content i satisfet, i no ha estat cap problema assumir ara aquesta responsabilitat. No hi ha cap problema, hi ha responsabilitat i un honor". Aquestes han estat les primeres paraules que ha pronunciat aquesta nit a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les el nou ministre d’Educació i Cultura, que estarà al càrrec tan sols uns mesos, fins a final d'any.

Quan es va fer públic el nomenament de Méndez de Vigo, cap a les deu d'aquesta nit, el nou ministre estava sopant en un restaurant de Brussel·les amb el responsable de l’Oficina Econòmica del Govern espanyol, Álvaro Nadal, al costat de la seu de la Comissió Europea, on Rajoy està participant en la cimera de caps de Govern. És el quart canvi de membres del Govern que el president executa durant aquesta legislatura.

Iñigo Méndez de Vigo s'ha mostrat content, satisfet i molt honorat de l'oferiment que ha rebut avui mateix a Brussel·les del president del Govern, Mariano Rajoy, per ocupar el càrrec, encara que només quedin uns mesos per al final de la legislatura.

El nou ministre ha comentat informalment als periodistes que no en sabia res abans que Rajoy hagués parlat amb ell avui mateix i que, de fet, se’n va assabentar quan treballava a la cimera per al nomenament de ciutadans honorífic d’Europa del francès Jacques Delors.

Méndez de Vigo va indicar també que quan ho va saber va trucar a l'anterior ministre d'aquesta cartera, José Ignacio Wert, que es va oferir immediatament per comentar-li els temes pendents. Méndez de Vigo es va reconèixer amic de Wert. Rajoy ha conversat amb Méndez de Vigo aquesta mateixa tarda i, posteriorment, ha comunicat el nomenament al Rei, que estava en el lliurament dels premis Princesa de Girona, una separació física que ha endarrerit la signatura del decret de relleu, segons fonts de la Moncloa. El cap de l’Executiu va firmar el decret corresponent a Brussel·les i el va enviar per correu electrònic a Felip VI. Després es va fer públic a través d'un comunicat oficial.

La Secretaria d’Estat de Comunicació ha emès un comunicat oficial a les deu en punt d'aquesta nit en què diu textualment: "El president del Govern ha comunicat aquesta tarda a S.M. el Rei Felip VI el nom del nou ministre d’Educació, Cultura i Esports, Iñigo Méndez de Vigo, que substitueix en el càrrec l'anterior titular, José Ignacio Wert". La presa de possessió del nou ministre es farà efectiva aquest divendres a la tarda.

En la qualitat de secretari d’Estat d’Assumptes Europeus que exercia fins ara, Méndez de Vigo sempre ha acompanyat el cap de l’Executiu a les cimeres de caps d’Estat i de Govern de la UE. Ell ha estat l'encarregat d'informar en algunes ocasions els periodistes del transcurs de les sessions de la cimera europea, tot i que no ho ha fet en la que ha començat aquesta tarda i que durarà fins demà.

El nou ministre, que fins ara ocupava la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea, prendrà possessió del nou càrrec demà a la tarda. Advocat, professor, poliglota i baró de Claret, Iñigo Méndez de Vigo (nascut a Tetuan el 1956, aleshores sota el protectorat espanyol) va ser el polític espanyol que més va participar i va influir en l'elaboració de la Constitució europea. Eurodiputat del PP des del 1992, va ser membre del Presídium o òrgan de direcció de la Convenció que va redactar el projecte sota la presidència del francès Valéry Giscard d'Estaing. Per línia materna és nét de l'escriptora Carmen de Icaza, a qui va succeir en el títol de baró de Claret el 1980.

El nou ministre va arribar a la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea de la mà del seu amic i titular de la cartera d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, amb qui havia coincidit a Brussel·les durant l'etapa de tots dos com a eurodiputats, un període que en el cas de Méndez de Vigo va durar 17 anys. Méndez de Vigo ha destacat pel seu perfil dedicat a Europa, d’ençà que el 1982 va ocupar el seu primer càrrec com a lletrat de les Corts amb responsabilitats en les relacions internacionals. Després va escalar en la funció pública i en destinacions tant a Estrasburg com a Brussel·les i va estar destinat allà fins a l'anterior legislatura, en la qual va ser eurodiputat.

La nota de la Moncloa afegeix que el president "ha agraït al ministre sortint la tasca duta a terme al capdavant del departament i, singularment, la seva determinació en l'elaboració de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce)".

El Govern espanyol s'havia plantejat enviar a Wert d'ambaixador davant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu a París, però ni la Moncloa ni fonts del Govern espanyol han confirmat aquest dijous si se li ha donat aquesta destinació. Montserrat Gomendio, número dos d’Educació i parella sentimental de Wert, va ser designada directora general de l'organisme internacional. El nou ministre ha comentat que desconeixia ahir a la nit si l'anterior responsable d'aquell departament se n'anirà a l’OCDE.

L'actuació de José Ignacio Wert (Madrid, 1950) al capdavant del ministeri sempre ha resultat polèmica. El sociòleg i llicenciat en dret està de manera recurrent entre els ministres amb més males notes en les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). El novembre del 2013, amb un 1,46, es va convertir en el més mal valorat de la democràcia.

Ell mateix justificava les seves males notes en una entrevista a EL PAÍS: “Provoco passions trobades”. Probablement és més que això. Ha estat el blanc de les protestes de la marea verda contra les retallades educatives. Els rectors el van plantar el 2012 per haver endurit els requisits per a les beques i haver apujat les taxes, i segueix en el punt de mira pel decret 3+2, que escurça les carreres. Ha protagonitzat múltiples enfrontaments amb Catalunya, l'últim dels quals fa poc en una xerrada informal amb periodistes va comparar el tracte al castellà a les escoles catalanes amb el rebut pel català “en altres èpoques”, en referència al franquisme. Anys enrere havia parlat d’“espanyolitzar els nens catalans” perquè se sentin “tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.