Els EUA reforcen l’est d’Europa davant Rússia amb 250 tancs

El secretari de Defensa dels Estats Units, Ashton Carter, ha anunciat que traslladarà armament pesant als països de l'est d'Europa. El moviment, anunciat a Tallinn, suposa un intent de tranquil·litzar els estats membres de l'OTAN que se senten amenaçats per l'annexió russa de Crimea i la seva implicació en el conflicte militar que segueix obert a Ucraïna.

Carter ha confirmat que els estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), Romania, Bulgària i Polònia s'han mostrat disposats a allotjar l'armament nord-americà. Part de l'equipament es podria confinar també a Alemanya. Un comunicat de l'Exèrcit dels EUA concreta que aquest armament inclouria 250 carros de combat M1-A2, vehicles de combat Bradley i peces d'artilleria blindades, prou per equipar fins a 5.000 soldats. Una gran part d'aquest material ja és a Europa i ha estat utilitzat en maniobres militars recents a la regió. Després de l'arrencada del conflicte a Ucraïna s'han multiplicat les maniobres conjuntes de l'OTAN i els EUA a l'est. Els països bàltics fa mesos que pressionen sense èxit per aconseguir bases fixes de l'OTAN als seus països amb un propòsit dissuasiu.

"En total són més de mil vehicles de diferents tipus, però només uns quants centenars són vehicles de combat blindats i a finals d'any aquest conjunt estaria desplegat a Europa", ha confirmat en roda de premsa l'ambaixador nord-americà davant l'OTAN, Douglas Lute, que ha precisat que "part" dels equips "ja són aquí" a Europa.

"Desplegarem els equips d'una brigada. Però no estem desplegant la brigada, els soldats. Els tancs estan buits. Els vehicles de combat Bradley estan buits i estaran aparcats, emmagatzemats i mantinguts en zones d'entrenaments als sis països més a l'est per motius d'entrenament", ha precisat Lute.

El diplomàtic nord-americà ha explicat que "el preposicionamient" de l'armament pesant anunciat és com "un acord tipus lloguer de cotxes per a equips d'entrenament" i ha insistit que es tracta d'una mesura "més eficient" que desplegar i replegar els equips cada vegada per als exercicis. "No vénen amb els soldats, els soldats vindran basant-se en rotacions per a exercicis", ha incidit.

"Creiem que aquest desplegament s'ha de veure pel que és. És un reforç per fer el nostre entrenament més eficaç, i respecta tots els nostres compromisos internacionals, incloent-hi l'Acta Fundacional OTAN-Rússia", ha explicat l'ambaixador nord-americà davant l'OTAN, que ha rebutjat que "hi hagi cap motiu per a una reacció adversa de ningú".

Encara no hi ha una reacció oficial russa a l'anunci, però la iniciativa suposa un cop als esforços que ha estat fent el Kremlin per intentar convèncer Occident que Rússia no representa una amenaça per a Europa. Moscou ja ha repetit en diverses ocasions que traslladar armament a la seva frontera representaria un gest hostil.

El desplegament suposaria la primera vegada des de la fi de la Guerra Freda, fa més de dues dècades, que els EUA estacionen armament pesant als nous països de l'OTAN de l'est d'Europa, que van integrar l'esfera d'influència de la Unió Soviètica.

La iniciativa suposa una admissió implícita que el Govern Obama no preveu un final proper de la intervenció russa a Ucraïna, iniciada el març del 2013 després de les revoltes prodemocràtiques i proeuropees en aquell país. L'enviament de material bèl·lic pesant suposaria la decisió més contundent que ha pres Washington, que ha imposat amb la Unió Europea sancions econòmiques a Rússia.

Amb l'enviament de material bèl·lic, Obama busca enviar un missatge de fermesa a Putin, però el seu abast és limitat. Els carros de combat, vehicles d'infanteria i altre material bèl·lic pesant no es col·locarien sobre el terreny, sinó que estarien emmagatzemats en bases aliades per ser utilitzats en cas de necessitat o entrenament.