Tres milions de persones moren cada any per errors en el sistema sanitari

Cada any es produeixen uns tres milions de morts evitables als centres sanitaris de tot el món. La dada és, segons Joe Kiani, president i fundador de el Moviment per a la Seguretat dels Pacients, només el punt de partida. Al web de la fundació i a totes les seves presentacions n'esgrimeix una altra: “El nostre objectiu és que siguin zero morts el 2020”. Ell no es refereix a malalties evitables per falta de vacunes o d'altres tractaments, sinó que se centra en les que es produeixen als centres sanitaris per errors o males pràctiques, des de les equivocacions amb la medicació fins a les infeccions a les vies.

Kiani, nord-americà de 50 anys d'origen iraquià, és un milionari fruit del seu propi esforç que fa quatre anys va decidir afrontar aquest problema. “Tots sabem com n'és de terrible quan un membre de la teva família mor per alguna cosa que es podia haver evitat”. Per això no pot evitar dir que “el 2020 pot ser massa tard” per aconseguir el seu objectiu.

La fundació ha identificat 11 reptes clau perquè aquestes morts baixin al mínim. Són, segons el seu web, “els errors en les crisis respiratòries, els errors en la medicació —per omissió o mala administració, matisa l'empresari—, les transfusions de sang inadequades, les infeccions de vies centrals, un mal ús —per excés també— de l'oxigenació en nounats, la no-detecció de malalties congènites cardíaques greus, les infeccions associades a l'entorn hospitalari, els problemes de comunicació entre els cuidadors o amb el pacient, les lesions accidentals —en què fa falta crear una cultura de seguretat—, la detecció primerenca de la sèpsia i un ús inadequat de les tècniques de reanimació”.

En principi, segons el web de la fundació, aquesta llista podria ampliar-se per trobar altres causes. “Però hem vist que no és així. El primer any, i ja en fa tres, vam definir cinc aspectes, a l'any següent n'hi vam afegir tres, i després tres més, però en l'última reunió no va haver-hi incorporacions”, explica. Però el moviment no només enumera els objectius. També aporta tècniques i fins i tot fa una llista dels dispositius o programes que hi ha al mercat i poden ajudar a aconseguir-los. "Però si no hi ha capacitat o desenvolupaments adequats, no és una excusa. Es pot suplir el control de la màquines pel de un segon professional, per exemple", diu Kiani.

Les dades demostren com n'és de difícil aquest objectiu. Per exemple, a Espanya, les infeccions adquirides en l'entorn hospitalari afecten el 5,6% dels ingressos, segons les dades de l'estudi Epine. “Hi ha hospitals que han aconseguit el zero en algun dels temes”, insisteix Kiani, que recalca que només amb un objectiu ambiciós pot aconseguir-se el màxim avanç.

Encara que no figuri a la llista, per a aquest emprenedor el paper dels pacients és clau. “Ha de ser un malalt observador, atent. Ell i les seves famílies o els qui l'acompanyin. Per exemple, tenen tot el dret de preguntar què hi ha en cada vial, què és cada fàrmac. Han d'assegurar-se que el metge que els ha a tocat s'ha rentat les mans abans de fer-ho. Comprenc que això pot ser violent amb alguns metges o infermeres, però és la seva salut la que està en joc”, afirma.

Kiano admet que el seu moviment no és únic, però a ell no li importa. “Si n'hi ha d'altres amb el mateix objectiu, és igual qui hagi inspirat a qui. L'important és que es vagi en la mateixa direcció”, declara. El seu grup, a part dels Estats Units, ja té presència al Brasil, l'Aràbia Saudita, el Japó i col·labora amb la Fundació Europea per a la Seguretat dels Pacients. A Espanya, on Kiani va viatjar la setmana passada, han aconseguit el seu últim aliat: el Sistema Espanyol de Notificació en Seguritat en Anestèsia i Reanimació (SENSAR) acaba d'incorporar-s'hi.