Rajoy: pocs remeis

Les expectatives dipositades en la reforma de la cúpula del PP fan que la decepció davant el resultat del reajustament sigui inevitable. Mariano Rajoy ha comunicat canvis en què no s'entén el secret amb què ha cuinat la reorganització. L'hermetisme és explicable quan es pretén sorprendre amb decisions en què l'eficàcia depèn del fet que ningú les esperi. Però l'absència d'alteracions rellevants és precisament la característica dels anuncis fets ahir, ja sigui per al·lèrgia a les grans mudances o perquè no li hagi sortit alguna altra operació de més envergadura; tret que la sorpresa sigui canvis de Govern encara desconeguts.

A més de rejovenir la direcció popular, l'important és la designació de Jorge Moragas, cap del gabinet de la Moncloa, com a director de les campanyes electorals del PP, en detriment de Carlos Floriano. Aquest moviment apunta a la pèrdua de poder de la secretària general, María Dolores de Cospedal, i es complementa amb la decisió de Rajoy d'agafar personalment les regnes del partit després de l'inici de la desbandada entre els descavalcats de les institucions.

És interessant el (tardà) reconeixement que el PP ha perdut vots sobretot pel centre, i que les causes principals són els “remeis durs” aplicats als ciutadans —per tal d'encarar la crisi econòmica— i la corrupció.

Però tractar de resoldre aquests problemes bussejant en les fonts gastades del vot de la por força el president a adoptar un discurs cada vegada més apocalíptic, en el qual es barregen la denúncia del nacionalisme i de l'independentisme, que suposen un evident problema d'Estat, amb els atacs al PSOE i els retrets a Ciutadans. En aquest context, denegar les peticions de celebrar congressos —és a dir, debats de debò— i substituir-los per una conferència política s'intueix un remei menor per a un gran problema.