La trituradora d’Artur Mas

L'acció trituradora d'Artur Mas ja arriba al seu Govern, fins a destruir la federació de Convergència amb Unió fundada com a coalició electoral fa 37 anys. Fins ara afectava només el sistema de partits, fragmentats l'un darrere l'altre per l'acció divisiva del pla independentista. Tres mesos abans de la cita electoral anticipada del 27 de setembre, al president català li dimiteixen els tres consellers d'Unió en resposta a l'ultimàtum formulat des de Convergència perquè se sotmetin al seu full de ruta.

No són consellers irrellevants. Joana Ortega, la vicepresidenta, va tenir un paper destacat en la consulta del 9-N i està processada pel Tribunal Superior de Justícia, amb el president Mas i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Ramon Espadaler és el conseller d'Interior, responsable dels Mossos d'Esquadra, a més de secretari general d'Unió. Josep Maria Pelegrí és el conseller d'Agricultura, sensible a la Catalunya interior.

La decisió d'Unió és impecable. Davant la pressió perquè adopti una línia que no és la seva, el partit democristià surt del Govern, encara que alhora assegura responsablement l'estabilitat parlamentària. Tot al contrari de les empentes que prodiga Artur Mas des de Convergència, on l'escalada independentista és fruit del decisionisme presidencial en comptes del funcionament regular d'un partit que es proposa refundar sense ni tan sols convocar un congrés extraordinari o consultar els seus militants.

La crisi té virtuts clarificadores i es produeix abans que Convergència consumi la seva separació d'Unió, el partit coherent que no s'ha mogut en les seves posicions. Mas podrà compondre ara un gabinet bolcat a l'activisme independentista i Unió, aixecar la bandera del catalanisme moderat, integrador i dialogant que vol incrementar l'autogovern i resoldre el contenciós a través del pacte i del respecte a l'Estat de dret.