Lagarde s’escandalitza amb els sous d’alguns executius

"El mes passat gairebé m'ennuego amb el meu iogurt de l'esmorzar quan vaig veure la primera pàgina d'un diari econòmic". Així ha començat avui el seu discurs a Brussel·les Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI. El que va sorprendre Lagarde un dia de maig va ser llegir que el gestor de fons d'alt risc més ben pagat del món va guanyar 1.300 milions de dòlars (prop de 1.200 milions d'euros) l'any passat. "Un únic home, 1.300 milions!", ha exclamat Lagarde, que ha subratllat que els 25 gestors més bens pagat del sector van guanyar 25.000 milions de dòlars en un any de rendiments mediocres.

La directora gerent de l'FMI, un organisme que amb freqüència ha receptat retallades i reformes doloroses, ha llançat un missatge en contra de la desigualtat, que considera un llast per al creixement econòmic. Lagarde va signar al seu contracte un sou anual de 467.940 dòlars lliures d'impostos, més 83.760 dòlars en dietes lliures d'impostos més despeses a part.

Lagarde ha recordat l'acudit de Wall Street que un visitant, després de sorprendre's pels grans iots dels banquers als molls de Nova York, preguntava: "I on són els iots dels clients?". Lagarde ha assenyalat que no veu immoral gaudir de l'èxit financer i que no volia centrar-se en els superrics, sinó en "els pots petits", en la classe baixa i mitjana.

"A massa països, el creixement econòmic no ha aconseguit aixecar aquestes petites embarcacions mentre que els magnífics iots han estat solcant les ones i gaudint del vent a les veles. En massa casos, les llars pobres i de classe mitjana s'han adonat que el treball dur i la determinació pot no ser suficient per mantenir-los a flotació", ha assenyalat en el seu discurs, difós pel Fons.

Bo per a l'economia

El seu missatge ha estat que reduir la "desigualtat excessiva no només no és moralment ni políticament correcte, sinó que a més no és bo econòmicament". No és una qüestió d'altruisme, ha volgut dir. La directora gerent de l'FMI ha explicat que, encara que l'economia està recuperant-se, el creixement mediocre previst per als propers anys no serà suficient per elevar la renda dels més desfavorits.

Lagarde ha assenyalat que la desigualtat global està reduint-se gràcies a la millora de la renda de països emergents, i en particular de la Xina i l'Índia. En canvi, la desigualtat dins dels països ha crescut amb força a la majoria dels països desenvolupats i als principals països emergents. La desigualtat de rendes i de riquesa és cada vegada més gran.

Fins ara, ha explicat, es considerava que la desigualtat era el preu del creixement però els estudis més recents de l'FMI mostren el contrari, que si s'augmenta la part de renda de les capes més baixes l'impacte en creixement és positiu, mentre que si s'augmenta la dels més rics, es frena el creixement.

Les causes principals de l'increment de la desigualtat són la globalització, el progrés tecnològic, la diferència d'oportunitats i l'escassa mobilitat social, ha explicat, factors que porten al que el papa Francesc ha anomenat "economia de l'exclusió".

Receptes per a l'equitat

Què han de fer els polítics per reduir la desigualtat? Segons Christine Lagarde, el primer és tenir estabilitat macroeconòmica: amb baix creixement, alt deute i una mala política monetària, la desigualtat creixerà, assenyala. El segon és tenir prudència, ja que "un cert nivell de desigualtat és saludable i útil". I, a partir d'aquestes premisses, aplicar polítiques fiscals i reformes estructurals que redueixin la desigualtat.

Quant a política fiscal, Lagarde considera necessari lluitar contra l'evasió fiscal i rebaixar les deduccions per compra d'habitatge o per plusvàlues del capital, de la qual es beneficien els més rics. També, en alguns països europeus, seria bo reduir les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social perquè es creen més llocs de treball, assenyala.

Pel que fa a la despesa, aconsella facilitar l'accés a la sanitat i l'educació (encara que, curiosament, el Fons va demanar per Espanya estendre el copagament d'aquests serveis, encara que sense afectar les capes més baixes) i retallar també els subsidis a les energies fòssils, "costosos i ineficients", segons Lagarde, que aplaudeix en canvi programes condicionals d'inclusió social i de lluita contra la pobresa com els duts a terme al Brasil.

Quant a les reformes, Lagarde prioritza la millora de l'educació. A continuació demana reformes laborals que permetin "protegir els treballadors més que les feines". És a dir, una barreja de flexibilitat i protecció social com la que apliquen els països nòrdics europeus. Altres factors són la millora d'igualtat entre sexes i una inclusió financera més alta, més facilitats per a l'accés al crèdit i als serveis financers bàsics.

"Si s'eleven els pots petits dels pobres i la classe mitjana, podem crear una societat més justa i més forta amb una prosperitat compartida per a tots", ha conclòs.