Najat El Hachmi guanya el premi Sant Joan de literatura catalana

L'escriptora Najat El Hachmi (Beni Sidel, Marroc, 1979) ha guanyat aquest dimarts el premi Sant Joan de literatura catalana amb La filla estrangera. La novel·la aborda la història d'una jove nascuda al Marroc i crescuda a Catalunya amb els xocs culturals, socials i personals que implica la immigració, especialment pel que fa a la relació que la noia manté amb la seva mare. El guardó s'ha lliurat aquesta tarda al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 en un acte presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. El certamen, que aquest any fa 35 anys, és un dels més ben dotats de la literatura catalana: El Hachmi rebrà 35.000 euros lliures d'impostos i a part els drets d'autor. Edicions 62 es farà càrrec de l'edició comercial de l'obra. 55 novel·les candidates més concorrien al premi. El jurat ha estat compost per Jordi Coca, Pere Gimferrer o, entre d'altres, Melcior Comes, guanyador de l'edició anterior.

La filla estrangera és un monòleg en el qual la protagonista, una jove acabada de sortir de l'institut, viu amb la seva mare en una ciutat de l'interior i ha de decidir què fer amb el seu futur: Té la possibilitat de tralladar-se a Barcelona, o en cas contrari quedar-se a la família i acceptar un matrimoni proposat amb un cosí. Durant el relat la protagonista reflexiona sobre les diferències entre la generació de la seva mare i la seva, les dificultats per accedir al món laboral, els rols de gènere i les limitacions que ha d'afrontar per la seva condició de filla d'immigrant.

El monòleg se centra en la relació entre mare i filla. Els conflictes entre totes dues es manifesten a través de la llengua. “Intenta entendre-la emocionalment. Pensa en la mare, a la qual tracta d'apropar-se en la llengua del Rif, que és bàsicament oral. La filla, és clar, hi ha moments en els quals no troba les paraules exactes per dirigir-s'hi”, explica l'autora. Aquest problema es produeix perquè l'adolescent pensa i es comunica en una altra llengua. Aquest idioma no s'especifica a la novel·la, però es dóna a entendre que és el català. La jove, entre reflexions i intents de travar ponts amb la seva progenitora, introdueix referències a Aloma, de Mercè Rodoreda, i a poemes de Maria Mercè Marçal. “Això desarrela la protagonista. No seria més fàcil si a la seva vida no hi hagués totes aquestes referències?”, es pregunta El Hachmi.

L'autora ja està preparant un segon llibre en el qual precisament se centrarà en la perspectiva de la mare, avança El Hachmi. “Actualment les mares i les filles immigrants estan fent uns processos increïbles, juntes, malgrat que no es troben massa acompanyades ni tenen facilitats. Les mares canvien els seus esquemes de valors gràcies a les filles. Moltes de nosaltres no estaríem vivint aquestes oportunitats si no fos perquè una generació anterior va fer el salt i es va arriscar. Avui no podem obviar la crisi econòmica, amb nivells d'atur altíssims, però quant a immigració les coses estan canviant. Moltes joves decideixen trobar un punt intermedi entre el que són i el que representen”, explica l'escriptora.

L'òptica emocional és el que diferencia aquest argument d'altres novel·les de l'autora, com Jo també sóc catalana  o L’últim patriarca

L'òptica emocional és el que diferencia aquest argument d'altres novel·les de l'autora, com Jo també sóc catalana (Columna, 2004), o L’últim patriarca. Aquest últim títol li va valer el Premi Ramon Llull el 2008 així com el Prix Ulysse. “És el paisatge que jo conec. Hi ha un moment en el qual comences a repetir-te, però crec que hi ha moltes històries diferents sobre la immigració. Aquest tema en la literatura catalana està poc explotat. Va haver-hi un boom però ja no. Crida l'atenció que no hi hagi més producció, no sento que el tema estigui esgotat”, sosté la premiada.

La filla estrangera no és una autobiografia, vol deixar clar El Hachmi, però l'obra s'inspira en moltes situacions que ha viscut. La guardonada es va traslladar a Vic quan tenia vuit anys des del Marroc, va créixer a Catalunya i va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic El Hachmi va treballar de mediadora cultural i a Granollers de tècnica d'acolliment. “Em ve de gust fer literatura sobre totes les dones que he conegut perquè es troben oblidades. Són les dones de la meva família, elles són l'origen de la meva escriptura, les que vaig conèixer a Vic i al Marroc. Fujo dels estereotips”, declara la novel·lista.

L'escriptora aborda a la novel·la qüestionis d'actualitat, entre les quals no es troba el radicalisme islàmic. Diu que no ho ha viscut, ho qualifica d'“exòtic” i no descarta introduir-ho en alguna obra futura. Sí que opina, en canvi, sobre els problemes amb la burocràcia als quals s'enfronten els immigrants. “La meva vida va canviar el dia en què em van concedir la nacionalitat espanyola. Fins llavors no podia viatjar amb tranquil·litat, presentar-me a oposicions… És una realitat que no la coneixes si no la vius. Et sents al marge de la societat”, argumenta l'escriptora.

En aquest factor influeixen els matrimonis proposats entre diferents membres d'una mateixa família, que és un dels temes confrontants de La filla estrangera. “Amb la llei espanyola d'estrangeria l'accés al país és molt limitat. Hi ha poques vies per poder entrar de manera legal. Una d'elles és el reagrupament. Però hi ha un índex molt alt de divorcis, increïble, en una generació com la meva, perquè no és el mateix ser marroquí aquí que allà”, diu rotunda l'autora.

En el plal polític, El Hachmi va signar el 2012 un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra de la independència de Catalunya. Continua defensant aquesta opció. “Segueixo pensant que ha d'haver-hi una manera de resoldre això. Em diuen que sóc ingènua perquè estan desencantats. Em nego a pensar que Espanya sigui el PP, que només hi hagi una opció política determinada”, conclou.