Mor Romà Vallès, pintor de la cosmogonia

El pintor Romà Vallès i Simplicio (Barcelona, 1923), que ha mort aquest dilluns a Barcelona, era l'últim dels informalistes catalans que seguia al peu del canó. Les seves sèries de cosmogonies dels anys cinquanta i principis dels seixanta, molt celebrades pel crític d'art Juan Eduardo Cirlot, se situen entre les grans aportacions a la pintura abstracta de l'època. I es van exhibir per Europa i Amèrica, on van obtenir un reconeixement merescut. Inspirades en l'origen del món, van aconseguir un gran mestratge en el domini del gest, el color i la textura. Són obres majestuoses, difícils de reproduir per mitjà de la fotografia o la impremta; només contemplades al natural aconsegueixen el seu impacte i la seva grandesa.

La irrupció del pop art, anglès i americà, a mitjans dels anys seixanta, que va arremetre contra l'abstracció informal, va incidir en l'art de Vallès, que va voler combinar el gest pur amb la imatge, a partir de collage amb retalls de premsa, unint les seves visions panteistes del cosmos amb les de l'actualitat més immediata, en contrast violent. D'aquesta nova etapa, la sèrie més aconseguida és la que va titular El món trencat. Després, les seves desavinences amb Antoni Tàpies i la seva posició al marge de la política el van relegar a un segon pla en l'escena artística catalana, però ell va continuar treballant en silenci i per a ell mateix fins al final. En les seves llargues estades a Calaceite, a la província de Terol, on va adquirir una casa, va trobar un bon retir i també des d'allà es va començar a reconèixer, de nou, la seva figura.

Una retrospectiva a Barcelona que abraçava tota la seva trajectòria fins al moment –amb el crític i poeta Pepe Corredor Matheos de comissari–, organitzada a la Pia Almoina el 1998 amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, li va retornar la identitat que havia tingut a la capital catalana. Un temps després era el Museu de Terol qui agafava el relleu en la vindicació de Vallès. Més tard, el 2012, era la Fundació Vila Casas la que el reivindicava en el seu repàs exhaustiu i indiscriminat a l'art català modern i contemporani. I fa tot just un any, ho feia la Fundació Antiga Caixa Terrassa, amb una altra retrospectiva, al seu Centre Cultural. L'artista va quedar tan agraït d'aquesta última exposició que va decidir donar a l'entitat tot el seu fons de quadres –més de sis-cents–, juntament amb dibuixos, catàlegs i altra documentació amb l'objectiu que la seva obra fos estudiada i difosa. El passat 4 de juny s'inaugurava l'Espai Romà Vallès al Centre Cultural de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, amb una exposició de les seves Cosmogonies dels anys 1955 fins al 1963. L'artista ja no hi va poder assistir a causa del seu delicat estat de salut.

Aquesta exposició és el primer lliurament d'un ampli cicle dedicat a donar a conèixer tota la producció de Vallès, i que en conjunt formarà el seu primer catàleg raonat. Des de l'entitat egarenca s'ha adquirit el compromís de vetllar i difondre aquest important patrimoni i fer cessions i dipòsits a d'altres institucions i museus, així com fomentar estudis monogràfics i organitzar exposicions itinerants. De moment, el MNAC, el director del qual –Pepe Serra– va assistir a la recent inauguració de Terrassa, ja ha demanat diversos llenços per a l'exposició sobre els anys quaranta i cinquanta que presentarà el proper mes de juliol.

Romà Vallès –o Román Vallés, com solia signar els seus quadres– va estudiar a les Écoles Françaises de Barcelona, entre el 1928 i el 1936. Acabada la Guerra Civil espanyola, va assistir a les classes de pintura de l'Acadèmia Baixas, el 1944, i l'any següent va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. A partir del 1950 va començar a viatjar per Europa, i entre el 1952 i el 1953 va ser pensionat a la Residència de Pintors de l'Alhambra de Granada i la de Santa Maria del Paular, a la Comunitat de Madrid. En la mateixa època va entrar de professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual va acabar sent director, i on va treballar durant dècades. A la ciutat vallesana va contribuir en gran mesura a la difusió de l'art modern i també des d'allà va teoritzar profundament sobre el dibuix infantil.

Va viatjar a París, sense cap beca, el 1954 i aquesta estada li va obrir els ulls a la modernitat. A partir d'aquell moment es va iniciar en l'abstracció, un camí que ja no va abandonar mai. El 1959, amb Alexandre Cirici i Antoni Cumella va fundar l'Escola d’Art del FAD (Foment dels Arts Decoratives), i del 1965 al 1969 va passar a ser professor de l'Escola Massana, totes dues a Barcelona. Va ser un dels impulsors del Museu d’Art Contemporani instal·lat a la cúpula del Coliseum. El Macba té els quadres que ell va dipositar a aquest efecte i que són, oblidats, al magatzem del presumit museu del Raval a l'espera de ser, algun dia, degudament redescoberts.