Tots els braços de la menorà

Com els set braços de la menorà, el canelobre ritual jueu i una de les grans icones del judaisme, s’estén i es diversifica la programació del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, un dels esdeveniments cinematogràfics més ressenyables de la temporada cultural de la ciutat (del 16 al 21 de juny).

El cartell d’aquesta 17a edició és variadíssim i interessantíssim, amb pel·lícules de ficció i documentals que cobreixen pràcticament tots els aspectes de la història i la vida jueves. Hi ha films sobre l’Holocaust, sobre la dificultat de ser jueu avui a França, sobre la identitat, sobre el conflicte amb els palestins, un biopic, una comèdia sobre la persecució d’un suposat nazi per dos tan esforçats com desastrosos individus (Kaplan, d’Álvaro Brechner), i una altra, per trencar-se de riure, sobre les noies al Tsahal, l’exèrcit israelià (Zero motivation, de Talya Lavis).

Entre el més destacat hi ha dues produccions que ens acosten respectivament a dues personalitats de la literatura israeliana, Amos Oz i David Grossman. Al primer està dedicat el documental The nature of dreams, que ressegueix la seva autobiografia Una història d’amor i foscor, i del segon s’estrena a Espanya Intimate Grammar, l’adaptació de la seva novel·la El llibre de la gramàtica interna, en una producció israeliana del 2010 guanyadora dels premis a la millor pel·lícula als festivals de Jerusalem i Tòquio. Entre els films que toquen l’Holocaust, el documental espanyol La encrucijada, d’Ángel Sanz Briz, explica amb testimonis molt impactants —com el de Miklos Heisler, supervivent de les execucions de jueus a la riba del Danubi a Budapest— la lluita del diplomàtic aragonès Sanz Briz per salvar 5.500 jueus hongaresos de la deportació als camps d’extermini, on en van morir prop de mig milió. També és un documental Fritz Bauer, death by instalments, producció alemanya sobre el jutge Bauer, un home just a l’Alemanya de postguerra que no va tenir pèls a la llengua en denunciar la complicitat dels seus compatriotes amb el nazisme. Després de la boira explica el sorprenent cas de Sigfried Meier, supervivent dels camps amb set anys i el número 117.943 a l’avantbraç, que va ser després artista de la chanson i amic de Moustaki i més tard propulsor de la moda adlib a Eivissa i escultor.

Chagall-Malevich és una gran producció russa sobre Marc Chagall, el seu compromís amb la Revolució d’Octubre i la seva pugna artística amb Malevich, amb l’afegit d’una història d’amor. Molt interessant és també East Jerusalem / West Jerusalem, que recull l’experiència del cantautor israelià David Broza de gravar un disc en un estudi palestí i amb artistes de tots dos pobles. Confesso una debilitat per una altra de les propostes, el documental Raise the roof, sobre l’esforçada reconstrucció del sostre d’una de les magnífiques sinagogues de fusta pintada poloneses (totes perdudes), la de Gwozdziec, que es pot admirar avui al nou Museu Jueu de Varsòvia.