És eficient limitar els sous a 2.200 €?

El codi ètic de Barcelona en Comú limita els sous dels càrrecs electes, dels gerents i del personal de confiança a 2.200 euros al mes, amb dietes incloses. El compromís, que és de compliment obligat, adverteix que “el sou serà variable també en funció de les responsabilitats”, és a dir, que en alguns casos serà fins i tot inferior, i assegura que “aquesta retribució garanteix unes condicions dignes per exercir les responsabilitats i funcions que suposa el càrrec assumit”.

El canvi suposa una important retallada salarial. En els casos més ben pagats, el sou estaria a l’entorn dels 37.000 euros anuals, si es calculen 14 pagues més un 20% de retenció. Actualment, les persones que desenvolupen aquestes funcions tenen nòmines molt més generoses. L’alcalde cobra (dietes a part) 109.939 euros, mentre que els càrrecs electes, en funció de les responsabilitats que assumeixin, oscil·len entre els 32.616 i els 98.192 euros. Els gerents es mouen en una forquilla d’entre 60.000 i 147.000 euros i el personal eventual va dels 25.000 als 69.500 euros. Tots aquests sous es poden consultar al web del Govern Obert de l’Ajuntament de Barcelona.

Enmig de tots els escàndols de corrupció i del desprestigi que pateix la política, aquesta mesura pot despertar les simpaties de gran part de la ciutadania. Però, és realment eficient?

El secretari general d'Esade, Francisco Longo, està convençut que aquesta mesura només portarà problemes. En primer lloc perquè "desincentiva molt el creixement professional", ja que sense tenir la motivació d'un augment de sou, pot haver-hi treballadors que no s'esforcin tant. A més, hi ha el risc que "no es pugui retenir la gent que funciona" i acabi canviant de feina per aconseguir més retribució. En segon lloc, Longo adverteix que també serà difícil "atraure el talent que hi ha al mercat", perquè vol ser ben pagat. És difícil trobar persones que estiguin disposades a renunciar a bona part del seu sou per desevolupar una funció pública. A més, si la resta d'administracions públiques paguen millor, tampoc no pots aspirar a contractar professionals d'altres ajuntaments.

I en tercer lloc i, segons el responsable d'Esade, el més important, perquè "el missatge que transmets en dir que governar Barcelona val 2.200 euros al mes és que dones poc valor al que representa la política". Des del seu punt de vista, cal anar en contra de la corrupció i esclarir el finançament dels partits, però abaixar els sous dels polítics no és la solució. "Fa una mica de vergonya que el president del Govern espanyol cobri menys de 80.000 euros l'any perquè vol dir que valorem molt poc el que fa".

La mesura de Colau provocarà algunes situacions inèdites, com per exemple, que hi hagi agents de la Guàrdia Urbana o Bombers que cobrin més que el mateix alcalde o que la diferència entre el treballador més mal pagat i el més ben pagat de l'Ajuntament no sigui ni de 1/2. Longo recorda que "els sectors que més s'han ocupat de manera crítica de les diferències salarials de les companyies parlen d'1/8", una proporció que "ja és radical tenint en compte que hi ha empreses on la diferència és de 1/400".

La portaveu de CC OO a Barcelona, Dolors Llobet, va preferir no pronunciar-se sobre el cas concret de l’equip d’Ada Colau, però sí que va recordar que “en aquest país hi ha una bretxa salarial massa gran entre els directius i els sous mitjans”, que caldria corregir. Des del seu punt vista, l’escala 1/8 de diferència salarial seria la més adient, seguint criteris de “responsabilitat social”.

Tot i no referir-se al cas concret de l’Ajuntament de Barcelona, Llobet considera que “qualsevol treballador ha de tenir un salari d’acord amb la qualificació que té i respectant la dignitat del treball”. Segons el seu parè, “el que més grinyola no és tant el salari dels polítics, sinó la transparència”.

El que encara no ha explicat BComú és què farà amb els diners que deixaran de cobrar: es poden quedar a la caixa de l'Ajuntament, es poden ingressar al partit o es poden donar a entitats i moviments. Aquesta última opció és la que segueix la CUP. Cap persona d'aquesta candidatura (inclosos els que estan alliberats i els que treballen en alguna administració pública) cobra més de 1.600 euros al mes. La diferència entre els diners que els paga l'administració i aquests 1.600 euros es destinen a diferents lluites socials, com per exemple a la vaga de Movistar.