Ajuda menyspreada

Nicolás Maduro acaba de menysprear una oportunitat extraordinària per tractar de reconduir la degradació a Veneçuela, la situació que està sotmetent la seva població a un nivell de penúria i inseguretat jurídica inconcebibles fa pocs anys. La grolleria dels insults dedicats a l'expresident del Govern espanyol Felipe González, la gran fustigació exercida contra ell durant la seva visita a Caracas i la injustificable negativa per permetre-li visitar Leopoldo López i Daniel Ceballos –dos dels presos polítics més emblemàtics, tots dos en vaga de fam– evidentment no poden ser enarborats amb orgull pel règim de Nicolás Maduro com una pretesa defensa de la sobirania nacional veneçolana. Constitueixen més aviat una prova evident de l'atzucac en què s'ha instal·lat el chavisme, obstinat una vegada i una altra a dinamitar qualsevol pont de diàleg que es pugui construir per facilitar una sortida política realista a Veneçuela.

González no arribava a Caracas com un aventurer tafaner sinó com el representant d'un ampli espectre de governs i personalitats de reconegut prestigi profundament preocupats per la deriva antidemocràtica en què el règim de Maduro està sumint el país. Una preocupació que arriba al mateix papa Francisco –que no es caracteritza precisament pel fet de tenir pèls a la llengua a l'hora de denunciar situacions injustes i fer crides al diàleg en conflictes–, l'entrevista dels quals amb Maduro a Roma va ser suspesa pel mandatari veneçolà al·legant una malaltia. Al contrari del que Maduro denuncia en les seves diatribes –amb la seva pesada insistència en un fantasmagòric eix Miami-Bogotà-Madrid–, la comunitat internacional democràtica està profundament preocupada pel futur del país sud-americà. El continent no es pot permetre una Veneçuela que de sobte salti diverses dècades enrere en l'aspecte econòmic i moltíssim menys en el polític.

Les repetides ofertes de mediació fetes pel president colombià, Juan Manuel Santos, o els esforços com el protagonitzat pel polític espanyol han de ser interpretats com el que són: la plasmació d'una legítima preocupació per un país que de cap manera no es mereix travessar la penosa situació que viu des de fa un temps. Maduro pot continuar insultant i denigrant a tot aquell que li allargui la mà, però aquesta actitud no li servirà per resoldre els gravíssims problemes de governabilitat a què s'ha d'enfrontar cada dia i que cada dia pateixen els seus conciutadans.

I si el president veneçolà creu que la seva inadmissible actitud el pot ajudar de cara a les eleccions de la tardor vinent –amb unes enquestes que ara mateix li són molt desfavorables– no pot estar més equivocat. Amb gran part dels líders de l'oposició empresonats i sent titllats sistemàticament de terroristes sense cap prova és molt difícil fer-se passar per un líder de la democràcia. Si, a més, es maltracta i s'insulta els que de bona fe només volen ajudar Veneçuela, tampoc es pot presumir d'agudesa política i sentit d'Estat.