La victòria de Colau posa fi a la placidesa dins l'Àrea Metropolitana

La victòria d'Ada Colau a les eleccions del 24-M tindrà conseqüències més enllà de l'Ajuntament de Barcelona, ja que la futura alcaldessa també acabarà presidint l'Àrea Metropolitana. L'organisme comprèn 36 municipis on viuen més de tres milions de persones i té àmplies competències que li van permetre privatitzar la gestió del servei de l'aigua, amb el vot de CiU i PSC. Només Iniciativa va votar en contra d'aquell acord, Colau ho va denunciar en campanya i no només va prometre revisar-ho si guanyava, sinó que al seu programa hi figura com a prioritat la municipalització del servei de l'aigua.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va crear el 2011 i pot aprovar reglaments, té potestats tributàries, tarifàries i financeres, així com de planificació i programació expropiatòria. A més, decideix la gestió d'alguns serveis públics, que és el que va passar amb la privatització de la gestió del servei de l'aigua.

Xavier Trias és el president formal de l'AMB, tot i que el vicepresident executiu és Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, del PSC. En aquell organisme metropolità hi governen ara nacionalistes i socialistes, amb ERC i Iniciativa-Esquerra Unida. La composició definitiva del nou consell ve definida per les alcaldies i els pactes de govern, per la qual cosa caldrà esperar unes setmanes per saber-ho, ja que sempre es presenten recursos. Amb tot, es dóna per fet que els socialistes continuaran tenint la majoria a l'AMB (ara compten amb 43 dels 90 consellers) i que CiU (21) retrocedirà a la vista dels resultats de les eleccions municipals del 24 de maig.

ICV augmentarà la seva representació actual d'11 a uns 16 consellers, ja que els vots assolits per Colau a Barcelona comptabilitzen per als ecosocialistes a l'hora de repartir un pastís en què la CUP i Ciutadans també tindran una petita porció.

Al president de l'AMB l'escull el consell metropolità i cal el vot dels alcaldes que representin dues terceres parts de la població d'aquells 36 municipis. Cap llei recull que l'alcalde o alcaldessa de Barcelona hagi de presidir l'organisme, però es dóna per fet que el criteri que va valer per a Xavier Trias es mantindrà.

En aquella tessitura, gairebé ningú no dubta que la presidència de Colau a l'AMB no serà testimonial i que s'esmercerà al govern metropolità. Aquest organisme té capacitat de govern en la nova arquitectura institucional d'una zona geogràfica on habita gairebé la meitat de la població de Catalunya i que comprèn de Tiana a Castelldefels (d'est a oest) i de Castellbisbal a Barcelona (de nord a sud). Per tant, té capacitat.

Va ser en aplicació d'aquelles competències de l'AMB, que es va acordar la privatització de la gestió de l'aigua, amb el vot a favor de CiU i PSC, l'abstenció de Esquerra i el vot en contra d'Iniciativa per Catalunya.

Colau va insistir durant tota la campanya que aquell acord havia de revisar-se per municipalitzar el servei a través de la revisió dels contractes signats, en la línia del que s'està fent ja en algunes ciutats europees, i va recordar que l'exemple a seguir era el Prat de Llobregat, on l'existència d'una empresa municipal permet que el servei sigui un 90% més barat que a Barcelona.

Més enllà de l'AMB, el resultat del 24-M també alterarà la composició de la Diputació de Barcelona i del consell comarcal del Barcelonès. Els nacionalistes hi governen ara en minoria i és molt probable que ho continuïn fent en coalició amb Esquerra. En l'estratègia sobiranista les diputacions s'han acabat convertint en una institució important per, per exemple, començar a implantar l'agència tributària catalana.

La Diputació de Barcelona ha actuat durant dècades com una agència de col·locació que CiU i PSC, principalment, han utilitzat per a polítics defenestrats nomenats càrrecs de confiança. Aquella circumstància es repeteix també, a menor escala, a l'AMB i les dues entitats metropolitanes i Colau va prometre també en campanya que es revisaria aquella realitat. Queda per veure ara les renúncies o rebaixes que hagi de fer la futura alcaldessa si signa un pacte de govern amb el PSC.

Finalment, el consell comarcal del Barcelonès és un organisme amb mínimes competències. Ara el presideix Francesc Josep Belver, regidor en funcions de l'Hospitalet, però Iniciativa en reclamarà la presidència perquè és el partit més votat als municipis que l'integren: Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona i Barcelona. Iniciativa tindrà vuit consellers, els mateixos que el PSC, mentre que CiU en tindrà sis; el PP, cinc, i els 12 restants es reparteixen a parts iguals Esquerra, la CUP i Ciutadans.