El fracàs de les llistes fantasma

Les llistes fantasma –candidatures formada per persones al municipi on es presenten– és una estratègia habitual entre els partits per millorar la seva representativitat en les diputacions i consells comarcals i aconseguir més subvencions públiques. Tant el PP com el PSC han recorregut a aquesta fórmula en les últimes eleccions davant la falta de militants i el resultat ha estat molt discret. Les dues formacions només van obtenir sis regidors –cinc socialistes i un de popular– de les 124 llistes que van presentar amb aquestes característiques.

El 31% de les candidatures fantasma que van confeccionar aquestes dues formacions no van obtenir ni un sol vot. En el cas de les llistes amb un sol candidat, que es presenten en municipis de menys de 250 habitants, el percentatge va ser del 36%. A Sant Jaume de Fontanyà, municipi del Berguedà amb un cens de 25 habitants, la candidata del PP, Diana Rodríguez, va ser triada regidora amb un únic sufragi.

Dolors Montserrat, subsecretària d'organització del PP català, descarta que els votants no donin suport a un candidat perquè no resideix al municipi on es presenta. Des del seu punt de vista, “és complicat presentar candidats per la pressió nacionalista”, i explica que tots els candidats “tenen alguna relació amb el poble”. Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, va prometre no fer llistes fantasma després de les eleccions de 2011.

Laura Costa, secretària de política municipal de CDC, assegura no tenir constància de cap cas així al seu partit. Quan se li pregunta pel de Cunit (Baix Penedès), on els nombres quatre a set de la llista no resideixen al municipi, nega que es tracti d'una llista fantasma, ja que la resta dels membres viuen a la localitat. Costa de creure, tanmateix, que no és essencial que el cap de llista dormi al municipi: “Han de viure allà, ja sigui treballant o fent vida d'alguna manera”. L'alcaldable de CiU a Fulleda (les Garrigues), Lídia Aixalà Coll, és veïna d'Arbeca i responsable comarcal de CDC. Els nou vots que va obtenir la candidatura es van traduir en un regidor en aquest municipi de 105 habitants. Ciutadans tampoc està exempt d'aquesta pràctica. El candidat de la formació a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Aldo Ciprian, viu al municipi veí de Terrassa.

Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, concedeix que un candidat que no resideixi al municipi pot ser menys atractiu que un altre que sí que ho faci perquè “en un poble de 250 persones tothom es coneix”. No obstant això, treu pes a aquesta circumstància, perquè “són molts els factors que influeixen en el vot, i aquest no és important”. Escarp advoca per aquest tipus de llistes per garantir que la població pugui votar el PSC a tot el territori. “N'hem presentat 531, i no hem obtingut cap vot en 36 d'aquestes”, afegeix. El 27% de les llistes fantasma que els socialistes van presentar els comicis passats no va obtenir cap vot. En el cas del PP, quatre de cada deu.