Les urnes castiguen els consistoris esquitxats per casos de corrupció
CiU s'enfonsa a Reus i Amposta arran del 'cas Innova', mentre el 'cas Mercuri' ha fet efecte a Sabadell i Montcada i Reixac
Els ciutadans han dit "no" a la corrupció i han castigat amb duresa la majoria d'ajuntaments que han protagonitzat algun escàndol. En aquests últims quatre anys en què la crisi s'ha intensificat més que mai i ha portat a la pobresa ciutadans fins ara de classe mitjana, el fet de veure com alguns polítics han fet tripijocs amb diners públics o s'enriquien mentre uns altres vivien en la penúria ha acabat amb la paciència de molts. I això es va notar diumenge a les urnes. El cas Innova va castigar CiU a Reus i Amposta. Els socialistes podrien perdre Sabadell i Montcada, esquitxats pel cas Mercuri.
El cas Innova, en què s'investiguen presumptes il·legalitats a les empreses municipals de Reus i que acumula ja 60 imputats, va sacsejar les eleccions en aquesta ciutat. CiU va guanyar, però la seva victòria va tenir gust de derrota: va perdre tres regidors dels 10 que atresorava. El candidat, Carles Pellicer, està abocat a teixir pactes en un consistori molt fragmentat, amb set partits en un ple amb 27 regidors. A la sagnia de vots hi va influir la detenció recent de la primera tinenta d'alcalde, Teresa Gomis, per l'escàndol de les pròtesis caducades i la imputació del número quatre de la llista. Però la majoria d'imputats en el cas Innova són del PSC, que va governar Reus durant 32 anys. Els socialistes van perdre la meitat de regidors i es van quedar en quatre. La CUP, que ha denunciat des del 2011 l'entramat de les presumptes il·legalitats, va aconseguir un resultat històric i es va alçar com a segona força en aconseguir sis regidors (cinc més).
Els tentacles del cas Innova també han fet tremolar els resultats electorals a Amposta, on CiU serà desallotjada de l'alcaldia després de 28 anys. Una coalició encapçalada per ERC, que ha denunciat adjudicacions milionàries a l'hospital local, va guanyar la majoria absoluta. En canvi, l'alcalde de Sant Jaume de Llierca (ERC) va perdre les eleccions per un vot després de ser imputat per irregularitats urbanístiques.
Sabadell va decidir passar pàgina a l'era Bustos i va castigar amb duresa el PSC, que durant dos anys ha protagonitzat el cas Mercuri, un escàndol de corrupció urbanística i tràfic d'influències a la ciutat. La investigació de moment va acabar amb la carrera de l'alcalde Manuel Bustos, que va dimitir fa dos anys. Els votants sembla que no s'han cregut el missatge de renovació que enarborava el seu successor, Josep Ayuso, que durant tota la campanya va maldar per amagar el cas Mercuri. El PSC es va enfonsar fins als cinc regidors (tenia 13), tot i que es manté com a força més votada, només amb 300 vots més que la segona força. Però el segueixen de prop fins a quatre formacions amb quatre regidors. El ple de Sabadell ha quedat especialment fragmentat amb vuit partits i cap en principi es mostra disposat a donar suport al PSC perquè consideren Ayuso deixeble de Bustos.
A Cercs, Lloret i Alcanar els partits resisteixen tot i els escàndols
El cas Mercuri també es va encruelir amb el PSC de Montcada i Reixac. L'alcaldessa d'aquesta ciutat va ser condemnada fa només dos mesos a set anys d'inhabilitació per arranjar un concurs públic per col·locar un alt càrrec del tripartit, a petició de Bustos i l'ex-número dos del PSC, Dani Fernández, que també van ser condemnats a 16 mesos de presó. Els socialistes van perdre diumenge tres regidors i es van quedar amb quatre, encara que continuen sent la força més votada. Aquest Ajuntament també ha quedat molt fragmentat, amb quatre partits que tenen entre tres i quatre regidors, així que queden obertes possibles aliances per desbancar el PSC.
A Torredembarra, la detenció el juny passat de l'exalcalde de CiU per diferents irregularitats va deslligar un caos tan important que la ciutat va tenir diversos alcaldes en un mes. Això ha provocat la patacada de la coalició, que passa de sis a dos regidors.
En l'extrem oposat hi ha el cas de Cercs. El seu alcalde, Ferran Civil (CiU), va ser condemnat al desembre a un any de presó i a vuit d'inhabilitació per haver autoritzat la construcció de tres naus industrials en una zona protegida. CiU es presentava amb un altre candidat i ha aconseguit fins i tot millorar els seus resultats en guanyar un regidor.
També dins del cas Innova, la imputació del president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, no li ha passat factura: va aconseguir la seva sisena majoria absoluta. El mateix resultat va aconseguir a Alcanar Alfons Montserrat (ERC), acusat d'arranjar concursos públics. Un cas semblant ha tingut lloc a Lloret de Mar, on el seu exalcalde Xavier Crespo i un altre regidor van ser vinculats a la màfia russa. CiU presentava una candidatura renovada i només ha perdut un regidor.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Amposta
- Lloret de Mar
- Innova
- Montcada i Reixac
- Cercs
- Reus
- cas Mercuri
- Sabadell
- Província Barcelona
- Corrupció urbanística
- Província Girona
- Delictes urbanístics
- Província Tarragona
- Catalunya
- Empreses públiques
- Corrupció política
- Sector públic
- Corrupció
- Delictes
- Empreses
- Urbanisme
- Administració pública
- Justícia
- Espanya
- Política