Fuga independentista a Girona per Ada Colau

La campanya de les eleccions municipals a Twitter ha evidenciat un frontisme que feia preveure el que ha passat aquesta nit: els independentistes més acèrrims, també anomenats processistes o ultraDUIs, enfonsats per la victòria d'Ada Colau a Barcelona. Els partidaris de la nova alcaldessa de Barcelona eren l'altra cara de la moneda: eufòria desfermada entre els colauers quan han vist que el seu somni es feia realitat. 

El dia ja començava mogudet quan @bernatdedeu ha decidit resumir en un tuit el que alguns pensen quan senten la indefinició independentista del partit d'Ada Colau: 

La provocació ha tingut entretinguda l'afició tuitaire, amb desqualificacions de tot tipus que han mantingut el to a l'espera que les primeres enquestes apuntessin que Barcelona tindria una alcaldessa. Abans que comencés l'escrutini a alguns se'ls estava posant l'escrotini per corbata, una sensació que també tenia el PP a Espanya, com dibuixava @publicantropo.

"Estic comprovant que avui és un gran dia per desempolsegar el cagòmetre", apuntava @tonivall. @joanvallve ho seguia a peu d'urna. "Puja la participació i baixen les piles de paperetes de @bcnencomu... la cara dels apoderats de CiU és un mapa". El tuit semàntic d'@agustisala ha estat premonitori: "Amb més participació #Ada és l'hora?".

Ada era l'hora, i la indignació anava per barris. A les zones altes, aquelles que desitjaven un alcalde d'ordre, hi havia les primeres fugues i temors. "Tancaran el Via Veneto i jo no hi hauré anat mai", piulava @avidalribera. @BernatDedeu, tement que les fúries colaueres tornessin a desfermar-se sobre ell, celebrava haver guardat els puros en una caixa forta. Qui no les tenia totes era @nachoSanahuja, que després de constatar que "a casa des del 36 no passàvem tanta por" pujava a Twitter una imatge de la seva fuga: 

Però on ha generat més desassossec és entre l'independentisme, astorat, corprès i horroritzat perquè els colauers presents a la sala Fabra i Coats han cridat "sí se puede", i no "sí que es pot". Deu ser perquè rima més, apuntava @gasparblancafor. @mroyoespinet també ha vist la subtil diferència de pronúncia en una paraula perfectament comprensible en dues llengües com és alcaldessa: "Alcaldessa" amb "e" tancada i "s" sorda. Detalls menors perquè, al cap i a la fi, com ha assenyalat @amadeubrugues, no és l'únic lloc emblemàtic on no s'usa el català: "Al Camp Nou també es canta en castellà. I s'hi anuncia Qatar".

Els ultraDUIs han trobat una sortida durant la nit: l'èxode a Girona. Triar una capital de província era difícil: a Tarragona i a Lleida ha guanyat el PSC, que encara existeix. Però Girona n'era l'excepció, el somni humit de qualsevol processista: CiU amb la victòria, i Esquerra i la CUP frec a frec per la segona posició. "Doncs potser hauré de pensar anar-me'n a viure a Girona...!, reflexionava @claraaGerman. @AIRJAG ja preguntava a l'Ajuntament si li farien un lloc a ell i a altres veïns de Barcelona: "Hola @girona_cat, teniu lloc per 1.000.000 de pixapins? Venim per passar uns dies i si ens agrada ens quedarem a viure. Gràcies". @tonikevicius és massa digne per viure en una ciutat sense alcalde independentista: "Me'n vaig a viure a #Girona. I punt. A cap altre lloc es mereixen tenir un ciutadà com jo". 

El presumpte èxode era molt bonic, però esclar, els gironins són molt seus i això d'acceptar una invasió barcelonina no ho tenen gaire clar. @salacullell ho subratlla: "Els que voleu anar a viure a Girona no sabeu el que digueu. Us començaran a acceptar a partir de la generació dels vostres néts". Hi volia posar ordre @dmontserratnono: "A veure, en fila. Sé que tots voleu venir a viure a Girona però no hi ha xuixos per a tothom". 

Amb la gent d'ordre fugint en iot i els independentistes exiliats a Gorpma, els que es quedaven a la capital es preguntaven quan entraria en vigor la moneda local promesa per Ada Colau, que encara no té nom. "Algú porta canvi de Cobis?"; es preguntava @doctormoriarty. @moedetriana la batejava com a "bolívar", i a @asj_3 li és igual el nom mentre pugui fer un joc de paraules, enfonsat per la derrota: "A Barcelona us l'han colat fins al fons".

S'acaben 15 dies d'una campanya intensa i polaritzada, amb crispació dels bàndols a Twitter, claca, i entremig, el bon humor. Demà els cartells estaran despenjats i no hi haurà falques a la ràdio, però el rum-rum a 140 caràcters seguirà: Twitter està en campanya permanent.