_
_
_
_

No s’admeten diners en efectiu

La Cambra de Comerç proposa una reforma legal que permeti a les botigues acceptar només pagaments amb targeta o mòbil

Guillermo Altares
Parada de menjar a Christiania (Copenhaguen) amb tots els mitjans de pagament.
Parada de menjar a Christiania (Copenhaguen) amb tots els mitjans de pagament.Martin Dyrlov

El cartell de "no s'accepten targetes" segueix sobrevivint en alguns comerços europeus, cada vegada més escassos. No obstant això, Dinamarca es planteja que les botigues puguin penjar un advertiment que digui just el contrari: "No s'admeten diners en efectiu". La Cambra de Comerç ha obert un debat amb una proposta recent que vol portar al Parlament: que els petits comerços tinguin la possibilitat de rebutjar monedes i bitllets i admetre només pagaments amb targeta o amb el mòbil.

La Cambra de Comerç està situada al centre de la capital, a poques passes del palau de Christiansborg, que acull els principals poders de l'Estat i del port, que simbolitza el poder comercial de Dinamarca. Ara pretenen fer un pas que, tard o d'hora, pot significar un gran salt en aquest terreny. "Nosaltres defensem que els comerciants puguin triar i per tant rebutjar els pagaments en efectiu", explica Sofie Findling Andersen, l'encarregada d'aquesta campanya. "Això no significa que s'aboleixin els diners físics. No passarà a curt termini, tot i que la tendència és que cada vegada es fan servir menys".

La proposta, que la Cambra de Comerç entén a més "com una manera de lluitar contra l'economia submergida, que sempre s'amaga darrere dels diners en efectiu", té un llarg camí per davant. Primer, perquè es preveuen eleccions com a màxim al setembre i, per tant, no podria ser presentada i votada fins al 2016. En segon lloc, perquè la majoria dels comerços són molt reticents a posar dificultats als seus clients: que paguin com vulguin mentre comprin.

"Defensem que els comerciants puguin triar i rebutjar els pagaments en efectiu", diu la Cambra de comerç

De totes maneres, Dinamarca és un país on ja s'utilitzen molt les targetes de crèdit per a qualsevol compra, tant se val com de petita sigui o el tipus d'establiment (els llocs de menjar al carrer les accepten). La meitat dels pagaments es fan amb un sistema propi de targetes danès, DanKort, fundat el 1983 i molt barat per als comerciants; un altre 25% amb targetes de crèdit tradicionals i l'altra quarta part, en efectiu. El pagament amb diners electrònics està experimentant un creixement notable.

En un supermercat de la cadena Føtex, en un barri de classe mitjana del nord de Copenhaguen, les bicis s'acumulen a la porta a última hora de la tarda. La majoria dels clients paguen amb targeta, tant si és una compra, un paquet de tabac o una barra de pa. Des de fa un parell de setmanes, en una de les caixes disposen a més de la possibilitat de pagament amb el telèfon a través d'un sistema anomenat MobilePay que consisteix a connectar-se a la caixa a través de Bluetooth, marcar un codi i transferir els diners. És gairebé instantani. També pot utilitzar-se entre particulars per enviar-se efectiu. "El primer client va ser una persona bastant gran. Em pensava que el farien servir sobretot els joves, però no", explica Kevin Hoi, el responsable d'atenció al client.

El pagament a través del mòbil és el producte bancari que ha crescut més ràpid a Dinamarca

MobilePay, que pertany a DanksBank, ja està instal·lat en dos de cada tres terminals. Un portaveu del banc, Peter Kjærgaard, explica que mai han tingut un producte amb un creixement tan ràpid. Amb només dos anys d'existència, es fan ja unes 200.000 transaccions cada dia, amb una mitjana total per jornada de 45 milions de corones (uns sis milions d'euros). Es fa servir per a compres en petits comerços, donacions o, cada vegada més, pagaments en administracions públiques. "Creiem que algun dia aquest tipus de sistemes reemplaçaran les targetes de crèdit tradicionals, tot i que encara falten uns anys", assegura Kjærgaard. "MobilePay no significa que abolirem l'efectiu. És només una forma de pagament alternativa que forma part del desenvolupament natural dels nostres clients, que utilitzen cada vegada més el mòbil per a tot. Potser en el futur l'efectiu deixi de ser necessari, però mentre s'utilitzi nosaltres l'acceptarem", assenyala Maia Lindstrøm Sejersen, representant de Dansk Supermarked.

Per a la Cambra de Comerç, els avantatges de l'abolició gradual dels diners estan relacionats amb la seguretat dels comerciants, que no tindrien efectiu, però també amb facilitar la comptabilitat (no hi hauria errors a caixa). "Creiem que la gent vol aquest canvi", assegura Findling, l'encarregada de la campanya “Les targetes minimitzen el risc de robatoris i ens fan guanyar molt temps, perquè no cal anar al banc. I fer la caixa és molt més fàcil”, explica Nick, de 26 anys, responsable d'una botiga de roba al centre de Copenhaguen. No obstant això, agrega: “L'efectiu sempre serà benvingut. No diràs a un client que no vols els seus diners”. Marc, de 46 anys, treballa en una preciosa botiga de pipes de fumar propera a l'Ajuntament. L'olor dolç del tabac embolica un comerç que sembla d'una altra època. Encara que recalca que es pot pagar amb targeta el que sigui, costi dues corones o dues-centes, afirma: “Ens estem plantejant implantar MobilePay i acceptar Bitcoins, però els diners en efectiu els tenim immediatament. L'efectiu sempre és millor”.

La fi de la privadesa

Un dels principals avantatges de la reducció dels pagaments en efectiu seria que representaria un cop dur per al diner negre. Un dels principals desavantatges té a veure amb la privadesa: si tots els pagaments s'efectuessin amb targeta o a través del telèfon seria possible seguir les passes, no només econòmiques, sinó fins i tot físiques, de tot comprador. Totes aquelles dades processades i creuades amb tècniques de Big Data poden oferir una informació gegantina sobre els hàbits de consum, però també vitals, de qualsevol ciutadà. “Som conscients que aquest és un gran problema, però cal buscar solucions imaginatives”, afirma Sofie Findling Andersen, de la Cambra de comerç. Una solució són unes targetes de prepagament, que es carreguen amb diners i que, quan s'efectua una compra, només figura l'import carregat, ni la mercaderia comprada, ni el lloc, ni l'hora.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Guillermo Altares
Es redactor jefe de Cultura en EL PAÍS. Ha pasado por las secciones de Internacional, Reportajes e Ideas, viajado como enviado especial a numerosos países –entre ellos Afganistán, Irak y Líbano– y formado parte del equipo de editorialistas. Es autor de ‘Una lección olvidada’, que recibió el premio al mejor ensayo de las librerías de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_