La ciutat del caos mediterrani

Ciutadans no pretén entrar al Consistori per presentar una esmena a la totalitat del model urbà existent. La candidatura de Carina Mejías més aviat sembla disposada a escoltar totes les propostes urbanístiques, vinguin d'on vinguin, sempre que siguin raonables i ajudin a equilibrar Barcelona. Diuen que se senten a gust en el caos propi d'una ciutat mediterrània, tot i que sap que obliga a relacionar-se permanentment amb el conflicte; volen gestionar-ho per evitar, justament, que el caos s'apropiï de la ciutat.

En el seu imaginari, conviuen projectes concrets i modestos, del tipus elaboració d'un cens de solars buits per incentivar la seva entrada al mercat immobiliari, amb una predisposició a impulsar obres complexes i presumiblement polèmiques, com el soterrament de la Via Laietana, la Meridiana o el carrer Urgell. Els assessors de Ciutadans acaricien la idea de construir, a mitjà termini, túnels per a la circulació subterrània en les grans vies urbanes, no només com un factor de millora de la mobilitat interior de la ciutat, sinó com a element clau per generar superfícies públiques susceptibles de ser destinades a espai verd.

El desequilibri verd entre els diferents districtes és considerat un dels dèficits més greus de la ciutat; el volen combatre de forma prioritària, amb especial atenció en l'Eixample, on la ràtio de metres quadrats per persona és d'1.80, molt lluny dels 10m² per persona aconsellats per l'OMS. Creuen que les mesures aplicades per recuperar els interiors de les illes han fracassat. Estan d'acord amb l'autorització d'una sisena planta als immobles per compensar l'edificació interior perduda; no obstant això, la veuen com una iniciativa de resultats limitats, per això donarien suport a la construcció de túnels i soterraments en general per guanyar parcs i jardins. De fet, diuen, és el que s'està fent a les Glòries, copiar la solució aplicada fa molts anys a la plaça d'Espanya, però amb més ambició.

"No ens fa por entrar en cap projecte, sempre que valgui la pena". Aquest podria ser el seu eslògan urbanístic. Encara que com a salvaguarda, proposen que les grans obres hagin d'obtenir l'aval dels veïns, segons quina sigui la seva escala d'influència, a nivell de ciutat, de districte o de barri. En aquesta línia, donarien suport a la recuperació de la perspectiva original de la Sagrada Família, segons la va dibuixar Gaudí, la plaça estavellada, encara que això impliqui abordar la demolició de diverses illes d'edificis, sempre que el projecte es desenvolupi sense presses i sense traumes.

Hotels, apartaments turístics, terrasses o centres comercials formen part, segons el seu parer, del caos propi de la ciutat que cal gestionar amb plans d'ordenació però sense apagar l'espurna mediterrània. En tot cas, buscant una certa coherència. Si volem ser una ciutat turística, diuen, no es pot tancar el mes d'agost; de la mateixa manera que si la ciutat necessita nous hotels no pot ser que ho decideixin els hotelers pel simple fet de no disposar d'un estudi o ordenament, excepte a Ciutat Vella, sobre les possibles ubicacions. El seu raonament sobre la casuística de contradiccions evidents i aparentment fàcils d'abordar els porta de la qüestió de la ciutat sostenible i les emissions contaminants al port i als creuers, font de turisme i grans agents contaminadors de Barcelona. Entenen que el problema disminuiria en bona mesura si els oferissin una connexió elèctrica estàndard que els permetés parar els motors mentre estan amarrats.

El seu catàleg de propostes també inclou algun canvi de model, concretament en l'àmbit de l'habitatge, tant pel de propietat com pel de lloguer. El seu plantejament general arrenca de la voluntat d'evitar polítiques restrictives que frenin el creixement urbanístic i tornin a disparar els preus; a partir d'aquest punt, són partidaris d'explorar noves formes de propietat, des de les cooperatives, fins als serveis compartits o la cessió del sòl. La seva aposta preferent és la creació d'un parc d'habitatge de lloguer assequible, impulsat i controlat des de l'Ajuntament, a partir de les cessions obligatòries de sòl i la negociació amb els bancs, que permeti poder oferir un pis a tothom qui ho necessiti i fer-ho en funció de l'edat. Això implicaria introduir el factor de la mobilitat en la gestió del parc immobiliari: els inquilins anirien canviant de pis en funció de les diferents etapes de la vida.

L'única esmena a la totalitat és al caràcter metropolità de la ciutat, per defecte i timidesa de l'actual àrea metropolitana. Ciutadans vol una Barcelona capital de la regió metropolitana, institucionalitzada com a tal, abastant una corona territorial amb un radi de 60 o 70 quilòmetres, des de Blanes a Vilanova i la Geltrú i fins a Igualada i Manresa, amb una població de 5,2 milions d'habitants. A l'estil de París i l'Illa de França i amb plena consciència que aquest concepte xocarà amb tota seguretat amb la idea de la Catalunya-nació, com ja va passar amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, i amb l'equilibri noucentista de la Catalunya-ciutat. Creuen que és l'estatus més adequat per a Barcelona, la dimensió més ajustada a les infraestructures que necessita i la proposta que més beneficis aportaria al conjunt de la regió, des de la planificació urbanística fins a les comunicacions.