Els partits catalans es gasten 10 milions en la campanya electoral

Malgrat que ja no se celebren mítings de gran format i que els partits ja no empaperen massivament les ciutats amb cartells i fullets, la campanya electoral que acaba aquest dijous ha significat una inversió molt important tant per a les formacions com per a les arques públiques, que financen l'enviament de les paperetes electorals. En dues setmanes de campanya els partits catalans s'hauran gastat uns 10 milions d'euros entre propaganda, mítings i enviament de paperetes. La previsió d'aquests partits és gastar un 10% menys que fa quatre anys. La major part la financen amb crèdits i recursos propis, encara que n'hi ha d'altres que han demanat suport a les bases, a les quals fins i tot han sol·licitat préstecs.

Els partits tenen establert per llei un topall màxim de despesa electoral que ve fixat bàsicament pel nombre de candidatures que presenten i pel nombre d'habitants que viuen als municipis. Sobrepassar aquest límit, que en el cas dels grans partits supera el milió d'euros, implica pagar multes. ERC, sense anar més lluny, va haver de fer front a una sanció de 30.000 euros el 2011 per haver-se excedit en 52.000 euros en la seva despesa de campanya.

En aquesta ocasió els partits que més preveuen gastar són el PSC i ERC, amb 2,1 milions d'euros cadascun. Convergència i Unió té previst invertir 1,9 milions, mentre que ICV en gastarà 1,5. La CUP ha pressupostat 550.000 euros, mentre que Ciutadans preveu una despesa total de 400.000. El Partit Popular és l'únic que no ha volgut facilitar les dades de despesa a EL PAÍS, amb l'argument que la formació té una única comptabilitat electoral a nivell nacional i que no hi ha una partida concreta per a Catalunya. Malgrat això, fonts coneixedores de la gestió de campanyes estimen que al PP li correspondria una despesa de més d'1,5 milions a Catalunya pel nombre de candidatures que ha presentat.

S'han estret el cinturó els partits després de set anys de crisis? La pregunta no tindrà una resposta clara fins que les formacions no lliurin la seva comptabilitat de campanya al Tribunal de Comptes. Mentrestant, els responsables d'aquestes formacions asseguren que han reduït al voltant d'un 10% la despesa. “Hem gastat menys en tanques publicitàries i publicitat estàtica, que és el més car de les campanyes”, explica Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC.

La inversió més important se sol dedicar a la impressió de propaganda i a la publicitat exterior. “Cada pancarta que veiem als fanals costa 36 euros comptant el material i la col·locació”, exemplifica Santi Cayuela, d'Iniciativa per Catalunya.

Els partits comptabilitzen els enviaments de propaganda fora de la despesa ordinària perquè preveuen recuperar tota la inversió amb les subvencions de l'Estat. Cada sobre que els ciutadans reben aquests dies a la bústia de casa seva costa a les arques públiques 22 cèntims d'euro. Aquests diners els avancen els partits als seus proveïdors i després els cobren de les arques públiques. Malgrat això, la CUP alerta de les possibles irregularitats.

Jordi Escoda, responsable de gestió econòmica de la CUP, explica que els 22 cèntims que poden reclamar els partits per cada sobre són “molt més diners” del que costa realment. “Si comptem la impressió, el sobre i l'enviament a nosaltres el nostre proveïdor ens cobra vuit cèntims; no té cap lògica que es pagui a 22 cèntims”. Per aquest motiu la CUP garanteix que només demanarà subvenció pel cost real de cada papereta. “Ens preguntem per què els altres partits no ho fan i quant acaben guanyant amb aquesta operació”, diu Escoda.

Més enllà de les subvencions alguns partits busquen diners de manera creativa. En el cas d'Iniciativa, la formació demana diners a la seva militància en forma de crèdits, que retorna amb un 3% d'interès i en 18 mesos. També hi ha donacions a fons perdut. Barcelona en Comú ha recaptat per aquesta via 90.000 euros.