A l’ós panda se li indigesta el bambú

Icona de la vida en aquest planeta, el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) és una de les espècies més amenaçades. La destrucció del seu hàbitat natural, l'avenç de l'agricultura i la pressió demogràfica humana han reduït la seva població en estat salvatge a menys de 2.000 exemplars. A banda d'aquestes amenaces, ara n'ha sorgit una altra que podria ser la llavor de la seva extinció: la flora bacteriana del seu aparell digestiu és la d'un carnívor, no la d'un animal que només menja bambú.

A l'ós panda va començar a agradar-li el bambú fa uns set milions d'anys. Al final, entorn de 2 o 3 milions d'anys, només menjava les fulles, les tiges i els brots d'aquesta planta. En la seva adaptació a una monodieta, aquest úrsid va desenvolupar poderoses mandíbules i dents a més d'un sisè dit amb el qual pot agafar les tiges. No obstant això, l'evolució no ha fet un bona feina amb el panda. El seu aparell digestiu és molt simple. A diferència d'altres herbívors, que han desenvolupat intestins molt llargs per donar temps a l'organisme per absorbir una fibra vegetal que d'una altra manera seria indigerible, el recorregut intestinal d'aquest ós és molt curt.

L’evolució no ha fet una bona feina amb el panda: menja 12 quilos diaris de bambú i només en digereix el 17%

El sistema digestiu del panda és tan ineficient que amb prou feines digereix el 17% del bambú que menja. Per això es passa gairebé tot el dia menjant fins a uns 12 quilograms de tiges i fulles. Durant un temps es va pensar que l'explicació a aquesta aparent imperfecció de la naturalesa havia d'estar en els seus gens. Després de la masticació, la primera part de la digestió té lloc a l'estómac, on uns enzims digestius s'encarreguen de descompondre el menjar. Hi ha enzims especialitzats per a cada tipus de nutrient. No obstant això, la seqüenciació del seu genoma el 2009 va demostrar que els pandes no han desenvolupat enzims per a vegetals, però sí per a la carn. Llavors, els ulls de la ciència es van fixar en la flora bacteriana que, allotjada als intestins, devia fer la feina. Però tampoc.

Investigadors xinesos han analitzat mostres de la femta d'una cinquantena d'óssos panda buscant bacteris als quals els agradés el verd. Però el que han trobat no augura un gran futur a aquest animal únic. Van veure que la diversitat de la seva flora bacteriana intestinal és de les menors comparada amb altres grans mamífers. Van comprovar a més que variava molt segons les estacions. Menys els lactants, tant els exemplars adults com els joves mostraven un perfil bacterià molt diferent durant els mesos de primavera i estiu respecte dels de finals de tardor. Per als biòlegs, que publiquen els seus resultats a la revista mBio, de la Societat Estatunidenca de Microbiologia, això podria estar relacionat amb el ritme de creixement del bambú i la major o menor abundància de brots tendres, el plat preferit del panda.

Però el resultat més intrigant és que, malgrat que fa milions d'anys que menja només vegetals, els bacteris intestinals del panda són els d'un carnívor. Entre els herbívors predominen colònies de bacteris que saben lluitar amb la fibra, com les bacteroidals o les fibrobactèries que, en els remugants, degraden la cel·lulosa.

La flora intestinal del panda l’agrupa amb l’ós tibetà o el tigre i l’allunya dels remugants, els cavalls o els cangurs

No obstant això, als intestins del panda el que més hi ha són microorganismes pertanyents als Firmicutes i Proteobacteria que, en conjunt, representen el 99,38% de les seqüències analitzades. Al nivell del gènere, les famílies bacterianes més habituals pertanyen als gèneres Escherichia i Shigella, les dues proteobactèries, amb un terç de les seqüències genètiques. 

"Aquest resultat és inesperat i bastant rellevant ja que implica que la flora intestinal del panda gegant sembla que no s'ha adaptat bé a la seva monodieta, col·locant els pandes en un dilema evolutiu", diu en una nota el professor de Biologia de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina) i coautor de l'estudi Xiaoyan Pang.

Els investigadors van comparar llavors els seus resultats amb una mostra de la flora intestinal d'altres 57 espècies entre les quals n'hi havia algunes de properes, com l'ós tibetà o el panda vermell, carnívors com el tigre o herbívors de tot tipus, des de cavalls fins a conills, passant per cangurs. A més de la seva menor diversitat bacteriana, van veure que la flora del panda encaixava millor amb la dels óssos (omnívors) i animals carnívors que amb la dels herbívors.

A les conclusions de l'estudi, els biòlegs reconeixen que l'enigma del panda segueix sense resoldre's però que caldrà fer-ho si es vol assegurar el seu futur. Com diu el director del Centre per a la Investigació i la Reproducció del Panda Gegant de Chengdú, Zhihe Zhang, "a diferència d'altres animals herbívors, que han evolucionat amb èxit cap a sistemes digestius anatòmicament especialitzats per descompondre de forma eficient la fibra vegetal, el panda gegant encara conserva un tracte gastrointestinal típic dels carnívors. Tampoc té gens per a enzims digestius de vegetals al genoma. Aquest escenari combinat pot haver augmentat el seu risc d'extinció". I, en el seu cas, els bacteris tampoc hi estan ajudant.