“M’inquieta que el senyor Trias ho compri i ho vengui tot”

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) ha estat des del 2011 diputat al Congrés però la seva trajectòria pública arrenca molt abans. Va treballar durant nou anys per a la candidatura de Barcelona '92 i després es va dedicar a impartir classes d'història en diverses universitats d'Anglaterra, els EUA, Nigèria i Sud-àfrica. El 2010 va passar a ser portaveu de Barcelona Decideix. També és escriptor i ha guanyat diversos premis, entre els quals el Premi Sant Jordi de novel·la.

Pregunta. Com està vivint la campanya?

Resposta. Amb molta intensitat, no hem parat des de les primàries.

P. En aquesta immersió a Barcelona, què li ha sorprès més?

No hi haurà acord amb Trias si no desfà el port de luxe i l’ampliació de La Maquinista”

R. La gent. La quantitat de patriotes de barri que hi ha, que s'estimen la ciutat des del carrer. És l'espina dorsal humana d'aquesta ciutat. Sobretot on ho estan passant malament...

P. Molta de la gent que està implicada en la ciutat demana més veu. Se'ls n'ha de donar?

R. Sí. Si la participació no funciona és perquè no és decisiva. Nosaltres proposem elecció directa dels consellers de districte, que tinguin un pressupost assignat... Això és el que funciona. Debatre de qualsevol cosa, sabent que no portarà enlloc, no és participació efectiva.

P. Creu que Barcelona ja és una ciutat de dues velocitats?

R. Encara no hem arribat a aquest punt però el perill hi és.

P. I com es pot evitar?

No farem aliances estables que ens facin renunciar als nostres eixos socials”

R. Primer de tot cal no reforçar que hi hagi dues Barcelones, o tres si hi poses la turística. Hem de ser capaços d'arribar a acords per construir una sola ciutat on tothom se senti còmode. Si només anem amb un discurs per capturar la part de la ciutat que s'enfila per la Meridiana o aquella que va Diagonal amunt, aprofundirem en aquesta diferenciació. Hem de portar tothom cap a Barcelona.

P. L'atur és el primer problema de la ciutat. Com el resoldria?

R. El nostre horitzó a quatre anys és crear 50.000 llocs de feina, que són els que s'han perdut amb la crisi. Aquesta és la nostra fita. I tenim propostes concretes. Tenim un pla de xoc per millorar els Bons Compromís que ja existeixen i que han comportat la creació de 1.300 llocs de feina. Aquest model permet que l'Ajuntament ajudi les empreses a pagar una part del sou dels treballadors però podrien funcionar millor i cada any crear 1.300 llocs de feina més, fins a arribar als 3.000.

P. I a llarg termini?

R. A llarg termini, proposem la creació de l'Agència de Desenvolupament i Ocupació de Barcelona, que obeeix a dos referents: un és extern, lal New York City Economic Developement Corporation, que va aconseguir crear un consorci entre l'Administració, l'empresa privada, els instituts de recerca i els polígons industrials i va permetre desenvolupar un programa de creació de feina, sobretot en el sector secundari, l'industrial del segle XXI i del coneixement. A Nova York va començar fa 15 anys i ha funcionat molt bé.

Després també ens pot servir d'orientació el Consorci de Turisme, que ha estat un èxit. Cal recordar que Barcelona abans era lletja... Però Turisme de Barcelona, un consorci publicoprivat que fa 30 anys va impulsar l'alcalde Maragall amb un grup d'empresaris, ha estat fonamental. També tenien la col·laboració d'alguns centres d'ensenyament.

Seguint aquests dos exemples cal crear un nou model d'èxit amb l'ocupació i la reindustrialització de Barcelona. Serviria per aconseguir que els empresaris es coresponsabilitzin.

No és casual que a les nostres llistes hi hagi experts en gestió i reindustrialització, com Núria Bohigas, i molts altres d'Avancem, Moviment d'Esquerres... Tots tenen clar que aquesta ciutat s'ha de gestionar millor per tal d'evitar la inflació del sector turisme.

P. Junqueras va dir que aquestes eleccions serien una prèvia de les del 27-S. Es pot independitzar una nació si la seva capital no és independentista?

R. De la mateixa manera que podem pensar que la falta d'una majoria unionista ensorraria el projecte espanyol. Si PP, Ciutadans i PSC no sumen majoria absoluta vol dir que l'unionisme a Barcelona s'ha enfonsat?

P. A Ada Colau no la posa en aquest bloc?

R. Ells no s'han definit. Ni sí ni no. No els podem posar enlloc.

P. Creu que la gent votarà en clau nacional o municipal?

R. Costa molt saber què farà la gent. Però quan falten pocs mesos per al 27 de setembre, amb unes eleccions de caire plebiscitari sobre la independència, no és una qüestió menor i a Barcelona, encara menys. Barcelona s'hi juga el futur.

P. Pot tenir la clau per formar un nou govern. Se sentiria més còmode amb un govern nacionalista o amb un govern progressista?

R. Em sentiria més còmode governant com a alcalde amb ERC i buscant complicitats sense renunciar als nostres tres eixos: progrés social, procés nacional i netedat política. Som els únics que som garantia de tots tres.

P. I si no pot ser alcalde i ha d'escollir entre un govern sobiranista i un de progrés, en quin dels dos se sentiria més còmode?

R. Si nosaltres optéssim pel procés nacional ens dirien que ja hem deixat de ser d'esquerres. Vosaltres, els primers. Si optéssim només pel progrés social i deixéssim estar el procés nacional, ens dirien que hem fet un tripartit i ens hem oblidat del país. Ja ens ho coneixem. A Esquerra quan som forts és quan ho tenim tot i no abandonem res essencial.

P. Pot haver-hi gent que, abans de votar-lo, vulgui saber si el seu vot servirà per fer un govern d'esquerres o un de sobiranista. Digui'm, com a mínim, dels governs que hi ha hagut fins ara, amb quin s'hauria sentit més còmode, amb els tripartits o amb el darrer de CiU?

R. La Barcelona amb la qual em sento més còmode dels últims anys és amb la de Pasqual Maragall, on vaig treballar durant nou anys. Va deixar una bona herència, que recollim i compartim.

P. No hi ha manera...

R. Que et diguin tant Trias com Ada Colau com Jaume Collboni, que estan disposats a pactar amb tu, ens posa en una situació envejable. Som clau. Això ho hem d'aprofitar.

P. Les enquestes indiquen que un govern tripartit potser sí que arribaria a la majoria però que un d'independentista quedaria en minoria. Potser aquest és un factor que determina el suport d'ERC?

R. Esteu parlant d'aliances estables que ens podrien fer renunciar als nostres eixos vitals. I nosaltres això no ho podem fer. No compartim que una Barcelona s'hagi d'imposar per sobre d'una altra.

P. D'una banda diu que cal aprofitar que tothom vulgui ser la parella de ball d'ERC, però de l'altra diu que no renunciaran a res. Per arribar a acords cal renunciar a algunes coses...

R. Doncs ballarem sols.

P. Xavier Trias ha privatitzat la gestió dels aparcaments, ha acceptat ampliar els centres comercials de La Maquinista i l'Heron City, ha rebaixat les restriccions del Pla d'usos de Ciutat Vella i aposta per la transformació del Port Vell en un port de luxe. Tot i això, ha dit públicament que li compra la seva agenda social. Se'l creu?

R. Que m'ho expliqui. El que està fet, ja està fet. En tots aquests exemples hem votat en contra.

P. En la privatització de la gestió dels aparcaments, no.

R. En aquesta, no, és veritat. És un cas a part. Però en tota la resta, hem votat en contra. A mi el que m'inquieta és que el senyor Xavier Trias ho compri i ho vengui tot. Un alcalde ha d'anar molt alerta i em fa sospitar que el senyor Trias té moltes ganes de guanyar... Però per guanyar cal tenir conviccions molt fortes.

P. Veig que no se'l creu...

R. Que ens expliqui com desfarà aquesta Barcelona que ha pactat amb el PP. Perquè ara el que interessa és el futur. Si volem construir progrés social i ell diu que hi està d'acord, que ens expliqui com desfarem allò que clarament no ho és.

P. Però caldrà indemnitzar empreses...

R. D'entrada cal que ens expliqui quins contractes hi ha, quin contingut tenen i si s'han blindat. Això, d'entrada. I a partir d'aquí, que ens digui com es desfà això i avancem amb el progrés social. Això és indispensable.

P. Sense desfer aquestes decisions no hi ha acord?

R. És que si no, no hi ha justícia social. On és la justícia social del port de luxe? O de l'ampliació de La Maquinista?

P. Amb la nova normativa, caldrà tancar el 80% dels clubs de cànnabis de la ciutat. Què en pensa?

R. Som partidaris de regular el consum privat del cànnabis com es regula el consum privat d'alcohol. Posats a perseguir activitats, per què no tanquen els apartaments turístics il·legals? Això sí que va contra la llei. Operen sense llicència i no paguen impostos.

P. A la seva finca té apartaments turístics. Són legals?

R. Els hem denunciat. N'hi ha dos que sospitem que són il·legals. I al costat tinc un hotel.

Cal més control. Només a la Barceloneta, on els veïns es van organitzar, s'han fet més inspeccions que a tota la ciutat. Si és tan fàcil solucionar el problema, per què no ho fan a tota la ciutat? La pregunta obligada és: vols dir que realment hi ha voluntat política de posar punt final? Perquè s'ha demostrat que resoldre-ho no és complicat. Esclaten les protestes i en tres mesos ho tenen resolt.

P. Vostè, que viu a Ciutat Vella, coneix en primera persona els problemes del turisme. Com els solucionaria?

R. Reduint la saturació en certes àrees. És evident que no pots fer anar els turistes allà on tu vols. Els turistes van on volen ells. Però sí que pots donar incentius i posar restriccions per distribuir millor els apartaments turístics. D'entrada no deixar obrir més allotjaments turístics a Ciutat Vella, l'Eixample, una part del Poble Sec i de Gràcia. Tancar els allotjaments turístics il·legals i donar facilitats, d'acord amb els veïns, perquè se'n pugin obrir en zones més perimetrals o a l'àrea metropolitana. A llocs que poden estar a vint minuts o mitja hora en metro del centre. Cal compartir l'èxit. El turisme és un èxit, però està molt concentrat en una part de la ciutat.