La llei electoral catalana s’embolica

La llei electoral catalana va superar dimecres el primer tràmit al Parlament, però la seva aprovació es preveu molt complicada pel desacord dels partits per consensuar un nou sistema de repartiment dels 135 escons. Socialistes, Partit Popular i Iniciativa-Esquerra Unida s'han mogut de les seves posicions inicials i han presentat una fórmula alternativa a l'actual per configurar la Cambra, però CiU i ERC no semblen disposats a renunciar a un sistema que els beneficia, a l'empara de la llei espanyola.

La previsió que nacionalistes i republicans canviïn de posició es preveu difícil i molt més en l'actual moment polític, en què les dues forces volen convertir les eleccions autonòmiques del 27 de setembre en un plebiscit sobre la independència i Artur Mas ja ha dit que el nombre de diputats que obtinguin els partits secessionistes serà la referència per determinar aquest extrem i avançar cap a la independència.

CiU i Esquerra tenen majoria absoluta a la Cambra (70 diputats), però si s'apliqués qualsevol dels sistemes electorals que proposa la resta de forces es posaria fi a aquesta situació: els nacionalistes perdrien entre quatre i cinc escons, i els republicans, un o dos. Aquest és el gran punt de discòrdia que separa els partits i que tornarà a plantejar-se al juliol, quan el text de la ponència torni al ple.

La desproporció de l'actual sistema, que afecta Catalunya quan hi ha eleccions autonòmiques i al conjunt d'Espanya amb les eleccions generals, s'explica perquè s'adopta la província com a circumscripció electoral i s'atorga un nombre de diputats que no és proporcional a la població. En el cas català, el sistema data de l'Estatut del 1979 i fins ara no s'ha modificat per falta de majoria suficient, cosa que explica que Catalunya sigui l'única comunitat sense una llei electoral pròpia. Les zones més perjudicades en el recompte de vots són sempre les més poblades i, per extensió, els partits que hi aconsegueixen més suport, de manera que un vot a Lleida o Burgos pot “valer” dues o tres vegades més que un a Barcelona o Madrid a l'hora d'atribuir els escons. En el cas espanyol això beneficia el bipartidisme i a Catalunya als partits amb més suport fora de Barcelona. Així s'entén, per exemple, que el PSC obtingués en les últimes eleccions catalanes del 2012 el 14,43% dels vots i 20 escons, mentre que Esquerra, amb el 13,7%, va aconseguir-ne 21. Més il·lustratiu va ser encara el que va passar el 1999, quan el PSC, amb Pasqual Maragall al capdavant, va guanyar les eleccions autonòmiques i va aconseguir gairebé 5.000 vots més que CiU, però els nacionalistes van aconseguir 56 escons i els socialistes, 52.

En l'actual moment polític que travessa Catalunya, CiU i Esquerra tenen pressa perquè al juliol s'aprovi la nova llei electoral i ja s'apliqui el 27-S, encara que no hi hagi acord sobre el repartiment dels escons. Aquesta pretensió, no obstant això, no sembla fàcil, ja que sigui quin sigui el contingut de la llei, requereix el suport de 90 diputats, que ara no té. A més de CiU i Esquerra, estan disposats a aprovar la llei electoral Iniciativa, la CUP i l'exdiputada socialista Marina Geli, però no n'hi ha prou amb els seus 88 escons.

La llei crea una sindicatura electoral diferent a la Junta Electoral Central d'àmbit espanyol i que és la que ara dirimeix les denúncies durant tot el procés. La impugnació i hipotètica anul·lació de les llistes que puguin defensar postulats a favor d'una declaració unilateral d'independència és un escenari possible i per això la lectura que fan nacionalistes i republicans és que una sindicatura electoral catalana podria ser més sensible als seus plantejaments.

El text de la ponència que dimecres va passar el primer tràmit al Parlament autonòmic preveu que l'autoritat electoral catalana estigui composta per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i tres catedràtics elegits per la Cambra catalana.