Cop tràgic en un dels bressols de la humanitat

El Nepal és, sens dubte, un país més conegut per la seva riquesa natural que pel seu patrimoni cultural. La serralada de l'Himàlaia solcada pels seus imponents cims, alguns d'ells els més elevats del planeta com la muntanya de l'Everest, ha deixat en segon terme un dels tresors culturals més importants d'Àsia i de la humanitat: la vall de Katmandú. El catastròfic sisme que ha devastat la regió revela de forma tràgica, no obstant això, el seu extraordinari valor cultural.

La Unesco ha reconegut set grups monumentals Patrimoni de la Humanitat a la vall de la capital nepalesa. Sembla ser que tots s'haurien vist afectats en major o menor mesura pel terratrèmol de 7.8 en l'escala de Richter que ha assotat la zona. Des d'un punt de vista espiritual, la vall és el resultat de la fusió de l'hinduisme i el budisme que pel que sembla van trobar el seu punt de fusió perfecta en les elevades pràctiques espirituals del tantrisme, comú a totes dues tradicions religioses. Katmandú també és el resultat de la combinació de cultures i llengües d'origen tibeto-birmà, com la newar i la tibetana, i indoeuropeu, com les d'origen indi i nepalès.

Entre els monuments catalogats per la Unesco, es troben en primer lloc els anomenats complexos urbans palatins, també coneguts com les places Durbar. Es tracta d'un conjunt d'edificis religiosos i civils que constitueixen la representació artística més elevada de la cultura newar, autòctona de Katmandú. Aquests complexos arquitectònics que constitueixen encara els centres històrics de les ciutats de Katmandú, Patan i Bhadakpur, estan formats pels mateixos palaus reials així com una infinitat de temples hindús i budistes, grans fonts i estàtues. Els edificis de maons i fusta, alguns en forma de pagodes, de la plaça Durbar de Katmandú, coneguda com Hanuman Dhoka, van ser construïts per la dinastia dels Malla entre els segles XII i XVIII, en destaquen els temples de Taleju i Jaganath i l'estàtua del rei Pratap Malla, la gran campana i el gran tambor.

En aquest escenari, destaca la famosa i misteriosa inscripció del segle XVII, dedicada a la deessa Kalika i escrita en 15 llengües diferents, que es troba en un dels murs del palau reial i sobre la qual hi ha múltiples llegendes motivades per la dificultat per interpretar correctament la inscripció. La més famosa explica que conté instruccions per descobrir el tresor perdut del rei Pratap Malla, que es trobaria al subsòl de la plaça Durbar. Destaquen també els meravellosos finestrals de fusta, tallats pels artistes newar amb imatges budistes i hindús de divinitats com Xiva, Vixnu i Garuda. Algunes mostres de l'art newar, inclòs un gegantí finestral tallat en negre, poden contemplar-se al Museu de Cultures del Món recentment inaugurat a Barcelona.

El segon gran grup monumental de la vall de Katmandú el constitueixen els temples hindús de Pashupatinath i Changu Narayan. El de Pashupatinath, dedicat a Xiva, es troba amb prou feines a cinc quilòmetres de Katmandú, a la vora del riu Bagmat, i està considerat com el més sagrat del Nepal i un dels més importants per als devots hindús seguidors del xivaisme arreu del planeta. Per la seva banda, el temple de Changu Narayan, una joia arquitectònica del segle IV, amb els sostres inclinats, tan característics de les pagodes de l'arquitectura nepalesa, conté una imatge tallada en pedra d'extraordinari valor formada per Vixnu i el seu consort, Laxmi, totes dues deïtats muntades sobre l'àguila mitològica coneguda com Garuda. Desgraciadament, Changu Narayan hauria resultat molt afectat també pel tremolor de terra.

Finalment, cal destacar els dos grans monuments budistes de la vall: els gegantins stupes (en sànscrit) de Swayambu i Bouddhanath. Uns penetrants ulls blaus presideixen l'stupa esfèric de Bouddhanath, l'altitud del qual arriba els 36 metres. Es tracta d'un dels monuments més sagrats per als fidels budistes i, molt especialment, per als tibetans que el circumval·len durant segles. En l'actualitat, la comunitat tibetana exiliada a Katmandú resideix en aquesta zona de la vall i ha construït més d'una cinquantena de temples i monestirs al voltant de l'imponent stupa. D'altra banda, Bouddhanath s'ha convertit també en el monument més visitat pels turistes estrangers al Nepal.

Katmandú ha patit al llarg de la història diversos terratrèmols d'efectes devastadors sobre el seu patrimoni, l'últim d'ells un 15 de gener de 1934. Desgraciadament, els efectes del sisme que ha viscut Katmandú sobre el conjunt monumental i artístic de la vall són de dimensions catastròfiques i probablement irreparables per al conjunt de la memòria històrica i artística del Nepal i de la humanitat sencera. Els nepalesos demà intentaran trobar consol per conviure amb aquesta tragèdia humana i material en les seves íntimes creences hindús i budistes sobre l'efímer de l'existència.

Josep Lluis Alay és director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona i professor d'Història d'Àsia de la Universitat de Barcelona