El calvari de la negociació redueix el suport al Govern de Syriza

Després de només tres mesos en el poder, i quan encara no s'ha complert el període de gràcia dels 100 dies, l'idil·li de la ciutadania grega amb el seu Govern sembla desinflar-se, sobretot pel que fa a les negociacions amb l'Eurogrup: si al febrer més del 70% dels grecs donava suport a la manera com l'Executiu conduïa el diàleg amb els seus socis i les institucions abans conegudes com a troica, avui només el 45,5% dels enquestats creu que la seva estratègia és la correcta. El percentatge dels qui s'oposen a l'enfocament de l'Executiu ja arriba al 39,5%, segons una enquesta de la Universitat de Macedònia per al canal de televisió privat Skai divulgada aquesta setmana.

Paral·lelament, augmenta entre la població la por a un possible abandó de l'eurozona, és a dir, a una Grexit (sortida de l'euro, en l'argot financer i comunitari) o fins i tot a un Grexident, una sortida per accident: gairebé sis de cada deu ciutadans (56%) consideren, segons la mateixa enquesta, que existeix aquesta possibilitat, respecte al 35,5% de començaments de febrer.

L'única cosa que no varia als sondejos és el suport massiu de la ciutadania a la moneda única: un rotund 80% de la població defensa sense embuts l'euro i només un 14% defensa la tornada a la dracma. També és unànime l'índex d'aprovació del primer ministre, Alexis Tsipras, o la del seu partit, Syriza, que lidera les enquestes d'intenció de vot amb el 38% dels suports, 20 punts per davant de la conservadora Nova Democràcia. En les eleccions del 25 de gener, Syriza va obtenir una mica més del 36%.

La fermesa de l'Executiu davant els socis i la consegüent recuperació de l'orgull nacional enfront de la intervenció de la troica han estat fins ara els motius més esgrimits pels grecs en pronunciar-se sobre el nou rumb de les relacions amb Europa. Però la perllongada agonia de les negociacions ha provocat un cansament —el mateix al qual va al·ludir ahir explícitament el ministre eslovac de Finances, Peter Kazimir— que, sumat a algunes mesures controvertides, ha ampliat el front de crítiques intern (sense comptar amb les que l'Executiu rep per part de la facció més radical de Syriza, oposada a qualsevol privatització; aquest divendres precisament s'ha tancat la dels drets de les apostes hípiques, un procés iniciat pel Govern precedent).

La primera d'aquestes iniciatives ha estat el decret que obliga els governs locals i les entitats públiques —amb excepció de les caixes de pensions— a transferir els seus fons de reserva a l'Estat a través del Banc de Grècia, una mesura que ha estat molt criticada pels ajuntaments i les regions del país. L'Executiu confia a esgarrapar d'aquesta manera fins a 2.500 milions suplementaris, mentre xifra en 4.000 milions les seves necessitats dineràries per al maig, inclòs el pagament del pròxim tram del deute al Fons Monetari Internacional (FMI).

Així doncs, i malgrat els anuncis d'imminent insolvència que s'estan succeint des del febrer, Grècia podria ser capaç de finançar-se almenys fins a finals del mes que ve, o, com apunten altres fonts més optimistes, fins a finals de juny, que és quan expira la pròrroga de l'acord assolit amb l'Eurogrup el 20 de febrer. Només el pagament de salaris de funcionaris i pensions li suposa a l'Estat un desemborsament mensual de 1.100 milions d'euros.

L'oposició frontal dels ajuntaments i les regions a la transferència dels seus fons és un seriós contratemps per a l'Executiu en plena crisi migratòria (en el primer trimestre de l'any s'ha triplicat l'arribada d'indocumentats, molts d'ells refugiats), ja que Atenes ha demanat a les administracions locals la seva col·laboració per acollir temporalment els nouvinguts, que són traslladats amb vaixell de les illes de l'Egeu al continent. L'Executiu prepara un pla d'urgència per poder rebre fons extraordinaris europeus.

Finalment, mentre el ministre d'Afers Exteriors, Nikos Kotziás, visitava els Estats Units —la Casa Blanca s'ha mostrat diverses vegades partidària d'alleujar l'austeritat imposada a Grècia—, l'Executiu obria un nou front de crítiques precisament a Washington. L'eliminació de les presons d'alta seguretat, que va ser aprovada fa una setmana per el Parlament grec per solucionar l'amuntegament als centres penitenciaris, implica també l'excarceració per motius humanitaris d'interns malalts o incapacitats, i la substitució de la reclusió per l'arrest domiciliari amb un braçalet electrònic. Entre els beneficiats per aquesta mesura figuren alguns convictes del grup terrorista 17 de Novembre, responsables, entre altres crims, de l'assassinat d'un diplomàtic nord-americà a Atenes. Washington ha mostrat el seu profund desacord sobre aquest tema.