L’Eurogrup reclama amb duresa a Grècia que acceleri les reformes

Els ministres d’Economia de l'eurozona han demanat aquest divendres en un to "molt crític" al ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, que "acceleri" les negociacions amb la troica sobre el pla de reformes complet que li exigeix la UE a canvi de desbloquejar un tram d'ajuda urgent del rescat.

"Esperàvem sentir resultats positius i un acord sobre el qual decidir, i encara estem molt lluny d'això. Així que sí, va ser una discussió molt crítica i va haver-hi una gran sensació d'urgència a l'habitació", ha destacat Dijsselbloem.

D’altra banda, el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, s'ha fet ressò de la "frustració" que les tàctiques negociadores del nou Govern grec de Syriza han provocat en les institucions de la troica i ha dit que durant la reunió els ministres han posat de manifest els seus "dubtes", "incerteses" i un "sentit d'urgència".

"Ha estat un toc d'atenció important al Govern grec, del fet que això cal plantejar-ho, tant des del punt de vista de continguts com des del punt de vista de formes, d'una manera diferent", ha assenyalat Guindos.

Varufakis ha contestat a les crítiques que "si hi ha una forma de fer aquest procés més eficaç i menys difícil, estem oberts a suggeriments", però ha rebutjat plenament que es torni a les antigues missions de la troica a Atenes.

"Al que ens resistirem, no per raons dogmàtiques sinó perquè pensem que no funciona, és a la idea de tornar a un procés que va fracassar tan miserablement en el passat", ha deixat clar.

Negociació de líders

L’epicentre de la negociació va ser ahir a Brussel·les, on el primer ministre grec, Alexis Tsipras, es va reunir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, a tocar de la cimera sobre la immigració. Merkel i Tsipras van pactar, segons la premsa grega, metes fiscals més accessibles per Atenes: superàvit primari (abans del pagament d'interessos) d’un 1,2% del PIB aquest any i d'un 1,5% del PIB el que ve, i una agenda de privatitzacions. Però les posicions de Grècia i els seus creditors segueixen lluny en el quid de la qüestió: la pujada de l’IVA, la reforma laboral i una nova retallada en les pensions, que Atenes no vol veure ni en pintura perquè trairia el seu programa electoral: no més austeritat que destrueixi l'economia grega, en greus problemes per l'aturada en l'activitat, la fugida de capitals i la caiguda dels ingressos públics.

Grècia segueix sent optimista respecte a l'acord; els socis ho són menys. El pacte podria arribar a l’Eurogrup l'11 de maig, o fins i tot en una reunió extraordinària la setmana que ve, si es produeixen avenços a Riga. La posició alemanya (i per tant l'europea) és clara: diners a canvi de reformes. La grega també ho és: reformes no significa retallades. De Riga s'espera avui molt soroll per no-res.

La sensació a Brussel·les és que Grècia necessita sortir del pas amb diners per als propers pagaments, però que la partida important és la del tercer rescat, New Deal o com vulgui anomenar-se, per a final de juny. La resta és teatret, tret que Atenes es quedi de debò sense diners i les veus apocalíptiques que parlen de default dins o fora de l'euro encertin. "No pot haver-hi default dins de l'euro sense controls de capital, i això podria portar al col·lapse l'economia grega. Les especulacions es multipliquen quan no hi ha informació", subratllen fonts europees.