Versos lliures, sempre
Tot règim totalitari ha sotmès la poesia; avui, en un ambient de llibertats que li hauria de ser propici, rep el càstig silenciós del desinterès dels lectors
Joan Margarit destaca la importància d’“una força que actuï, sense cap mena d’intermediari, sobre la subjectivitat, que accedeixi al centre de la tristesa”, com fa la poesia. Ho diu en l’epíleg a Des d’on tornar a estimar (versió bilingüe a Amar es donde); les notes que acompanyen els seus llibres —ara reunits en castellà a Todos los poemas 1975-2012— són una esplèndida lliçó de literatura. Poetes d’altra mena han intentat subordinar la individualitat a un projecte col·lectiu; això és perquè els poetes, en el seu afany de copsar la naturalesa humana, poden portar la gent pel mal camí.
Però quan un poeta es rebaixa a la propaganda pot acabar escrivint coses com que “Stalin és el migdia, la maduresa de l'home i dels pobles”; per sort, Pablo Neruda era capaç també de fer sonar vibracions de la intimitat, com en els 21 poemes rescatats a Tus pies toco en la sombra. Óssip Mandelstam, de qui ara arriba la Poesia completa, va morir a Sibèria perquè, com a poeta, no pas com a conspirador, i sobretot a causa d’un epigrama definitiu sobre Stalin, no hi havia lloc per a ell en la pàtria del socialisme. Miquel Bauçà, que decidí que no hi havia lloc per a ell enlloc, va portar fins a l’últim extrem el distanciament del seu entorn, gràcies al qual va poder lliurar-se a una crítica radical de la societat que rebutjava; ara ha aparegut un llibre premiat el 1993 i oblidat: En el feu de l’ermitatge. Tot règim totalitari s’ha vist en la necessitat d’excloure o sotmetre la poesia, antany el gènere literari preeminent; avui, en un ambient de llibertats que li hauria de ser propici, rep el càstig silenciós del desinterès dels lectors, enduts per inquietuds superficials i desdenyosos d’explorar la pròpia individualitat.
Des d’on tornar a estimar / Amar es donde / Todos los poemas 1975-2012. Joan Margarit. Proa / Visor / Austral. 112 / 116 / 864 pàgines. 16 / 20 / 16,95 euros. Poesia completa. Óssip Mandelstam. Edicions 1984. 542 pàgines. 25 euros. Tus pies toco en la sombra. Pablo Neruda. Seix Barral. 132 pàgines. / 15,90 euros. En el feu de l’ermitatge. Miquel Bauçà. Empúries. 192 pàgines. 17 euros.
Seixanta-un poemes
Francesc Parcerisas
Quaderns Crema
88 pàgines. 12 euros
Mostra de l’experiència d’un autor que escriu, amb contenció i modèstia infreqüent, des de la consciència de la fugacitat de la vida i fent èmfasi en la vivència del present. Uns versos que comparteixen l’afany per explorar les certeses de la vida sense alimentar falses il·lusions.
Vida de un hombre
Giuseppe Ungaretti
Igitur
360 pàgines. 22 euros
Nom indispensable de la lírica europea, des dels inicis dins del corrent hermètic (reacció als excessos retòrics de tardoromàntics i avantguardistes) i sempre a la recerca de la paraula essencial. En aquest significatiu i bell títol, reuní la seva poesia.
Los estómagos
Luna Miguel
La Bella Varsovia
84 pàgines. 10 euros
Amb 24 anys, aquesta madrilenya criada a Almeria i resident a Barcelona ha escrit un llibre visceral (literalment) que no s’està per romanços. La carn i la malaltia travessen uns versos alhora realistes i irracionalistes, plens a vessar de cruesa i de consol.
Desaprendizajes
José Manuel Caballero Bonald
Seix Barral
128 pàgines. 17 euros
El 2012 publicà el seu darrer llibre de versos i va guanyar el premi Cervantes. Tot sonava a comiat, però aquí hi ha aquests 91 poemes en prosa: una festa de les paraules. “En el pur recinte de la literatura, els temes sempre són superflus”, diu aquest barroc del segle XXI.
Swing
Francesc Garriga Barata
Labreu
80 pàgines. 13 euros
Últim, i pòstum, poemari d’aquell a qui el reconeixement no ha arribat fins als últims anys, reivindicat pels més joves; una veu única i plena d’interrogants. “M’enterraran en versos sense solta / ni volta, / ningú sabrà d’on vinc ni on vaig. / Potser no cal”.
Obra poètica completa
Eudald Puig
Curbet
518 pàgines. 20 euros
“Vam veure que parlaves com Trakl sense conèixer Trakl”, escriví Feliu Formosa en el pròleg de l’impactant Cel de nit, primer llibre de Puig (1948-2013), però el rastre de l’expressionisme alemany no exhaureix el registre d’un poeta intens, lliurat a entendre el món des de la poesia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.