Hisenda investigava des de feia mesos l’exdirector de l’FMI

Feia molts mesos que l'Agència Tributària investigava el patrimoni a l'exterior de l'exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, però no va ser fins el febrer passat quan va decidir enviar els seus informes al Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capital (Sepblac), segons ha pogut saber EL PAÍS a través de fonts del Ministeri d'Hisenda.

Les primeres alarmes no van saltar l'abril del 2012, quan Rato va regularitzar el seu patrimoni mitjançant una declaració tributària extraordinària (DTE), ni tampoc un any després, en entrar en vigor l'obligació de declarar tots els béns i drets a l'exterior (l'anomenada Declaració 720), sinó quan l'abril del 2014 va haver d'actualitzar aquesta informació. A partir d'aquell moment van saltar els indicadors en casar aquests tres documents i comprovar que hi havia contradiccions entre el declarat com a persona física i les seves participacions en societats. Tirant del fil, els inspectors d'Hisenda van comprovar l'existència d'una sèrie de societats radicades a l'exterior, la pista de les quals portava fins a alguns paradisos fiscals.

A mitjans de febrer del 2015, l'Agència Tributària va decidir enviar el seu informe detallat al Sepblac, junt amb una llista de més de 700 contribuents que havien regularitzat el seu patrimoni el 2012 i es consideraven “persones amb exposició pública” (PEP, en argot d'aquesta agència). Hisenda considerava que, a més de presumpte delicte fiscal, l'exdirector gerent de l'FMI podria haver comès un altre delicte de blanqueig de capital. Tot s'ha precipitat aquesta mateixa setmana, quan els investigadors del Sepblac van detectar certs moviments en diverses societats de Rato a l'exterior i van enviar tota la documentació a la Fiscalia de Madrid, que va decidir ahir al matí intervenir per evitar que continués l'alçament de béns i, sobretot, la destrucció de proves.

Des del Ministeri d'Hisenda expliquen que tot aquest procés prova que la llei de regularització no era una amnistia, sinó només una possibilitat de portar els diners que molts espanyols tenien a l'exterior pagant una multa. El mateix ministre, Cristobal Montoro, ha comparat la DTE amb les anteriors regularitzacions fiscals (dues amb diferents governs socialistes). “Aquelles sí que eren amnisties fiscals i no aquesta, perquè hem investigat les regularitzacions per comprovar que els fons a l'exterior no provenien d'una il·licitud”.

L’Agència Tributària va enviar l’informe al Sepblac el febrer passat

El 2012, 29.683 contribuents es van acollir a la DTE i Hisenda va ingressar 1.193 milions d'euros per aquesta regularització. Un any després, amb l'entrada en vigor de la Declaració 720, 134.310 espanyols van declarar patrimoni i comptes a l'estranger (la gran majoria justificades), cosa que va suposar un saldo de 88.865 milions d'euros que passaven a ser controlats per Hisenda. I el 2014, aquest saldo es va reduir fins a 20.615 milions d'euros, fet que mostra que uns 68.000 milions van tornar a Espanya de forma natural. A Hisenda consideren que aquesta és una època completament diferent en la qual els inspectors tenen molta més informació que abans, cosa que els permet millorar la seva capacitat de gestió.

Pel que fa al debat sobre publicar la llista dels 705 PEP investigats pel Sepblac o no, les mateixes fonts d'Hisenda van explicar ahir a aquest diari que avui mateix el Consell de Ministres aprovarà un projecte de reforma de la Llei General Tributària que permetrà fer pública la llista de deutors i morosos a Hisenda. Aquesta reforma s'haurà de debatre i aprovar al Parlament. “Una cosa és publicar aquesta llista”, va afegir aquesta font, “i una altra de molt diferent, difondre els noms de les persones que estan sent investigades en un moment donat. Cap Hisenda europea ha aixecat la confidencialitat en aquest assumpte, excepte Alemanya, que ho fa en casos d'alta rellevància social”.