Mas diu que Catalunya imagina nous horitzons europeus

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, han participat aquest dilluns al matí en la inauguració a Barcelona d'una reunió informal dels ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea amb els països veïns de la riba sud del Mediterrani. A la trobada, en la qual es debatrà sobre comerç, immigració irregular i el problema del terrorisme gihadista, assisteixen 22 dels 28 ministres d'Exteriors de la UE. No hi seran Bulgària, Grècia, Finlàndia, el Regne Unit, Lituània i Irlanda.

Artur Mas ha emfatitzat el vincle de Catalunya amb Europa i ha apel·lat a les arrels institucionals d'aquesta regió per remarcar que els catalans poden "mirar lluny cap a nous horitzons", que sempre imaginen "europeus i mediterranis". El president de la Generalitat, que ha estat el primer a intervenir, ha destacat el "cordó umbilical" que històricament ha unit Catalunya amb el Mediterrani i Europa i, després de recordar que la Generalitat es va constituir al segle XIV i que ell és el president número 129, ha remarcat que la identitat catalana té unes "arrels molt profundes" i per això, ha dit, "no s'ha perdut" amb el pas del temps. "Podem mirar molt lluny enrere i podem mirar lluny cap a nous horitzons, que sempre imaginem mediterranis i europeus", ha afirmat Mas.

Abans de la seva intervenció, Mas ha estat alguns minuts conversant a les portes del Palau de Pedralbes, escenari de la cimera, amb el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, mentre tots dos esperaven Rajoy, que ha arribat a les 11 del matí. Després han anat junts, entre somriures més aviat tensos, a saludar els participants en la reunió amb la cap de la diplomàcia europea i vicepresidenta de la Comissió, Federica Mogherini; el ministre letó d'Afers Exteriors, Edgars Rinkevics, que representava la presidència de torn del Consell Europeu; el comissari responsable de la Política de Veïnatge, Johannes Hahn; i el ministre Margallo.

Després tots han participat en l'habitual foto de família d'aquestes trobades, als jardins del Palau Reial de Pedralbes, just abans que s'inaugurés la cimera. La inauguració ha seguit una estudiada coreografia política per acomodar totes les sensibilitats i evitar un xoc innecessari entre el Govern central i el català. Mas, que fa només uns dies no se sabia si hi tindria algun paper, ha intervingut en primer lloc, però Rajoy ha tingut l'última paraula, deixant entre tots dos les intervencions de Mogherini i Rinkevics.

Mas ha saludat els participants en castellà i després, en anglès, ha explicat que s'hi adreçaria dos minuts en català, i ha fet una presentació del “compromís mediterrani i europeu” de Catalunya. Ha citat Churchill per justificar la capacitat dels catalans de “mirar molt lluny cap enrere i també cap al futur”. Després ha tornat a l'anglès per referir-se més directament al contingut de la reunió i després ha parlat en francès per destacar “la unió mediterrània com a regió clau amb un paper encara per explotar”. I finalment ha acabat en castellà la seva políglota benvinguda. En la seva intervenció, Mas ha triat la paraula “territori” en referir-se a Catalunya, renunciant a la potser més conflictiva “nació”.

El letó Rinkevics s'ha adreçat als presents en anglès per destacar la necessitat de col·laboració entre els països de la UE amb els seus veïns. En la mateixa línia de riquesa lingüística, Federica Mogherini ha arrencat les seves paraules en castellà per enaltir l'alt nombre de participants en la trobada. Ha passat després al francès per recordar la fragilitat i els problemes que travessa la regió, en particular a Síria i Líbia, i subratllar que els problemes de terrorisme, entre d'altres, exigeixen la cooperació entre les dues ribes del Mediterrani. I va acabar en anglès per subratllar que és probablement “necessari que hi hagi més diferenciació regional i entre països” en la política de veïnatge europeu i recordar que aquesta política “és una eina i no un objectiu en si mateixa”. “No sou els nostres veïns, som veïns tots junts”, els ha dit als països mediterranis abans de tancar la seva intervenció donant les gràcies en àrab.

Mariano Rajoy, que ha tancat els discursos d'obertura parlant en castellà, ha enaltit Barcelona com a “capital espanyola del Mediterrani”, entre diverses al·lusions a l'espanyolitat de Barcelona davant de l'atenta i més aviat circumspecta mirada d'Artur Mas. “El Mediterrani és la nostra destinació i una pàtria comuna”, ha assegurat el cap del Govern espanyol. I ha convidat els assistents a “buscar junts solucions als problemes que compartim”. I ha advocat per fer “més flexibles i eficaços” les relacions de veïnatge però sense refundar des de zero aquesta política europea.

“Es tracta de reafirmar el compromís d'Europa amb el Mediterrani i del Mediterrani amb Europa”, ha subratllat. I s'ha referit especialment a la necessitat de cooperar per evitar el “drama” de l'emigració il·legal a partir de la cooperació al desenvolupament, l'augment de les inversions, l'augment de les vies legals d'emigració i el diàleg polític.

Contra el terrorisme gihadista

Rajoy ha acabat el discurs qualificant el terrorisme gihadista com “la principal amenaça que afrontem en l'actualitat” i ha destacat que el “món musulmà és tan víctima com els altres” i ha al·ludit a la recent batuda contra gihadistes a Barcelona.

La lluita contra el terrorisme i la immigració il·legal són alguns dels assumptes clau en les relacions amb aquests països i formaran part de les discussions. La trobada, en la qual actua d'amfitrió el ministre d'Exteriors espanyol, és la primera que aconsegueix reunir els caps de la diplomàcia europea i del sud del Mediterrani des que el 2008 es va crear la Unió per la Mediterrània (UPM), a causa de “l'agreujament de les relacions entre Israel i Palestina”, expliquen fonts diplomàtiques espanyoles. La cita, no obstant això, no està relacionada amb la UPM, sinó amb la política de veïnatge, que és una cosa molt diferent.

Israel ha enviat el viceministre d'Exteriors, Tzachi Hanegbi, perquè el Govern està en formació després de les recents eleccions. L'absència del titular, el polèmic Avigdor Liberman, ha facilitat la presència a Barcelona del seu homòleg palestí, així com la dels ministres d'Exteriors del Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, el Líban i Jordània. Encara que formen part de la política de veïnatge, Síria i Líbia no han estat convidats a la cimera pels seus conflictes interns.

La trobada busca compensar cap al sud una reunió semblant prevista pròximament a Riga amb els veïns d'Europa de l'Est. L'objectiu formal és debatre amb els països mediterranis la profunda reforma de les actuals relacions de la UE amb els seus veïns. És una reforma apadrinada per la cap de la diplomàcia europea i pel comissari de Política de Veïnatge, Johannes Hahn. La reforma es basa en un document inusualment crític publicat per la Comissió Europea el passat 4 de març.

En aquest text sura sobretot la idea que la UE no pot tractar tots els veïns com un bloc homogeni i que hauria de ser més pragmàtica i tenir en compte les particularitats de cadascun. I qüestiona també el principi de condicionalitat que avui dia supedita la col·laboració amb els veïns als seus progressos en matèria democràtica.

Per exemple, no tots aspiren a entrar a la UE, molts no tenen cap interès en la democràcia parlamentària i la seva importància per Europa pot anar des de qüestions d'immigració a les de seguretat o la seva influència al Pròxim Orient.

El debat entre els països de la UE i els del sud del Mediterrani se celebrarà en dues taules diferents perquè la reunió no es converteixi en una ronda de comentaris, atès l'alt nombre de participants. Israel i Palestina no s'asseuran a la mateixa taula. Artur Mas ha obert l'acte d'inauguració i Mariano Rajoy l'ha tancat, i mantindran només un contacte protocol·lari.