Raúl Castro exculpa Obama dels greuges dels EUA a Cuba

Les paraules més interessants del discurs de Raúl Castro en la seva primera participació en una Cimera de les Amèriques no estaven preparades. No hi ha cap rastre a la còpia original de la descripció del seu inèdit aliat en el procés de normalització de relacions amb els Estats Units, Barack Obama, com un home “honest”, tal com va dir aquest dissabte davant l'atenta mirada del mandatari nord-americà i dels altres líders de l'hemisferi.

Tampoc no hi figura la precisió, després de fer un recompte detallat de les “agressions imperialistes” dels EUA a Amèrica Llatina al llarg de la història, que Obama no és responsable d'aquest fosc passat nord-americà. Un historial que, pel que fa a Cuba, també va incloure totes les vegades en què els nord-americans “hi van entrar com a aliats i s'hi van quedar com a ocupants”, va dir Castro.

Els greuges històrics van ocupar, això sí, bona part del discurs. I va ser llarg. Al cap i a la fi, com va dir amb sornegueria i una picada d'ullet entremaliada al començament de la seva intervenció, li deuen el temps que no va poder utilizar Cuba durant les sis Cimeres de les Amèriques prèvies a les quals l'illa no s'havia convidat mai fins ara. Però després del reguitzell de mals provocats per Washington, Castro es va disculpar davant Obama.

"Demano disculpes al president Obama i als altres per expressar-me així, jo mateix li vaig dir que la passió em surt pels porus quan es tracta de la revolució (cubana)", va reconèixer Castro. I va anar més enllà: “Deu presidents (dels EUA) tenen deutes amb nosaltres, però no el president Obama”, va subratllar, aplanant una mica més el camí, encara llarg, que els dos tenen encara al davant en la complicada normalització d'unes relacions marcades per l'agressivitat i la desconfiança durant més de mig segle.