_
_
_
_

Acusat d’assassinat un policia després de matar a trets un negre desarmat

Un vianant grava amb un telèfon mòbil l'escena en què es veu l'agent disparant per l'esquena a la víctima

Yolanda Monge

Un home negre fuig corrent d'un policia blanc després de ser parat per tenir un pilot del cotxe trencat a North Charleston (Carolina del Sud). En la fugida, l'agent de l'ordre dispara fins a vuit vegades a l'home negre desarmat a l'esquena. L'informe mèdic diu que Walter Scott, de 50 anys, va rebre tres bales a l'esquena, amb una que li travessa el cor; a més, una altra al gluti i una més en una orella.

Això va passar dissabte passat al matí i l'informe policial escrit pel policia Michael Slager, de 33 anys, assegurava que el presumpte sospitós, que va morir després de caure abatut, havia intentat prendre-li la seva tàser (pistola elèctrica), per la qual cosa es va veure forçat a disparar per defensar la seva vida.

Ahir, dimarts a la tarda, el cas va fer un tomb espectacular, quan els advocats de Scott van lliurar al diari The New York Times un vídeo gravat amb un telèfon mòbil per una persona, la identitat de la qual roman en l'anonimat, que va tenir la sang freda de gravar el que va passar el matí de dissabte.

Els fets disten molt de l'informe policial i ha fet que l'alcalde de North Charleston declarés que “quan t'equivoques, t'equivoques”. “Quan prens una mala decisió, no importa si ets un oficial o un ciutadà del carrer, has d'afrontar-ne les conseqüències", ha dit Keith Summey. A continuació, l'alcalde ha anunciat en roda de premsa que l'agent s'enfrontarà a càrrecs per assassinat, que poden implicar una condemna a cadena perpètua i fins i tot la pena de mort.

L'agent de policia Michael T. Slager, de 33 anys.
L'agent de policia Michael T. Slager, de 33 anys.

La família de Scott ha fet una roda de premsa, en què ha plantejat què hauria passat si no hi hagués hagut el vídeo, si no hagués existit l'heroi anònim que va gravar els fets. Les cadenes de televisió nord-americanes quan mostren les escenes adverteixen que poden ferir la sensibilitat de l'espectador.

Que el policia ara acusat d'assassinat emmanilli el presumpte sospitós quan jeu dessagnant-se al terra i que deixi caure alguna cosa, en el que se suposa un intent d'alterar l'escena és d'una brutalitat colpidora. En l'informe, el policia i el seu company asseguren que van intentar reanimar Scott, una cosa que el vídeo demostra que és totalment falsa. De fet, quan un tercer agent arriba a l'escena amb un equip de primers auxilis, tampoc no se li practica cap maniobra mèdica.

Aquests fets se sumen a la llista preocupant de casos de policies blancs que maten a trets ciutadans negres desarmats o en circumstàncies controvertides. Ja sigui a Nova York, Cleveland o Fergurson, on l'estiu passat la mort de Michael Brown a mans d'un policia blanc es va situar en la primera línia de la política nacional. El mateix president Barack Obama va admetre que hi ha un problema de desconfiança entre la policia i les minories a les quals serveix.

North Charleston, tercera ciutat més poblada de Carolina del Sud, té 100.000 habitants, un 47% dels quals són negres i un 37%, blancs. No obstant això, el departament de policia està compost per blancs en un 80%, segons les últimes dades  de les quals disposa el Departament de Justícia, del 2007.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Yolanda Monge
Desde 1998, ha contado para EL PAÍS, desde la redacción de Internacional en Madrid o sobre el terreno como enviada especial, algunos de los acontecimientos que fueron primera plana en el mundo, ya fuera la guerra de los Balcanes o la invasión norteamericana de Irak, entre otros. En la actualidad, es corresponsal en Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_